Hi ha realitats que incomoden. No perquè siguin noves, sinó perquè ens recorden allò que preferim no veure. El sensellarisme n’és una. No és una anècdota urbana ni un paisatge inevitable; és el símptoma d’una fallida col·lectiva, d’una societat que ha normalitzat que hi hagi persones que no tenen on dormir. I, encara més greu, que ha començat a dissenyar espais perquè no hi puguin ser.

L'Ajuntament de Badalona ha instal·lat una vintena de blocs de formigó sota del pont de l'autopista C-31, just on fins fa pocs dies malvivien en tendes de campanya desenes de persones sense llar, la majoria provinents de l'antic Institut B9. El 24 de març el consistori que dirigeix el popular Xavier García Albiol va ordenar el desallotjament de l'assentament amb la justificació que era una mesura temporal per la necessitat de netejar i sanejar l'espai, ocupat des de finals del mes de desembre de l'any passat. Va dir, però, que un cop passat l'efecte tòxic dels productes utilitzats permetria que es tornés a ocupar. Ara, però, una brigada municipal ha bloquejat totalment l'accés al lloc, que vigila una patrulla de la Guàrdia Urbana, segons informa l'ACN.

Cinc persones que vivien al carrer han mort a Badalona aquest any. Segons ha confirmat a l'ARA la plataforma Badalona Acull, l'última víctima ha estat un home sense llar que, tal com ha avançat el Diari de Badalona, va aparèixer sense vida el 15 de febrer a l'interior del cotxe on sobrevivia al barri de Puigfred. Es tracta d'un home veí de Santa Coloma de Gramenet de 60 anys.

Un estossec, el xiuxiueig de dues veus o un fil de música a la nit, en hores en què l'edifici és un desert, posa en alerta els veïns. La sorpresa arribarà a plena llum del dia, quan pugi els graons que van del cinquè al sisè i últim pis de l'escala. Allà just davant la porta blindada d'accés al terrat hi ha un minúscul matalàs encaixonat i una petita motxilla que els residents esporàdics de la nit anterior han deixat abans de sortir quan encara regna el silenci a la finca. Al vespre, hi tornaran sense fer soroll i intentant passar desapercebuts. L'escena és en una comunitat del barri barceloní de Sants que ha decidit en assemblea tancar el tram final de l'escala amb una reixa.

És el primer matí del Ramadà i una trentena de joves algerians estan més amoïnats per què passarà demà dijous quan els tornin a desallotjar per netejar l'espai que no pas per com passaran les hores fins a trencar el dejuni religiós. Són una part de les 175 persones que la setmana passada ja van ser expulsades d'un solar al carrer 2 de la Zona Franca que, segons va justificar l'Ajuntament de Barcelona, estava infectat de rates. Llavors el grup es va dispersar per carrers i altres espais del polígon industrial, la ronda Litoral o la muntanya de Montjuïc, lluny d'edificis residencials. Dimarts, agents de la Guàrdia Urbana els van anunciar que a partir de dijous a les 7 h vindrà una brigada de neteja que s'endurà tot el que no hagin recollit. Només podran tornar a plantar el campament de tendes a partir de les 20 h, i n'hauran de marxar a les 8 h.

Quantes persones més han de morir al carrer per prendre’ns seriosament l’increment del sensellarisme? Portem unes setmanes parlant-ne més del que és habitual. Les cinc morts de persones mentre dormien als carrers de ciutats catalanes en plena onada de fred i l’evident increment de la problemàtica en els últims temps estan omplint pàgines i minuts de televisió i ràdio. Però ens escandalitzem de com hem normalitzat que milers de persones passin les nits i els dies al ras mentre seguim desviant l’atenció de l’habitatge per parlar d’emergències i per exigir als serveis socials que liderin actuacions que, estrictament, són pròpies de protecció civil.

L'Ajuntament de Badalona ha demanat permís a la Generalitat per poder desallotjar l'assentament que hi ha a sota el pont de la C-31. És on es van instal·lar desenes de persones després del desallotjament de l'antic Institut B9, a pocs metres d'allà. Segons l'Ajuntament, a sota el pont de l'autopista ja no hi queda cap antic resident del B9, ja que tots s'han anat reubicant, però sí que hi queden altres persones sense llar.

Aquest matí de dissabte farà només dues setmanes que ens vam llevar, primer i sobtadament, amb la notícia dels bombardejos sobre Caracas –prop de 100 morts impunes i ja oblidats–. De seguida, a ràdio encesa, mòbil hiperconnectat com aquells jorns en què tothom recordarà on era i què feia, amb la retransmissió en directe del segrest del president veneçolà Nicolás Maduro i la seva dona, Cilia Flores. Podien haver passat moltes coses i encara sorprèn el poc que ha passat. L’endemà, això rai, el càrtel de Los Soles desapareixia del text d’acusació de la fiscalia. Només surava petroli i ideologia al putsch de Trump. Circulin. I sí: fa només 15 dies de la Doctrina Donroe –i alhora fa dos segles de la Monroe. I tanmateix ens sembla ja una eternitat –els quinze dies i també els dos segles. A la corda fluixa de la rifa caníbal de l’any encetat, el dubte espès de qui serà el proper en rebre: Groenlàndia, l'Iran, Colòmbia, Cuba, Mèxic, Gaza de nou o Ucraïna altre cop. I la UE fent el paperina. Ha arrencat el 2026 amb el poti-poti de la confusió, el comiat del món d’ahir i traginant per diversos penya-segats que ja veurem on ens duen, perquè si ja sabem com ha començat l’any, l’important de debò és implicar-se perquè no acabi com alguns pretenen. Pornogràficament, hi ha aquesta brutal declaració del lloctinent Stephen Miller, intramurs i extramurs, que ho ha fet saltar pels aires tot plegat: "El món real està governat per la força i el poder: aquestes són les lleis de ferro del món". La brutalitat reivindicada arriba arreu: Delta Force ja és al món allò que l’ICE és a casa. Una mateixa crueltat, dins i fora, però amb resistències fora i dins. I amb Renee Nicole Good abatuda per un agent que havia combatut a l’Iraq. Quan Trump mata per igual de portes enfora que de portes endins.

Barcelona incrementarà les places per atendre persones sense llar durant l'operació fred: passarà de les 100 actuals a 178 i reforçarà els equips d'acompanyament al carrer amb dotze nous efectius. Ho ha anunciat la tinenta d'alcaldia de drets Socials, Raquel Gil, durant la primera reunió de la Taula de Ciutat contra el sensellarisme. La mesura vol "dimensionar" els serveis municipals actuals per donar resposta a l'augment de ciutadans sense sostre que hi ha a la capital catalana.

"En teoria és una obligació dels ajuntaments, però, com hem vist a Badalona, n'hi ha alguns que decideixen no fer-ho". La politòloga Alba Lanau, professora i investigadora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), lamenta que a la pràctica les administracions locals poden sortir airoses d'incomplir les seves obligacions en l'assistència a les persones sense llar. La llei fixa els mínims que ha de garantir l'administració, però gairebé no hi ha precedents d'incompliments que hagin arribat als tribunals. A això se suma la dificultat que persones en una situació d'extrema vulnerabilitat vulguin –i puguin– impulsar un procediment judicial, i veus de les entitats socials especialitzades admeten que la falta de recursos també ha acabat pesant a l'hora de descartar les accions judicials cada vegada que s'ho han plantejat.

La crisi de l'habitatge té en el sensellarisme la seva cara més fosca. Ignorar-la no és cap solució. Deixar-los morir de fred és una vergonya. Això és el que, com a societat, estem fent.

"Ahir aquí va morir un home que dormia al carrer. Ningú el reclamarà. 'Un més', diran els diaris demà. Ahir va morir un home aquí i mai sabré el seu nom. No importa, perquè podria haver portat el teu i el meu. Va morir de fred, de fam o potser de tristesa". L'escrit es troba enganxat a terra, just a sota del banc on l'Eusebio passava hores i hores assegut. Aquest dimarts l'home de 57 anys va ser trobat mort. Estava assegut. "Feia massa estona que ho estava", comenta, encara afectat, l'Ahmed. El coneix des de fa quatre anys, del carrer. "Era tranquil, no havia tingut una vida fàcil", repeteix. Va arribar de Sèrbia i feia anys que no tenia llar. Arrels Fundació el coneixia des del 2021. Va morir durant la nit més freda en anys a Barcelona. "Corro per no congelar-me", diu l'Ahmed.

Un home sense llar ha mort aquest dimarts, dia de Reis, en un carrer de Badalona. Segons han confirmat fonts municipals, la Guàrdia Urbana ha rebut un avís pels fets a les 14 h. El SEM s'ha desplaçat fins al lloc dels fets i els equips d'emergències han trobat l'home sense vida dintre del pàrquing on malvivia.

"No hi havia res. El que et trobaries en un pavelló. No sé si esperaven que la gent dormís estirada sobre la pista de bàsquet". El portaveu de Badalona Acull, Carles Sagués, critica el minso dispositiu que la ciutat va desplegar diumenge la nit perquè les persones sense llar tinguessin un lloc on refugiar-se a la nit davant la baixada de les temperatures. L'Ajuntament va obrir les portes del pavelló la Colina, però no hi havia llits ni mantes, explica l'activista, tampoc opció de fer servir les dutxes ni que els allotjats portessin les seves pròpies màrfegues o sacs de dormir "per possibilitat de contagi", que va argumentar el consistori, segons diu Sagués.

La Generalitat va posar punt final al procés de reallotjament dels expulsats de l'antic institut del B9 de Badalona poques hores d'abans d'acabar el 2025, i ha anunciat l'obertura d'una "nova fase" en el dispositiu d'emergència que impulsa el departament de Drets Socials i Inclusió en col·laboració amb les entitats socials. A partir d'ara, segons apunten fonts de la conselleria, seran els serveis socials de l'Ajuntament de Badalona els encarregats de garantir el seguiment i fer les noves derivacions de la quarantena de persones que encara segueixen dormint sota el pont de la C-31.

També per Nadal, l'activista Carles Sagués ha estat d'aquí cap allà, visitant les desenes de persones que, després de ser desallotjades del B9 de Badalona, continuen malvivint sota el pont de l'autopista C-31. A desgrat seu, Sagués és la cara visible de Badalona Acull, el paraigua d'entitats socials de la ciutat, els voluntaris de les quals posen hores, esforços físics i emocionals per a l'atenció d'aquest col·lectiu. Tot plegat sense ajudes ni subvencions públiques. La dels ocupants de l'antic institut buidat per ordre judicial a principis d'aquest mes no és l'única causa de Sagués, ja que fa anys que brega per evitar desnonaments dels veïns de Sant Roc.

Sota el pont de la C-31 hi ha més preguntes que respostes. L’única certesa aquest dimecres de vigília de Nadal és que encara hi queden desenes dels desallotjats de l’antic institut B9 de Badalona que ahir no van ser reubicats pel dispositiu de la Creu Roja i el departament de Drets Socials. Bàsicament, demanen més informació per valorar si els paga la pena deixar la seva vida en aquest racó per un sostre temporal, ni que sigui per dos mesos. “Ahir tot van ser presses perquè la gent pugés als autobusos, però sense explicar com ni a on, sense donar cap informació a aquests joves”, denuncia Victoria Columba, de Regularització Ja, per a qui els plans “han arribat tard, malament i són insuficients” per donar resposta a tots els afectats.

L'oposició a l'Ajuntament de Badalona ha aprofitat la convocatòria d'un ple extraordinari aquest dimecres per carregar contra Albiol per la seva gestió del desallotjament. El tema no constava a l'ordre del dia, però des del PSC a ERC, Badalona En Comú Podem i Guanyem Badalona han exigit explicacions a l'alcalde davant la "crisi humanitària" a la qual s'enfronta la ciutat. I, tanmateix, el batlle ha respost que "el tema està gairebé resolt per no dir resolt". I ha afegit: "Els veïns estan, en termes molt generals, satisfets amb l'acció del seu govern".

Després d'una setmana al ras i davant de la tensió i crispació entre una part petita dels veïns de Badalona en contra de l'atenció als desallotjats del B9, el departament de Drets Socials ha signat un conveni amb les entitats per donar un sostre als que des de dissabte s'han instal·lat a sota del pont de la C-31 i a la desena que havien ocupat l'antic alberg municipal de Can Bufí Vell, tancat des de fa gairebé dos anys. L'acord garanteix allotjament per als pròxims dos mesos en diferents emplaçaments de Catalunya i suposa també renunciar a l'acollida a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, l'espai que diumenge no es va poder obrir pel bloqueig d'unes poques desenes de veïns. "Al final ha guanyat la minoria", lamenten a l'ARA fonts del tercer sector.

Dues concentracions de posicions a favor i en contra de l’acollida dels desallotjats de l’institut B9 de Badalona s’han enfrontat aquest dilluns a la tarda davant de les portes de l’alberg municipal que es va tancar, fa gairebé dos anys, al barri de Montigalà. Per una banda, centenars d’activistes convocats pel Sindicat Socialista de l’Habitatge han defensat l’atenció humanitària cap al col·lectiu de joves migrants, una desena dels quals ocupa aquest servei des que es van quedar al carrer fa una setmana. Separats per un cordó d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, unes 300 persones han exigit amb crits racistes que se’ls faci fora de Can Bofí Vell i no se’ls doni sostre.