A casa de Paul Auster no hi havia armes. Estaven marcats per una tragèdia: el 23 de gener del 1919 la seva àvia va matar d’un tret el seu marit, del qual estava separada i que havia tornat a casa de visita per veure els cinc fills. La van declarar innocent adduint alienació mental transitòria. La família va marxar de Wisconsin i es va instal·lar a Nova Jersey. Amb aquest precedent, s’entén la repulsió familiar cap a les armes que Auster d'alguna manera va heretar.

La guerra ha tornat a Europa i amb ella el repunt en la despesa militar. L'any passat els països de l'Europa Central i Occidental s'hi van gastar 345.000 milions d'euros, una xifra que supera per primer cop la de 1989, coincidint amb el final de la Guerra Freda. Segons l'informe difós aquests dilluns per l'Institut Internacional d'Estocolm per a la Investigació de la Pau (SIPRI), el continent va registrar un increment interanual de la compra d'armes del 13%, el més elevat del món. Tot i l'augment de la despesa militar, només una petita part s'ha destinat a Ucraïna.

"Oferia un espectacle indescriptible, convertit en un veritable Orient, un autèntic basar en què les persones de les més diverses nacionalitats i pintes entraven i sortien a totes hores cada dia", escrivia el diplomàtic republicà Pablo de Azcárate des de París, on estava reorganitzant l'ambaixada espanyola poc després del cop d'estat de 1936. Els qui no deixaven de trucar a la porta eren traficants que oferien tota mena d'armes als diplomàtics republicans. A l'altre bàndol, el general Dávila explicava les facilitats que tenia Franco per rebre ajuda: "Cada quinze dies enviaven a Espanya [des de l'Alemanya nazi] un vaixell a bord del qual eren expedides les armes i els reforços per completar i rellevar les unitats alemanyes".

Quan organitzacions no governamentals i partits polítics piquen a la porta del govern espanyol en matèria d’armament es troben amb un mur d’opacitat infranquejable, sostingut per una llei franquista. És la de secrets oficials del 1968, que permet al consell de ministres declarar “matèries classificades” que “puguin danyar o posar en risc la seguretat i la defensa de l’Estat”. Gràcies a un breu acord del consell de ministres del 1987, quan governava Felipe González, són secretes totes les actes de la Junta Interministerial per al Comerç i el Control del Material de Defensa i Tecnologies de Doble Ús (JIMMDU), encarregada justament d’atorgar les llicències a empreses espanyoles per a l’exportació d’armament.

El PSOE i Unides Podem van pactar en el seu acord de govern de coalició que les carpetes d’estat, com Defensa, serien per al partit que lidera Pedro Sánchez. Aquella decisió va suposar un fre a les aspiracions de les entitats que fa anys que denuncien el paper d’Espanya en l’exportació d’armes perquè, a la pràctica, no ha canviat res respecte a l’etapa del PP. Sobre el paper, però, l’abril del 2020 es va produir un fet rellevant: el govern espanyol va aprovar un decret, el 494/2020, que plantejava un mecanisme que l’habilitava per comprovar sobre el terreny que les armes i el material de doble ús que exporta es fan servir per al que s’ha acordat. Un pas important, coincideixen la majoria d’actors consultats, però que té angles foscos. El primer de tots: que no s’ha fet servir.

Ali Jameel i els seus companys de l’ONG Mwatana for Human Rights es juguen la vida per documentar els crims de guerra al Iemen, martiritzat per dècades de conflicte. Després d’un bombardeig en un barri o en un hospital, es planten ràpidament a la zona per recollir les restes de munició utilitzada i per entrevistar els supervivents. Així és com des que va començar la intervenció de l’Aràbia Saudita el 2015 han reunit proves de 177 bombardejos aeris. En 29 casos van poder acreditar que la coalició saudita estava llançant bombes fabricades al Regne Unit, Itàlia i Alemanya. I des d’on es llancen aquestes bombes? Doncs també des d’avions fabricats a Europa, inclosa Espanya. “Espanya és còmplice de crims de guerra per vendre caces i vaixells militars a l’Aràbia Saudita”, denuncia Jameel des de Sanà en una conversa telefònica amb l’ARA.

Pieter D. Wezeman (Holanda, 1977) és investigador sobre exportacions d’armes i despesa militar del l’Institut Internacional de Recerca per la Pau d’Estocolm (Sipri), una de les referències internacionals en matèria d’anàlisi del comerç d’armes al món.

Hi ha un sector de l’economia espanyola que no pateix tant les crisis: la indústria militar. Fa una dècada que Espanya forma part del top 10 dels països que més armes exporten al món, un lloc molt per sobre de la seva capacitat econòmica o del seu pes polític mundial. Segons l’últim informe de l’Stockholm International Peace and Research Institute (SIPRI), publicat fa dues setmanes, ocupa la setena posició en el rànquing mundial d’exportadors d’armes en el període 2016-2020, només per darrere de les grans potències militars del planeta: els Estats Units, Rússia, França, Alemanya, la Xina i el Regne Unit. El 2018 es va situar en cinquè lloc. En els últims anys, un 3,2% de totes les armes que s’han venut al món van ser fabricades a Espanya, amb les corresponents autoritzacions per comercialitzar-les del govern de Madrid. Les exportacions d’armes made in Spain s’han disparat un 295,4% entre el 2010 i el 2019. Tot un negoci que creix en l’opacitat, emparat en la Llei de Secrets d’Estat.

Les Nacions Unides fa mesos que alerten que hi ha una amenaça mortal de fam que afecta milions de persones al Iemen. El 20 de novembre el seu secretari general, António Guterres, advertia que “el Iemen està en imminent perill de viure la pitjor fam que el món ha vist en dècades”.

El govern de Theresa May ha instat l'executiu alemany que continuï venent armes a l'Aràbia Saudita i rectifiqui l'anunci que aturava el comerç armamentístic com a represàlia per l'assassinat de Jamal Khashoggi, un periodista crític amb el regne teocràtic. La petició ha estat transmesa a través d'una carta que ha enviat el titular d'Exteriors britànic, Jeremy Hunt, al seu homòleg germànic, Heiko Maas.

La venda d'armes d'Espanya a l'Aràbia Saudita s'ha gairebé triplicat en el primer semestre del 2018 respecte al mateix semestre de l'any anterior. L'Estat ha venut a la monarquia aràbiga material de defensa per valor de 183 milions d'euros durant la primera meitat de l'any, segons les dades del ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.

El ministre d'Afers Estrangers danès, Anders Samuelsen, ha anunciat aquest dijous en un comunicat que suspèn la venda d'armes i els equipaments de doble ús –civil i militar– que puguin ser utilitzats per "violar" els drets humans per part de l'Aràbia Saudita. Els motius principals d'aquesta decisió són l'assassinat del periodista crític Jamal Khashoggi i la implicació de Riad en la guerra del Iemen.

L’escàndol mundial generat per l’escabrós assassinat del periodista Jamal Khashoggi al consolat saudita d’Istanbul no va impedir que dimarts el consorci d’empreses públiques i privades espanyoles que va construir l’AVE entre Medina i la Meca signés a Riad l’últim acord per a l’explotació de la infraestructura. El tren -que no funcionarà de moment a plena velocitat- es va presentar en l’anomenat Davos del Desert, el fòrum empresarial que cada any organitza el règim saudita, en el marc dels projectes d’Energia i Infraestructures que el regne del Golf plantifica amb una inversió associada de 43.600 milions d’euros. I és que el que hi ha al cap del govern espanyol, que ahir va tancar la porta a suspendre la venda d’armes a Riad com ha fet Alemanya, són els petrodòlars que la Casa delS Saud està disposada a gastar.

Damien Spleeters és un investigador del Conflict Armament Research, una organització dedicada a traçar l’origen de les armes en països en conflicte. Els últims tres anys ha treballat a Síria i l’Iraq, sobre el terreny, analitzant els casquets de bala i les restes d’obusos i material explosiu per determinar com es proveïa la milícia jihadista. Les seves conclusions, detallades en un minuciós informe, són demolidores: en bona part, el Daeix s’ha alimentat de municions comprades per l’Aràbia Saudita i els Estats Units, destinades a diversos grups però que han acabat a les mans del grup fundat per Abu Bakr al-Bagdadi.