Iaroslav Bojko (Txerníhiv, 1996) no va dormir la matinada del 24 de febrer. Diu que el que més recorda són les sirenes. Pocs dies després de la invasió russa va ajudar a impulsar una xarxa de suport a les zones ocupades que s’ha acabat batejant com el Moviment de Resistència Civil del Llaç Groc, que va rebre el premi Sàkharov 2022 de la Unió Europea.

Quim Torra va ser el primer president de la Generalitat en actiu a ser obligat a abandonar el càrrec per la justícia. La seva negativa a retirar a temps la pancarta en solidaritat amb els presos polítics i els exiliats li va costar la presidència la tardor del 2020, i la mateixa pancarta, però ara per un segon judici, el porta a sumar quinze mesos més d'inhabilitació i una multa de 24.000 euros. Torra, que tot just acabava de complir la primera condemna, té ara deu dies per recórrer a l'Audiència de Barcelona la decisió judicial, i els seus advocats ja han avançat que ho farà ara i successivament fins a arribar a la justícia europea. "És una sentència induïda per l'afany de venjança dels jutges, que actuen com a braç polític de l'estat espanyol a Catalunya", ha reaccionat l'expresident.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a 6 mesos d'inhabilitació i 1.080 euros de multa per un delicte de desobediència el secretari tercer de la mesa del Parlament i exregidor de la CUP a Lleida, Pau Juvillà, per no haver despenjat uns llaços grocs del seu despatx municipal per les eleccions locals del 2019. Una situació que s'assimila a la que ja es va viure al Parlament la legislatura passada quan el TSJC també va inhabilitar el president, Quim Torra, per no haver despenjat el llaç groc del Palau de la Generalitat i, després d'un recurs del PP i Cs a la Junta Electoral Central, el president del Parlament, Roger Torrent, va acabar retirant-li l'escó malgrat que encara no hi havia una sentència ferma.

El judici tenia tots els ingredients per ser un déjà-vu. El diputat i secretari tercer de la mesa, el cupaire Pau Juvillà, s'asseia al banc dels acusats quan gairebé fa dos anys exactes –quatre dies de diferència– que l'expresident Quim Torra era al mateix lloc. Els elements a jutjar eren gairebé calcats: desobediència per negar-se a retirar llaços grocs d'una institució; en el cas de Torra, de la Generalitat, i Pau Juvillà, de la Paeria de Lleida. Desenes de persones a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb l'independentisme unit –tot i la desunió pels pressupostos– per condemnar la repressió. Però dins de la sala el déjà-vu ha passat de ser simbòlic a tàctic. Si l'antecedent de Torra i la causa contra Juvillà es podien emmarcar com a dues branques d'un mateix arbre, la condemna contra l'expresident ha servit a la defensa del diputat cupaire per argumentar per què Juvillà, per a qui la Fiscalia demana 8 mesos d'inhabilitació i 1.440 euros de multa per desobediència, hauria de ser absolt.

Sembla un cas d’inversió de la realitat. Al llarg de les darreres dues setmanes, i arran del debat i l’aprovació de la Ley Orgánica de Modificación de la Ley Orgánica de Educación (Lomloe), més coneguda com a llei Celaá, la triple dreta política espanyola (PP, Cs i Vox) i la triple dreta mediàtica madrilenya (El Mundo, La Razón i Abc), amb les seves plataformes amigues, s’han llançat a fer exactament allò mateix de què abominaven quan, des de la tardor del 2017, ho feia l’independentisme català: convertir un llaç de color (taronja, en aquest cas) en símbol de protesta política, lluir-lo a les solapes, als cotxes, als balcons, fer-ne l’emblema de les manifestacions del diumenge 22 de novembre contra la reforma educativa, mobilitzar criatures per tal que omplissin de llaços taronges les façanes de col·legis privats o concertats... Fins i tot han anat més enllà instrumentalitzant infants amb discapacitat i assegurant que la llei Celaá els deixaria sense centres d’educació especial. Això ho han fet aquells que sumen una dècada llarga retraient al nacionalisme català el –desafortunat– eslògan Espanya ens roba per demagògic i fals.

Si hi ha una cosa que ha aconseguit la nova llei d'educació, l'anomenada llei Celaá, a banda d'enervar la dreta espanyola, és que el PP es reconciliï amb els llaços. Els grocs encara no, els seus són els taronges. En els últims dies, diverses associacions de centres concertats i privats han llançat una ofensiva, que han acabat aglutinant en la plataforma Més Plurals, que va en contra de la nova llei educativa que aquesta setmana ha d'aprovar el Congrés. La iniciativa té un símbol: el llaç taronja. I la campanya consisteix, precisament, en enganxar llaços de color taronja a façanes de centres educatius i també d'exhibir-los a la roba o en els perfils de les xarxes socials. Diversos centres concertats i privats ja han omplert de taronja les seves façanes i també s'han manifestat davant del Congrés de Diputats.

Tres minuts. És el que ha durat la compareixença com a investigat del president, Quim Torra, davant el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que l’investiga per desobediència en una segona causa penal per no haver retirat el llaç groc del Palau de la Generalitat. El cap de l’executiu ha decidit acollir-se aquest dimecres al seu dret a no declarar com a investigat, ja que qüestiona la legitimitat de la causa i del tribunal. Després de la compareixença al TSJC, s'ha desplaçat a la Generalitat per fer una declaració institucional i explicar les raons que l'han portat a prendre aquesta decisió.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat la petició de recusació presentada pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra tres magistrats de l'alt tribunal català. Torra els va recusar en la nova causa oberta contra ell per desobediència per motius pràcticament idèntics a la que va comportar la seva condemna, no retirar a temps la pancarta de suport als presos polítics, tot i que en aquest cas no es limita al període electoral. El president al·lega que els tres magistrats ja van participar en la causa anterior. Tant la Fiscalia com els mateixos afectats es van oposar a les causes de recusació i ara el TSJC els ha donat la raó.

Un jutjat contenciós administratiu de Barcelona ha ordenat a l'ajuntament de la ciutat que retiri de manera "immediata i definitiva" els llaços grocs penjats a la façana del consistori i en qualsevol altra dependència municipal, perquè considera que vulnera el dret fonamental a la igualtat dels ciutadans. El jutge considera "inqüestionable" que el llaç groc és un símbol "partidista", en el sentit que "s'alinea amb les pretensions d'un grup de ciutadans, amb inevitable exclusió de la resta", ja que "estan trencats els consensos socials" i, per tant, "xoca frontalment i manifestament amb els principis de neutralitat institucional i objectivitat" a la qual estan sotmeses les administracions públiques. El fet és que a la façana de l'Ajuntament ja fa mesos que no hi ha cap llaç groc. En tot cas, el consistori té quinze dies per decidir si recorre la sentència.

La Junta Electoral Central (JEC) ha enviat el recurs que va interposar el president de la Generalitat, Quim Torra, contra la resolució en què l'organisme ordenava la retirada de símbols en favor dels líders independentistes als edificis públics. L'àrbitre electoral, doncs, demana al cap de l'executiu que si no li retorna el recurs en castellà abans del divendres, 11 d'octubre, a les 14 hores "tindrà per no presentat el recurs".

La Junta Electoral Central (JEC) ha demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, que tradueixi al castellà el recurs en què demana la suspensió de l'ordre de despenjar llaços grocs, estelades i cartells relacionats amb els independentistes presos dels edificis públics de la Generalitat.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha situat la “confrontació” en el centre del rumb polític i ara també vol traslladar aquest concepte al cas que té obert al Tribunal Superior de Justícia (TSJC) per no retirar el llaç groc del Palau de la Generalitat. Aquesta estratègia té dues dimensions: per una banda, es decanta per plantar el TSJC si no canvia la data del judici per desobediència el 25 i 26 de setembre -coincideix amb el debat de política general-; i per l’altra, ha iniciat una bateria d’accions legals que van des de demanar la nul·litat del procediment a presentar dilluns una recusació contra el president del TSJC i de la sala que l’ha de jutjar, Jesús María Barrientos, i la magistrada Mercedes Armas, que va emetre la interlocutòria per impedir l’1 d’Octubre. En total, dos dels tres magistrats que formen la sala per jutjar el president.

Aquesta setmana el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fixat la data del judici contra el president, Quim Torra, per no haver retirat a temps la pancarta dels llaços grocs del Palau de la Generalitat. Les dates escollides són el 25 i el 26 de setembre, els mateixos dies que es fa el debat de política general -el més important del període de sessions juntament amb el de pressupostos- al Parlament de Catalunya. Davant d’això, segons diverses fonts consultades per l’ARA, el cap de l’executiu es planteja no acudir al judici si el TSJC no revisa d’ofici la seva decisió, ja que la cambra catalana ja havia fixat el calendari de sessions abans de l’estiu. Si l’alt tribunal no mou fitxa, doncs, Torra es trobarà en la dicotomia de triar entre el TSJC i el Parlament i, d’acord amb les fonts consultades, es decantaria per la segona opció. Ara bé, fonts oficials de Presidència mantenen el silenci sobre aquesta qüestió i es remeten a les paraules que el mateix cap de l’executiu va pronunciar en la conferència de dijous a Madrid.

Després que aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi fixat i fet pública la data del judici oral contra Quim Torra per mantenir els llaços grocs als edificis públics, el mateix president de la Generalitat ha acusat el tribunal de parcialitat i d'utilitzar una "celeritat interessada". "Som davant d'un assenyalament marcadament precipitat", ha expressat la Generalitat en un comunicat.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fixat data ja al calendari per jutjar per desobediència el president de la Generalitat, Quim Torra, per mantenir els llaços grocs als edificis públics catalans durant la campanya electoral, tot i les advertències de la Junta Electoral Central (JEC): segons ha informat l'alt tribunal, el judici es farà el 25 i 26 de setembre.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat aquest dimarts el recurs d'apel·lació que el president de la Generalitat, Quim Torra, va presentar l'11 de juliol pel seu processament pel delicte de presumpta desobediència després de no haver retirat el llaç groc i la pancarta en suport als presos polítics de la façana del Palau de la Generalitat durant la campanya electoral.

Un jutjat de la Bisbal d'Empordà investiga quatre persones per un enfrontament verbal amb un veí mentre penjaven llaços grocs a Palamós. Els fets van passar fa gairebé un any durant una concentració en una plaça del municipi. En el decurs de l'acte, s'hauria produït un enfrontament entre alguns dels concentrats i el veí. Aleshores, la policia local de la població va identificar els assistents. Arran dels fets, el particular va interposar una denúncia que va acabar als jutjats i aquest dimarts els quatre investigats estaven citats a declarar.

L’11 de març la Junta Electoral Central donava un termini de 48 hores al president de la Generalitat per retirar dels edificis públics els “símbols partidistes” en suport dels presos polítics. Un ultimàtum que Quim Torra va desestimar mantenint la pancarta amb el llaç groc al balcó del Palau de la Generalitat i jugant després a l’equívoc amb diferents pancartes. Quatre mesos i un dia després del requeriment, ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir obrir judici oral contra Torra per haver desobeït “deliberadament, conscientment i de manera reiterada” les resolucions de l’autoritat electoral. Així, el president seurà finalment al banc dels acusats per un presumpte delicte de desobediència al qual s’afegeix el de denegació d’auxili a l’autoritat competent.

Una multa de 270 euros per un delicte de lesions lleus, i 245 més a la víctima en concepte de responsabilitat civil subsidiària. És el que haurà de pagar un home encaputxat que va agredir un veí de Verges (Baix Empordà) quan intentava gravar-lo retirant llaços grocs i estelades. Així ho ha ordenat el jutjat de primera instància de la Bisbal d'Empordà. Els fets van passar el 31 de juliol del 2018 quan un grup de persones van anar al municipi a retirar símbols independentistes i en favor dels presos polítics. Quan es van adonar de la presència d'aquest grup, uns veïns van anar a recriminar-los l'acció i un d'ells va gravar com despenjaven les banderes i llaços amb el mòbil. Aleshores el condemnat va clavar un cop al veí per evitar que continués gravant i posteriorment el va agredir amb una escala al cap i l'esquena.