De l’editorial de La Publicitat (19-XI-1930), diari que dirigia Carles Capdevila i Recasens (Barcelona, 1879-1937). Portada de la revista Imatges, dirigida per Josep Maria Planes (Manresa, 1908 - Barcelona, 1936), amb una foto de Gabriel Cases i Galobardes (Barcelona, 1892-1973). Tal dia com avui s’acabava la vaga que ara fa anys sota un règim de dictadura va causar 6 morts i 25 ferits. 

Disciplinat i metòdic, fa deu anys que Josep Maria Casasús agafa de la mà el lector de l'ARA per dur-lo en un viatge cap a la descoberta de la tradició periodística catalana. Un recorregut cap al passat que el periodista i mestre de periodistes defensa que no és un acte de nostàlgia sinó un aprenentatge per al present i el futur. L'Abans d'ara, la seva secció diària amb excepció dels dilluns –"el diari va considerar que potser havia de descansar algun dia", diu rient– celebra aquest dissabte una dècada de vida i Casasús assegura que no li falta material per continuar molts anys més.

De l’article d’Agustí Calvet Gaziel (Sant Feliu de Guíxols, 1887 - Barcelona, 1964) a La Vanguardia (27-II-1931). Des d’aquell febrer de fa noranta anys, el “partit del centre” de Francesc Cambó (Verges, 1876 - Buenos Aires, 1947) va ser motiu de tota mena de comentaris més o menys intencionats. El ninotaire Ramiro Mondragón del Río Mondragón va dedicar-li un acudit a L’Esquella de la Torratxa (24-VII-1931). La caricatura representa Cambó i porta un peu de dibuix amb una ocurrència preposicional: “El partit del centre. (Llegeixi’s el partit pel centre)”  

Del gran reportatge "Caceres a l’Àfrica tropical" (Altés, 1926) de N. M. Rubió i Tudurí (Menorca, 1891 - Barcelona, 1981). Fa un segle van sorprendre aquests relats del Rubió i Tudurí, arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, dramaturg, periodista, traductor. Un home desinhibit, il·lustrat, inquiet, irònic, exponent del Noucentisme. Foto: Col·lecció N. M. Rubió.     

De l’article de Ramon Esquerra (Barcelona, 1909 - Front de l’Ebre, 1938) a 'Mirador' (30-VI-1932). Aquesta setmana fa anys de la seva publicació. Quan el cine es consolidava amb obres mestres, Esquerra, professor de literatura i crític amb una mirada universal i contemporània, feia una secció setmanal titulada “Cinema i literatura”.

De l’entrevista que va fer Manuel del Arco (Saragossa, 1909 - Barcelona, 1971) per a La Vanguardia Española (25-VI-1961). Avui fa 50 anys de la mort de Del Arco, i 60 anys de la publicació d’aquest interviu amb la caricatura de l’entrevistat feta pel mateix periodista mentre parlaven. Amb aquesta fórmula de secció diària va assolir una extraordinària popularitat.

Era la C de la BBC. Però aquesta sigla, esclar, no es correspon amb la radiotelevisió britànica, sinó amb la de Xavier Batalla, Joan Barril i Josep Maria Casasús, que van ser editorialistes de La Vanguardia durant una bona pila d'anys. Amb la mateixa discreció de l'editorialista –que sacrifica la seva vanitat perquè no firma els seus articles– ha defensat el periodisme a Catalunya des de diversos fronts: reivindicant la seva condició de disciplina acadèmica, establint ponts perquè es conegui una tradició que el franquisme va voler obliterar... Aquesta setmana, la Universitat de Girona l'ha investit doctor honoris causa, un reconeixement gens freqüent per als periodistes.

El periodista, professor i col·laborador de l'ARA Josep Maria Casasús ha vist reconeguda avui la seva trajectòria per la Universitat de Girona. El centre l'ha investit doctor honoris causa, un rang poc freqüent a Catalunya per als periodistes, amb escassos precedents com Joaquim Maria Puyal, Rosa Maria Calaf o Manuel Vázquez Montalbán. En el seu discurs d'acceptació, Casasús ha volgut ressaltar algunes de les aportacions que, des de terres gironines, s'han fet a l'estudi de la comunicació. "És un honor que em causa molta emoció i que agraeixo de tot cor", ha explicat Casasús, que ha recordat com va assistir de testimoni trenta anys enrere als esforços "del professor Lluís Costa, que maldava enmig de molts esculls, per posar les primeres pedres de l'àmbit acadèmic de la comunicació en aquesta ciutat de Girona".

De la crònica de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) enviada des d’Aranjuez i publicada tal dia com avui a La Veu de Catalunya (16-VI- 1931) arran de la mort de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931), esdevinguda el 13 de juny de fa 90 anys. Rusiñol era admirat per conrear amb èxit la pintura, la narració, el col·leccionisme, el periodisme i el teatre.

De l’editorial publicat aquest mes fa 85 anys a Tierra y Libertad (15-V-1936), atribuït a Abad de Santillán (Reyero, Lleó, 1897 - Barcelona, 1983), anarquista format en humanitats i medicina. Era un toc d’atenció contra la indiferència ingènua del poder democràtic i de la societat espanyola davant indicis creixents d’un cop d’estat contra la legalitat republicana.

De la crònica de Jordi Garcia-Soler (Barcelona, 1947-2020), a Serra d’Or (VIII-1975). Aquell any, en el qual s’obrien expectatives esperançades de canvis polítics, va ser el de la gran embranzida d’un festival mític. El Canet Rock -que torna el 3 de juliol- renova anys més tard l’esperit inquiet i entusiasta dels festivals musicals multitudinaris al Pla d’en Sala.

De l’entrevista del crític de música contemporània Albert Mallofré (Vilanova i la Geltrú, 1926 - Barcelona, 2017) publicada a La Vanguardia (26-IX-1985). Era una de les primeres visites a Barcelona de Franco Battiato (Riposto, Sicília, 1945 - Milo, Sicília, 2021), cantautor, músic i director de cinema que va morir el dimarts 18 de maig.

De l’article de Palau i Fabre (Barcelona, 1917-2008) a l’Avui (15-VIII-1976). Aquest poeta i assagista va ser un gran expert en l’obra del seu amic Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881 - Mougins, 1973). La Fundació Palau, de Caldes d’Estrac, dedica a aquesta relació part de l’exposició D’un roig encès, comissariada per Julià Guillamon, oberta fins al 19 de setembre.

De la crònica de Joan Crexells (Barcelona, 1896-1926) enviada a l’abril des de Berlín i apareguda dies després a La Publicitat (8-V-1923). Crexells -el 5 de març va fer 125 anys del seu naixement- va ser capdavanter d’un europeisme afermat a Catalunya per la seva generació, la del Noucentisme. El diumenge 9 de maig es va celebrar a Barcelona el Dia d’Europa.

De l’article de Francesc Madrid, Paco Madrid (Barcelona, 1900 - Buenos Aires, 1952), i portada de L’Esquella de la Torratxa (25-IV-1930) amb aquest peu: “Aquest any no mata el drac: glorifica els nostres amnistiats!” El general Berenguer, que volia suavitzar la dictadura heretada de Primo de Rivera el gener del 1930, va amnistiar presos polítics i socials.

De la crònica de Pla (Palafrugell, 1897-1981) aLa Publicitat (2-II-1926), on va entrar en el periodisme com a corresponsal viatger. Demà farà 40 anys de la mort de Pla, el prosista més llegit a Catalunya en els anys centrals del segle XX. En edicions de Cartes de lluny (1928 i 1954) va afegir a la crònica notes hedonistes incorporades aquí al final de la peça.

De l’article de Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) a 'Clarisme' (1-XI-1933), setmanari d’art i literatura on col·laborava gent jove que despuntava. La Fundació Mercè Rodoreda, acollida a l’IEC, va presentar la setmana passada, en l’aniversari de la mort de l’escriptora i periodista, el llibre 'Rodoreda paisatges', signat per Mercè Ibarz i Carme Esteve.

De l’article de Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003) a Triunfo (6-I-1973). Deu anys després, Josep Maria Joan convertia la seva col·lecció en Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres. Fa cinc mesos el patronat que presideix el col·leccionista va crear un grup de treball, coordinat per Jaume Guillamet, amb l’objectiu de dinamitzar el centre.

De l’article de Hans Küng (Lucerna, Suïssa, 1928 - Tübingen, Baden-Württemberg, 2021) a Concilium (IV-2011), revista de teologia, publicat ara fa deu anys. Küng, sacerdot catòlic, va morir el 6 d’abril. La Santa Seu el va apartar de la docència el 1979 perquè qüestionava la infal·libilitat papal. Era professor de teologia ecumènica a la Universitat de Tübingen.

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS Del reportatge d’Ernest Hemingway (Illinois, 1899 - Idaho, 1961) enviat tal dia com avui del 1938 a l’agència NANA. (Traducció pròpia de l’anglès al català del text trobat pel professor Watson.) Set mesos després s’enfonsava el front republicà de l’Ebre, on, amb els veterans fugits, morien en primera línia de foc soldats de 17 i 18 anys mal equipats i gens ensinistrats.