Actors maquillats com gats que recorden els famosos therians, cotxes de Fórmula 1, fonts de xocolata, cabines de música on pots crear la teva cançó i agents de tota mena amb uniformes llampants. Entrar al pavelló 2 del Saló de l'Ensenyament i no entretenir-s'hi una estona és gairebé missió impossible i potser tots aquests reclams expliquen –en part– el canvi que ha patit la fira d'orientació educativa fins a arribar a la situació actual: aquest 2026, per primera vegada, hi ha més expositors de formació professional (FP) que d'universitats.

La sostenibilitat s’ha convertit en una competència cada vegada més sol·licitada al mercat laboral. Així ho apunta un estudi elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en col·laboració amb PIMEC, que revela com, durant els darrers anys, la demanda de perfils professionals a Catalunya vinculats a professions verdes no ha parat de créixer. Segons l'informe, basat en 1,7 milions d’ofertes de feina publicades entre el 2018 i el 2023, les ocupacions verdes han augmentat un 17% i han arribat a representar el 7,5% de les vacants totals del mercat laboral.

Acabar el batxillerat i voler continuar estudiant a la universitat sense haver de marxar del poble, compaginar la feina amb una carrera o tornar a les aules després d’uns anys per millorar professionalment. Aquestes són algunes de les situacions més habituals entre estudiants que valoren la formació en línia com una alternativa per continuar formant-se. A Catalunya hi ha una trentena de graus que es poden cursar íntegrament a distància. La majoria formen part del catàleg de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb opcions que van des d’àmbits com l’economia i la comunicació fins a la informàtica, la psicologia i les ciències socials.

La formació professional continua guanyant pes entre els estudiants a Catalunya. Aquest setembre passat, el procés d’assignació de places va assolir una xifra rècord: 81.479 alumnes van obtenir plaça en algun cicle formatiu. En total, més de 96.000 persones van participar en la preinscripció, una dada que confirma el creixement sostingut d’aquests estudis en els últims anys. Aquesta fita “situa Catalunya al capdavant de les comunitats autònomes espanyoles amb més múscul pel que fa als ensenyaments professionalitzadors”, va destacar la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, a principi de curs.

Fa setmanes que molts estudiants de segon de batxillerat es miren el calendari amb una certa inquietud. El final de curs s’acosta i també una de les decisions més importants de la seva trajectòria acadèmica: triar què s'estudiarà després. Passa el mateix amb molts alumnes de formació professional, que es plantegen si continuar estudiant, especialitzar-se o accedir directament al mercat laboral.

En una aula de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), una estudiant afina el violí abans de començar la classe. Mentrestant, a l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD), un grup d’alumnes assaja una escena. A pocs metres, hi ha uns joves ballarins del Conservatori Superior de Dansa (CSD) que repeteixen una coreografia davant del mirall. A les instal·lacions de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBCC) també hi ha moviment: uns estudiants examinen amb lupa una pintura antiga abans d’intervenir-hi. A l'Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya (ESDAPC), la creativitat flueix per tot arreu.

Imagina un utensili de cuina dissenyat per aprofitar al màxim les restes de verdures, un nou producte alimentari creat a partir de sobres de pa o el redisseny d’un menjador escolar perquè generi menys residus i ofereixi menús més saludables. Totes aquestes idees tenen una cosa en comú: són exemples de food design, una disciplina que aplica el pensament del disseny al món de l’alimentació.

Fer un sistema universitari català més inclusiu i accessible per a tothom. Amb aquest precepte, les universitats del país impulsen des de fa anys iniciatives per facilitar l’accés als estudis superiors i garantir que cada cop més estudiants puguin cursar una carrera. Entre els mecanismes per fer-ho possible hi ha eines ben diverses: des de programes de beques i ajuts econòmics fins a serveis de suport a l’estudiantat amb discapacitat o necessitats específiques. En paral·lel, també s’han anat implantant nous models d’aprenentatge més flexibles que permeten compatibilitzar els estudis amb altres realitats personals o professionals.

Durant dècades, la universitat ha posat l’accent en un concepte: l’especialització. De les aules n’han sortit economistes, politòlegs, filòsofs… Perfils definits formats en disciplines amb fronteres clares. Ara bé, cada vegada és més difícil abordar els grans debats contemporanis des d’una sola mirada. Davant, s'obren un munt de reptes: com regular la intel·ligència artificial sense frenar la innovació, com garantir el creixement econòmic sense fer més grans les desigualtats, com governar la societat en un context de polarització i crisi climàtica... El grau en Filosofia, Política i Economia parteix d’aquesta constatació: la complexitat no s’afronta fragmentant el coneixement, sinó fent-lo dialogar.

Van en grups i carregats amb tote bags, bolis i samarretes amb infinitat de logos d'universitats, centres de FP i escoles diverses. Un cop acaba la batuda per recollir tots els obsequis possibles, toca centrar-se en l'important, i aquí és quan els grans grups classe es ramifiquen en petits trios o parelles en funció del que "potser" volen estudiar. És l'única manera d'organitzar-se que troben els milers d'adolescents que visiten el Saló de l'Ensenyament per buscar respostes al seu futur acadèmic entre els més de 250 expositors –un 12% més que l'any passat– i les 200 activitats d'orientació que s'hi ofereixen.

La Universitat de Lleida (UdL), una universitat pública i de prestigi que data del 1297, combina una llarga tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta per una formació i recerca de qualitat així com per la internacionalització. Actualment, és la quarta millor universitat de l’Estat en docència i la setena en recerca segons U-Ranking 2024. El seu punt fort és l’estudi de l’agroalimentació i dels boscos i per ser referent mundial en tecnologia dels aliments.

Els dilluns, una assignatura del grau d'Economia i una altra del de Publicitat i Relacions públiques. Els dimarts, una de l'itinerari de Ciències Polítiques. Els dimecres i dijous, dues més d'Humanitats i, per acabar la setmana, una de Periodisme. Des de fa deu anys, l'alumnat que comença la universitat no té per què decidir, d'entrada, quina carrera concreta voldrà cursar. La fórmula es diu grau obert i permet ajornar prop d'un any un dels temes que més angoixen l'alumnat que vol fer el salt a la universitat: triar quin grau cursarà durant els següents anys. És una modalitat que, avui, a Catalunya, tan sols ofereix la Universitat Pompeu Fabra (UPF), però que cada any rep més sol·licituds per cursar-la. El darrer curs, dels 50 aspirants tan sols se n'hi van poder matricular 30, el topall d'oferta. Això es tradueix en una nota de tall mitjana d'accés força elevada, que en els últims anys ha oscil·lat entre l'11,2 i el 12,3 sobre 14. Però, exactament, com funciona un grau obert?

Irina Barranco

Estudiant del grau en Geografia i Canvi Global (UB), estrenat el curs 2023/2024

]]>

Novetats per al curs 2025/2026

Grau en Direcció Hotelera Internacional (CETT-UB)

]]>

El Batxillerat és un programa de dos anys que proporciona una formació acadèmica generalista i prepara els estudiants per a l'accés a la universitat o per a altres camins educatius o professionals. Ofereix diverses modalitats, com ara Ciències, Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials, que permeten als estudiants centrar-se en àrees específiques d'interès. D'altra banda, els Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) són programes de formació professional de dos anys que ofereixen una preparació pràctica en un camp professional específic, com ara administració, informàtica, electrònica i automoció, entre altres. Aquests programes inclouen períodes de formació en centres de treball que permeten als estudiants adquirir experiència pràctica en el sector.

]]>

No hi ha gaires facultats de comunicació d'arreu del món que ofereixin a l'alumnat aprendre, amb tanta profunditat, la tècnica narrativa que va fer mundialment famós Truman Capote i la seva mítica A sang freda. És el periodisme literari, un estil que es caracteritza per usar les eines de la ficció literària per explicar fets reals. Més enllà de Capote, el periodisme literari ha tingut altres ambaixadors de primera línia, com Hunter S. Thompson, Joan Didion i Tom Wolfe. A Catalunya hi ha ressonat amb escriptores com Montserrat Roig. Durant l'última dècada, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s'ha convertit en l'única del planeta que ofereix una assignatura optativa de periodisme literari al grau de periodisme, un màster i un postgrau.

]]>

Quan Pau Roger estudiava primària, somiava en ser mestre d'escola. Quan va endinsar-se a la secundària i al batxillerat, va canviar-ho per ser professor d'institut. Avui, té 19 anys i no se n'ha desdit. De fet, és un dels motius que l'any passat el van dur a matricular-se al grau de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona (UB). "Vull ensenyar als adolescents que el català és molt més que normes gramaticals i d'ortografia: és un vehicle per transmetre idees, tan important com el castellà", explica a l'ARA. Forma part d'una nova fornada d'estudiants que, d'uns anys ençà, ha fet revifar les estadístiques dels graus de Filologia Catalana: les matrícules s'han disparat un 80% en deu anys. Si el curs 2015-2016 hi havia 106 alumnes matriculats a les cinc universitats del país que l'oferien, el curs passat la xifra va arribar als 190, segons dades d'Unportal. A la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), també es va disparar: de 88 a 173. Com s'explica aquest augment?

]]>

Al llarg dels seus 45 anys de trajectòria el Taller de Músics ha esdevingut una institució de referència en la formació, creació i difusió de les músiques populars modernes. Es tracta d’un projecte integral i únic d’acompanyament artístic en el qual l’art, la creativitat, l'espontaneïtat i la il·lusió acompanyen l’alumnat durant el camí que va de l’aula a l’escenari.

]]>

A la ciutat comtal, LCI Barcelona compta amb un dels punts neuràlgics del multivers creatiu que ha creat amb el temps, en el qual, avui en dia, s’imparteixen quatre graus formatius de grau superior, set graus universitaris i 22 màsters en les àrees de moda, disseny gràfic, disseny d’interiors, disseny de producte, animació, videojocs i fotografia. Representants de LCI Barcelona destaquen que aquesta dimensió global és precisament un dels grans valors afegits de l’escola: “Formar part de la xarxa LCI Education permet als nostres estudiants sumar coneixements, experiència i contactes amb la indústria de tot el món, la qual cosa es tradueix en una formació més completa i en una major capacitat d’adaptació a un sector cada cop més globalitzat”.

]]>