Dinou dies després d'anunciar el veredicte, finalment el Tribunal Suprem ha fet pública la sentència en què justifica per què ha inhabilitat dos anys el fiscal general de l'Estat. Considera que Álvaro García Ortiz va cometre un delicte de "revelació de dades reservades", ja que, per als magistrats que la firmen –cinc dels set que conformaven el tribunal– hi ha un conjunt de proves "sòlides" per afirmar que ell "o una persona del seu entorn immediat i amb el seu coneixement" van filtrar als periodistes el correu de l'advocat de la parella d'Isabel Díaz Ayuso en què demanava un pacte i reconeixia el delicte de frau fiscal. És sorprenent que després de tants dies la sentència estigui plena de condicionals i suposicions que els magistrats consideren indicis clars. Que hi aparegui l'expressió "o el seu entorn" ja sembla demostrar que exactament no han pogut esbrinar qui ho va fer, i en altres parts de la sentència indiquen també que el fet, per exemple, que esborrés els missatges de WhatsApp d'aquell dia és, per a ells, una prova que volia amagar el que havia fet. En aquest sentit, resulten preocupants tants condicionals i també el to general de la sentència. Sobretot perquè el vot particular de les dues magistrades progressistes desmunta aquests arguments assegurant que, de fet, no hi ha proves clares que incriminin directament García Ortiz.

Si el judici en si mateix ja era bastant insòlit, la condemna al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d'inhabilitació i a indemnitzar Alberto González Amador –és a dir, a la seva mort institucional– encara ha estat més sorprenent. El resultat és que ha triomfat l'estratègia de l'assessor i home fort darrere d'Isabel Díaz Ayuso, el polèmic Miguel Ángel Rodríguez, que fins i tot Aznar va cessar per massa radical quan era portaveu del seu govern. Rodríguez, ajudat per la premsa i la judicatura afí als seus postulats, ha aconseguit el cessament del fiscal i hi ha la possibilitat després d'aquesta sentència que el judici a la parella defraudadora d'Ayuso acabi en res si es considera que es van vulnerar els seus drets.

A Joan Carles I, rei emèrit d'Espanya, se li acumulen els problemes sobre les seves finances opaques. El punt d'atenció ara mateix són els 64 milions d'euros que el 2008 va ingressar a la banca Mirabaud a nom de la fundació Lucum, de la qual ell era el beneficiari. De fet, avui El Confidencial publica un document que ho acredita, on s'hi pot veure la firma del rei emèrit en un acord firmat l'any 2011 i on també s'hi especifica que l'actual monarca n'és el segon beneficiari. La nova polèmica, publicada pel diari digital El Español, és que el gestor del rei emèrit que es va encarregar de l'operació, Arturo Fasana, va admetre el 2018 davant del fiscal suís que investiga el cas que no hi ha cap document oficial que acrediti l'origen dels diners i que no tenia constància que Joan Carles I els hagués declarat a Espanya. "Que jo sàpiga no, li hauria de preguntar a ell", va dir Fasana al fiscal segons es desprèn de la seva declaració.

Una pregunta circula des del divendres, 4 de gener, pel tout Madrid jurídic, i també pel judicial. ¿L'audàcia i la temeritat de la Junta Electoral Central (JEC) d'acabar amb l'eurodiputat Oriol Junqueras pretenia, simplement, aplanar el camí a la resposta de la sala segona, que ha de reprendre l'activitat després de les festes, en el sentit que ja no hi ha res a dir sobre la immunitat del dirigent republicà?

El 17 de julio el Tribunal Constitucional (TC) marcaba otro límite al Parlament sobre lo que puede reclamar políticamente: en aquella ocasión, prohibió a la cámara catalana criticar al rey Felipe VI porque el monarca es inviolable y la forma del Estado está fuera de sus competencias. No es la única institución representativa que está afectada en este sentido: una sentencia reciente del Tribunal Supremo limita también los ayuntamientos en sus pronunciamientos si van más allá de su ámbito competencial. Se trata de una resolución de este mes de junio que culmina una batalla jurídica iniciada en 2013 entre el Ayuntamiento de Caldes de Montbui y la Delegación del Gobierno en Cataluña. El objeto de esta batalla es una moción aprobada en el pleno municipal, en febrero de hace seis años, en que se declaraba Caldes de Montbui "municipio libre y soberano" y se pedía al Parlamento que trabajara para conseguir la independencia cuanto antes.

La Caixa de Solidaritat ha completat aquest dijous la fiança de 5,8 milions d'euros que el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona demanava als 17 processats per malversació en la causa per l'1-O. Aquest matí han aconseguit els últims 119.000 euros que faltaven. D'aquesta manera, s'ha pogut evitar l'embargament de les finques que alguns dels processats havien posat com a aval per fer front al que se'ls exigia. Però el jutjat ha embargat 580.000 euros que els encausats havien avançat. Per aquest motiu, ara les seves defenses demanen un últim esforç a la Caixa de Solidaritat per recollir aquests diners i presentar-los al jutjat, per poder plantejar un canvi de fiador i retornar aquesta part als 17 encausats.

Sense violència no hi ha rebel·lió. Per això una de les línies de les defenses del judici del Procés passa per demostrar el caràcter pacífic del 20-S i de l'1-O. Els advocats que han insistit més en aquesta estratègia són els de Jordi Cuixart, el president d'Òmnium. Durant les últimes sessions ho han fet a través de testimonis com l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, que va reivindicar l'1-O com l'exercici de desobediència civil més important de la història recent. Ahir els lletrats de Cuixart van acabar de desplegar aquesta línia de defensa amb la declaració de dos pèrits, els doctors en sociologia John Paul Lederach i Jesús Castañar, que, a petició seva, van fer un informe sobre l'existència de violència el 20-S i l'1-O. Els doctors van descartar-la. Van definir el 20-S com una "protesta" pacífica i l'1-O com un exercici de "desobediència civil".

International Trial Watch (ITW) ha acusat Manuel Marchena d'haver perdut la "imparcialitat objectiva" com a jutge en el judici al Suprem. "L'actitud desconsiderada i limitativa del president de la sala amb les defenses ha arribat aquesta setmana al seu grau màxim d'aparent pèrdua d'imparcialitat objectiva", diuen els observadors, que critiquen la diferència en el tractament de testimonis policials i ciutadans, però també la "reprimenda extraprocessal" a la defensa de Jordi Cuixart a través d'una "nota de premsa oficiosa de la sala" on expressava el seu "profund i unànime malestar" amb el comportament dels advocats. Aquesta nota, diuen els observadors, podria pretendre modificar l'estratègia de la defensa, "cosa que s'escapa diametralment de la imparcialitat objectiva que hauria de regir l'arbitri del tribunal, i podria derivar en una limitació del dret de defensa".

JxCat ha presentat aquest dijous un recurs davant la Junta Electoral Central (JEC), davant del Tribunal Suprem (TS) i davant el jutjat contenciós administratiu de Madrid contra la decisió de la JEC d'excloure com a candidats a les eleccions europees l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, que eren originalment els números u, dos i tres de la candidatura de JxCat.

El Tribunal Suprem ha tancat la porta a revisar la sentència dictada per l'Audiència Nacional que condemnava els tres membres d'ETA que van atemptar a la terminal T4 de l'aeroport de Barajas, l'any 2006, en una acció que va causar 48 morts i centenars de ferits. L'Audiència va sentenciar Igor Portu, Mattin Sarasola i Mikel San Sebastián, els terroristes, a més de mil anys de presó per a cadascun d'ells, després que aquests confessessin.

El ministeri fiscal s'ha oposat aquest dimecres al fet que Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull puguin acudir a actes de campanya durant els recessos del judici al Suprem. Els fiscals del Tribunal Suprem també s'oposen al fet que els presos puguin oferir entrevistes o donar rodes de premsa en els descansos o abans de l'inici de la sessió.