Divendres, els Reis d'Orient varen arribar entre mostres de racisme per part d'alguns ajuntaments. El més voluminós era el de Madrid, que va posar en circulació un vídeo amb un rei Baltasar que era un actor blanc amb la cara embetumada, impostant un suposat accent negre (un blackface, per dir-ho amb l'anglicisme). A la vila mallorquina de Bunyola, l'Ajuntament va publicar a les xarxes un cartell –que va esborrar al cap de poques hores— on apareixien dibuixats tres Reis d'Orient, però tots tres de pell blanca. Va passar el mateix amb un altre cartell publicat per l'ajuntament de la ciutat extremenya de Càceres, en què cap dels tres Reis que hi eren representats era negre. El mateix dia sonaven de fons les bravates amb què el dirigent de Vox Ortega Smith, un individu que acostuma a acusar els seus adversaris polítics de racisme i xenofòbia, es negava a disculpar-se per haver agredit el regidor de Més Madrid Eduardo Fernández Rubiño, al mateix Ajuntament de Madrid.

La Guàrdia Civil ha desarticulat aquest dissabte una organització paramilitar d'ideologia neonazi que volia crear un "exèrcit" per "acabar amb el règim establert". Ha detingut onze líders d'aquesta banda i se n'investiguen 11 més a les demarcacions d'Almeria, Alacant, Biscaia, Castelló, Jaén, la Rioja, Madrid, Màlaga, Navarra, Pontevedra, Segòvia, Sevilla, Terol, Toledo, València i Saragossa. Se'ls investiga pels delictes d'associació il·lícita, injúries a les institucions de l'Estat, atemptat, tinença il·lícita d'armes i foment, promoció i incitació a l'odi, la discriminació i la violència cap a diversos col·lectius.

S'ha fet viral un enèsim menyspreu a la llengua catalana, aquesta vegada a càrrec d'una infermera de l'Hospital Vall d'Hebron que diu que és de Cadis i que considera un disbarat que, per poder aprovar unes oposicions, hagi d'aportar el certificat C1 de català. La jove mostra la seva disconformitat amb l'habitual llenguatge barroer del nacionalisme supremacista, que si un "puto catalán" per aquí, que si un "puto C1" per allà, tot anunciant als quatre vents que, a les oposicions, s'hi presentarà –diu textualment– "mi madre" (és a dir, la seva, que cal suposar que estarà contenta si veu el vídeo de l'angelet). L'acompanyen dues infermeres més, de les quals se'ns fa saber que una és de Granada i l'altra de Sant Sebastià, i que se suposa que li riuen la gracieta, tot i que en un moment del vídeo n'hi ha una (la basca, ai las, nogensmenys) que diu que ella sí que pensa presentar-se a les oposicions, i que xerroteja quatre paraules en català mig per enfotre's de la llengua, mig per prendre el pèl a la seva amiga, que protesta davant d'aquesta sortida ("Me desmontas el vídeo"). La gesticulació de les protagonistes també segueix el to maleducat i prepotent de qui està convençut de ser més fort i de poder passar per damunt d'un altre amb total impunitat.

The hate that produced hate (L’odi que l’odi va produir) va ser una minisèrie documental sobre la Nació de l’Islam als Estats Units que es va emetre el juliol del 1959 a la cadena WNTA de Nova York. Un periodista afroamericà, Louis Lomax, va anar a trobar Mike Wallace, l’aleshores presentador del programa Newsbeat, i li va parlar del nacionalisme negre. Wallace s’hi va interessar i en va voler fer un reportatge. Els líders de la Nació de l’Islam van posar la condició de tenir un periodista negre com a interlocutor, i van incloure Lomax a l’equip.

Manuals per fabricar pistoles amb impressores 3D. Aquests són alguns dels continguts que, segons ha pogut confirmar l'ARA de fonts de la investigació, s'intercanviaven els membres del grup neonazi d'ideologia supremacista desarticulat ara fa dues setmanes a Catalunya, el País Valencià i la Comunitat de Madrid. Entre els objectius de les possibles accions de l'organització hi havia el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l'exvicepresident de l'executiu estatal Pablo Iglesias, dirigents de l'esquerra estatal i membres de l'administració de justícia. A més, i segons va avançar aquest dimarts Eldiario.es, també disposarien d'informació sobre les matrícules dels vehicles de representants de l'independentisme català.

El govern de Nova Zelanda ha enviat un missatge contundent al designar com a "entitat terrorista" el supremacista que l'any passat va assassinar 51 persones en els atacs contra dos mesquites de la ciutat de Christchurch. Segons la llei del país, l'australià Brenton Tarrant, de 29 anys i condemnat a cadena perpètua pels atemptats, no tindrà accés als seus béns per evitar així un eventual finançament d'activitats subversives.

L'autor del tiroteig a dues mesquites de Christchurch, a Nova Zelanda, el supremacista blanc Brenton Tarrant, ha estat imputat amb càrrecs de participació en "acte terrorista", segons ha anunciat aquest dimarts la policia neozelandesa.

“La serenitat de la pau guanyarà el soroll de les bales; les ganes de viure i conviure derrotaran l’assassinat i el racisme. Avançarem com a ciutadans musulmans pacífics amb enteresa i confiança, radiant concòrdia i pau, a la vegada que lluitarem amb tota la nostra força contra la violència i el terrorisme racista sense sentit”. Aquestes són les paraules que ressonaven aquest divendres al Parc del Clot de Barcelona, en la pregària de la comunitat musulmana en homenatge a les víctimes de la doble massacre de la setmana passada a les mesquites de Christchurch, a Nova Zelanda.

El liquidador. James Stern és un activista afroamericà que s'ha convertit en l'heroi de les associacions de drets humans nord-americanes, perquè en una jugada mestra ha aconseguit les regnes del Moviment Socialista Nacional (NSM). Es tracta d'un dels grups neonazis supremacistes més grans que hi ha i està al darrere dels aldarulls racials a la ciutat de Charlottesville, que van deixar tres morts ara fa dos anys. L'únic objectiu de Stern, confessat, és el de desmantellar l'entitat i esborrar-la del mapa.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha enviat una carta oberta al líder del PSOE, Pedro Sánchez, en què ha criticat el "silenci" dels socialistes davant la situació a Catalunya. "¿És que no veieu a quin extrem s'ha arribat? Fins quan callareu?", li ha dit Torra, que es preguntava "on són els republicans espanyols avui dia". "Els trobem a faltar –ha confessat– en aquell antic i vell compromís per la llibertat, la democràcia i la república".