La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, s'ha compromès aquest divendres a guanyar "un mínim de 5.000 habitatges socials" en la pròxima legislatura per intentar pal·liar el dèficit estructural que hi ha a Catalunya d'un parc assequible. En la seva primera compareixença en comissió per presentar quins seran els eixos programàtics del seu departament, que incorpora la cartera de l'habitatge, ha subratllat que l'any vinent el pressupost per a polítiques d'habitatge passarà dels 200 milions actuals a mil milions d'euros.

Nou revés judicial al Govern per la prestació de la renda garantida de ciutadania (RGC). El grup promotor de la llei ha informat aquest dimarts que dues sentències recents del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han sentenciat a favor dels demandants d'aquesta prestació.

Centenars de persones equipades amb bosses i carros de la compra formen cada diumenge des de fa setmanes una llarga cua que neix al número 8 del carrer Villarroel de Barcelona, entre Floridablanca i Tamarit. Allà hi ha l’Indian Culture Centre, on un equip de voluntaris de la comunitat índia reparteix menjar a persones vulnerables arran de la crisi del covid-19. L’entrega comença a les 12 hores i forma part d’un projecte solidari que el centre cultural i la Fundació Indali van iniciar el 24 de març -poc després que es declarés l’estat d’alarma- amb el restaurant Maharaja del Raval. Des de llavors han repartit més de 10.000 lots de menjar, tant presencialment com a domicili, i el nombre de persones ateses no para de créixer. Els impulsors temen ara quedar-se sense recursos i no poder ajudar a tothom.

Evitar que els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) deixin de ser temporals i es converteixin en EROs. Aquesta ha de ser una de les prioritats d'actuació segons el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, que en una entrevista a Catalunya Ràdio ha considerat que la manera de fer-ho és assegurar la liquiditat de les empreses i també de les persones. Per això, defensa que caldrà allargar el termini dels ERTO més enllà del mes de juny. "O fem un acompanyament en la tornada a l'activitat o ens equivocarem i ens trobarem una realitat molt més complexa el 2021", ha apuntat. Ha assegurat que ja hi ha un càlcul que diu que a Catalunya uns 200.000 llocs de treball vinculats a ERTOs poden tenir dificultats de continuïtat. "Seria una irresponsabilitat que s'acabessin el 30 de juny", ha sentenciat. El conseller ha trobat "encertat" que s'incrementin les bonificacions als empresaris que comencin a desafectar els seus treballadors, ja que suposa un "punt d'incentiu" per retornar a l'activitat.

Intervenció de la Generalitat per pal·liar els brots de coronavirus detectats les últimes setmanes en diferents residències catalanes. El departament d'Afers Socials i Famílies ha confirmat que, durant aquest cap de setmana i la setmana vinent, tenen previst traslladar més de 160 persones que viuen en aquests centres (i que tenen simptomatologia pròpia del coronavirus) a tres hotels de Barcelona i les rodalies de la capital catalana.

Les entitats socials també han rebut aquesta tarda les instruccions del Govern per reorganitzar els seus recursos i evitar que les persones més vulnerables es vegin doblement castigades per aquesta emergència sanitària. Es tracta d'una bateria de noves normes temporals per a aquelles empreses que gestionen serveis o espais socials bàsics per a les persones més vulnerables, com ara els infants en risc, discapacitats, atenció a la dependència o a les víctimes de violència masclista.

Entre l’11 de juny i el 24 d’octubre del 2018 la Pilar no va veure la seva filla. El Punt de Trobada de Mataró estava saturat. No hi havia espai perquè aquesta mare estigués una hora a la setmana amb la menor, el temps que li concedia una jutge d’Arenys de Mar. “Ningú es fa càrrec dels cinc mesos que no vaig veure la meva filla”, relata la mare, que durant els últims quinze mesos, des que va poder reprendre el contacte, només l’ha pogut veure una hora a la setmana. Tothom se’n renta les mans i des del departament d’Afers Socials, Benestar i Famílies només tenen constància de tres mesos en què el Punt de Trobada de Mataró no podia oferir el servei a la Pilar perquè estava saturat.

“Estan desnonant sense ordre judicial a ronda Sant Pere, 56. Sense ordre judicial”. Amb aquesta piulada d’alarma, fa dos diumenges, els moviments veïnals en lluita per un habitatge digne van avisar, a les xarxes socials, d’un fenomen cada vegada més recurrent: els desallotjaments a través d’empreses de desocupació professionals en diumenge. Encara que els jutjats i les comitives judicials no emeten ordres de desnonament en caps de setmana ni festius, el sector privat sí que ho fa si ho considera necessari, amb mètodes que, segons els advocats consultats, estan “al límit de la llei”. Fa mesos que aquests col·lectius denuncien els desnonaments amb data oberta -que són més difícils d’evitar-, però ara han de mobilitzar-se també en diumenge.

La setmana passada va ser Rubí i ara és el torn dels barris de la Marina, a Barcelona. L'anunci de l'obertura d'un nou centre de menors estrangers no acompanyats ('menes') a la Zona Franca ha mobilitzat aquest dilluns al vespre els veïns de la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell. Cridades per la Coordinadora d'Associacions de Veïns i Comerciants, més de 200 persones han sortit al carrer per demanar a les administracions reubicar els joves en un altre lloc de la ciutat, ja que, segons han assegurat, l'obertura del nou centre "encara afegiria més pressió social al barri". La manifestació, que ha començat a les 19 h a la plaça de la Marina, ha recorregut el passeig de la Zona Franca sota el lema: "No volem ser el cul de Barcelona".

El líder del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha reclamat aquest dimecres repatriar els menors estrangers no acompanyats, 'menes', perquè, segons ha dit, "acaben en circuits delictius i deterioren la convivència als barris". En un comunicat, Fernández Díaz ha defensat que el "blindatge de fronteres és imprescindible per posar fi a l'efecte crida del discurs frívol d'Ada Colau que diu que a Barcelona hi cap tothom".

El conseller de Treball, Afers Social i Famílies, Chakir el Homrani, ha admès que aquesta setmana hi ha hagut un repunt “molt important” de l’arribada de menors estrangers no acompanyats, els coneguts com a 'menes', a Catalunya.

El col·lapse de la xarxa de residències catalanes és inapel·lable: 13.221 persones esperen actualment poder accedir a una plaça en un equipament finançat per la Generalitat. Aconseguir rebre qualsevol de les prestacions que preveu la Llei de Dependència –ajudes econòmiques, atenció domiciliària o plaça en un centre– comporta una espera llarga, fins al punt que quasi 11.200 persones han mort a Catalunya entre el 2013 i el 2017 esperant la prestació demanada. Són dades del departament de Treball, Afers Socials i Famílies recollides en una resposta a una pregunta parlamentària de Ciutadans.

Algunes entitats que gestionen centres de menors han patit impagaments per part de la DGAIA des del mes de juliol i aquest mes de setembre no han pogut fer front al total de nòmines, així que s'han vist abocades a pagar la meitat del sou als seus treballadors, segons han confirmat a l'ACN fonts de la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (FEDAIA).

"Només ens en sortirem de manera coordinada". El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, admet que l'arribada de menors no acompanyats ha "superat una mica" el Govern –entre els mesos de juliol i agost n'han arribat uns 950, mentre que en tot el 2015 se'n van acollir 370– i, per donar-hi resposta, reclama la col·laboració de totes les administracions implicades. En una entrevista a TV3, ha assenyalat especialment el govern espanyol per demanar-li més "transparència" sobre l'arribada d'aquests menors: "O podem saber, amb planificació, els que ens arriben, o no ho podem fer com ens agradaria".

El govern espanyol ha començat els treballs previs per tramitar la llei de protecció integral de la infància davant la violència. Es tracta d'una norma que inclourà tant l'abús sexual contra els menors com les noves formes d'assetjament a través de les xarxes socials, segons ha anunciat l'executiu després del consell de ministres. La titular d'Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, ha defensat que es volen millorar els mecanismes de protecció d'aquests col·lectius.

El 50% dels nens adoptats a Rússia i Ucraïna tenen el trastorn de l'espectre de l'alcoholisme fetal (TEAF), que està provocat pel consum d'alcohol de les mares durant l'embaràs. Així ho determina un estudi fet per la Generalitat, que ha avaluat 162 infants adoptats a Rússia i Ucraïna entre el 1998 i el 2015, que tenen més de sis anys i que en fa més de dos que viuen a Catalunya. La meitat d'ells presenten el TEAF, i el 20,4% tenen l'afectació més greu, que és la síndrome de l'alcoholisme fetal (SAF). Arran d'aquest estudi, la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), Agnès Russiñol, ha explicat que, a partir d'ara, es "reforçaran" les mesures per a les famílies que vulguin iniciar un procés a Rússia i Ucraïna. El TEAF genera anomalies físiques, mentals, conductuals i cognitives als nens, com ara retards en el creixement, el pes i la talla i alteracions en el sistema nerviós, entre d'altres.

Catalunya oferirà 250 noves places de primera acollida i 168 d'acompanyament a la transició cap a la vida adulta per als menors estrangers no acompanyats –els anomenats MENA–. Ho ha explicat aquesta tarda el conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani, en una roda de premsa en què s'ha posat l'accent a “garantir la protecció dels menors” i “no deixar cap infant ni adolescent sense atendre”.

La fundació Arrels ha atès 1.913 persones el 2017, un 50% més que fa cinc anys. Pràcticament nou de cada deu són homes i l'11%, dones, i 673 han estat atesos aquest darrer any, per primera vegada. A la ciutat de Barcelona, on el recompte realitzat el maig passat va comptabilitzar 1.026 persones dormint al carrer, l'entitat ha visitat 428 persones en 3.889 visites.

Els pròxims mesos es posarà en marxa un nou centre de salut mental per a menors tutelats amb l'objectiu que estigui en funcionament a l'estiu, segons ha avançat Europa Press, que cita fonts pròximes al projecte. El centre respondrà a una necessitat de tractaments específics per als menors de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) de la Generalitat, que de moment només confirma que està treballant per oferir aquests serveis "com més aviat millor".