Les amenaces de Donald Trump contra els aliats europeus, tant territorials –una possible annexió de Groenlàndia– com comercials –amb més aranzels–, han acabat, de moment, en pausa després que el president dels EUA es fes enrere fa una setmana. Malgrat la desescalada, els estats europeus preveuen noves tensions amb Washington i estudien mesures per contrarestar els atacs nord-americans als països del continent, especialment els estats membres de la Unió Europea.

"A nivell econòmic, per descomptat no és un bon acord, però és més o menys tolerable. Una altra cosa és el cost polític". Amb aquestes paraules ha descrit l'acord comercial entre Brussel·les i Washington Ignacio García Bercero, analista al think tank Bruegel i durant 35 anys negociador comercial de la Unió Europea. En un acte aquest dijous al Cercle d'Economia sobre l'impacte dels aranzels, García Bercero ha lamentat l'estratègia de la Comissió Europea davant de l'agressiva ofensiva comercial del govern nord-americà de Donald Trump: "S'ha donat una certa imatge de debilitat de la UE", ha opinat, ja que la UE ha acabat signant un acord que és "clarament il·legal" des d'un punt de vista internacional.

La Xina ha anunciat aquest dimecres que suspèn durant un any de l'"aranzel addicional" del 24% que havia imposat a productes importats des dels Estats Units, una decisió que s'emmarca en els acords comercials tancats la setmana passada pels presidents dels dos països, Xi Jinping i Donald Trump.

Quan es negocia amb l'administració de Donald Trump, les coses no acostumen a quedar completament tancades o clares. És el que passa de resultes de l'acord signat aquest dijous entre Brussel·les i Washington per evitar una guerra comercial. De fet, la porta per arribar a una situació no desitjada com és una batalla de barreres al comerç no queda del tot tancada, com acostumava a passar amb la diplomàcia pre-Trump. Un article recent del setmanari britànic The Economist parlava de Trump i de l'escola diplomàtica de Groucho Marx en referència a les negociacions amb Vladímir Putin sobre la guerra a Ucraïna, però seria extensible a tots els àmbits, com el de la política aranzelària.

Quan es negocia amb l'administració de Donald Trump, les coses no acostumen a quedar completament tancades o clares. És el que passa de resultes de l'acord signat aquest dijous entre Brussel·les i Washington per evitar una guerra comercial. De fet, la porta per arribar a una situació no desitjada com és una batalla de barreres al comerç no queda del tot tancada, com acostumava a passar amb la diplomàcia pre-Trump. Un article recent del setmanari britànic The Economist parlava de Trump i de l'escola diplomàtica de Groucho Marx en referència a les negociacions amb Vladímir Putin sobre la guerra a Ucraïna, però seria extensible a tots els àmbits, com el de la política aranzelària.

Cap dels anuncis de Donald Trump pel que fa als aranzels han passat desapercebuts pel Banc Central Europeu (BCE), de la mateixa manera que no ha passat desapercebut l'acord comercial entre Europa i els Estats Units per acabar, precisament, amb el caos aranzelari i evitar una escalada de la guerra comercial. Aquest dimecres la presidenta de l'organisme bancari europeu, Christine Lagarde, ha anticipat que tindran en compte l'acord assolit a l'hora de prendre una decisió sobre els tipus d'interès en la pròxima reunió, prevista per al 14 de setembre. El d'aquest dimecres ha estat el primer pronunciament de Lagarde des que l'executiu comunitari va arribar a un pacte amb la Casa Blanca.

Cada dia que passa, el nou ordre comercial dels Estats Units és més clar. En lloc de regles, estabilitat i aranzels baixos, hi haurà un sistema de preferència imperial. Les tarifes no només són més altes, sinó que les imposa el desig presidencial. El Canadà i l'Índia han irritat Donald Trump, de manera que s'enfronten a aranzels d'entre el 30% i el 50%. Per allunyar les amenaces, la Unió Europea, el Japó i Corea del Sud han corregut a tancar acords amb els EUA, perquè Trump, estranyament, considera que els dèficits són un robatori i ha imposat aranzels "recíprocs" d'entre el 10% i el 41% a desenes d'altres socis comercials, que van entrar en vigor el 7 d'agost.

Aquesta matinada passada han entrat en vigor la majoria d'aranzels anunciats per Donald Trump, que giren com un mitjó la política comercial nord-americana de l'últim segle i fan entrar l'economia mundial en terreny desconegut. "És mitjanit! Milers de milions de dòlars en aranzels estan fluint cap als Estats Units", ha celebrat Trump a Truth Social cinc minuts després de les dotze la nit.

Després de sembrar el pànic als mercats durant setmanes amb els seus girs de guió imprevisibles, almenys durant les primeres hores les principals borses del món no semblen patir massa per l'efecte dels nous aranzels de Donald Trump sobre la Unió Europea. Els selectius més importants del continent, a excepció de Londres –el Regne Unit és fora de la UE–, han tancat la jornada d'aquest dijous amb guanys moderats, malgrat l'entrada en vigor dels nous gravàmens imposats pel president dels Estats Units.

La màquina de fer beneficis que és l'Amèrica corporativa s'ha mantingut d'allò més robusta durant els últims anys, fins i tot en un context d'inflació invariable i d'uns tipus d'interès elevats. Ara bé, amb l'assalt de Donald Trump sobre el comerç global, està començant a fer figa. Les companyies, des del fabricant d'automòbils General Motors fins a la marca de roba esportiva Nike, han vist com se'ls enfonsaven els beneficis per culpa dels aranzels de Trump a les importacions. El banc d'inversió Goldman Sachs calcula que les empreses estan absorbint aproximadament tres cinquenes parts del cost de les tarifes comercials.

L'acord comercial entre Brussel·les i Washington per imposar un aranzel general del 15% a les exportacions europees als Estats Units ha reduït la incertesa entre els sectors empresarials més exposats al mercat nord-americà. No obstant això, la incertesa no ha desaparegut, ja que el principal impacte del nou marc comercial vindrà pels efectes secundaris sobre altres mercats amb els quals Catalunya té més relació –Alemanya, França o Itàlia– i, encara més, per un hipotètic pacte comercial definitiu entre la Xina i els EUA.

El sector vinícola català ha rebut amb preocupació la confirmació que les seves exportacions als Estats Units rebran uns aranzels del 15%, però celebra que l'acord comercial tancat entre Brussel·les i Washington serveixi per retornar la certesa al mercat. "Voldríem que fos el 0%, però esperem que sigui definitiu", assegura sobre el nou gravamen el president de la Denominació d'Origen (DO) Penedès, Joan Huguet.

A l'espera que Brussel·les en publiqui més detalls, de moment se sap que l'acord comercial assolit entre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president dels Estats Units, Donald Trump, deixarà finalment els aranzels als productes europeus que es venguin en territori nord-americà al 15%. El fet que sigui un impost de l'administració federal dels EUA però sobre productes fabricats a la Unió Europea, pot provocar dubtes sobre qui i quan l'ha de pagar i sobre a qui afecta més directament.

"Als que no van junts, se'ls penja per separat" ("Those who don't hang together get hanged separately"). Així s'expressa un diplomàtic europeu al Financial Times sobre l'acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units. La frase recorda la necessitat que tenien els Vint-i-set d'unir-se davant de Washington per tancar un pacte satisfactori, amb la ironia afegida que es tracta d'una cita d'un pare fundador dels EUA, Benjamin Franklin, que la va pronunciar durant el conflicte de les tretze colònies nord-americanes amb la Corona britànica que va desembocar en la declaració d'independència dels Estats Units el 1776.

Cap sorpresa a Frankfurt. Davant la incertesa que regna a la Casa Blanca, el Banc Central Europeu (BCE) ha evitat fer un pas en fals i ha decidit mantenir els tipus d'interès al 2% a l'espera de com acaba la guerra comercial entre la Unió Europea i els Estats Units. És la primera vegada d'aquest 2025 que l'organisme bancari decideix no retallar el preu del diner, després de vuit reunions consecutives del consell de govern del BCE en què s'havia acordat reduir-lo. "L'entorn continua sent excepcionalment incert, sobretot per culpa de les disputes comercials", ha constatat en roda de premsa la presidenta del BCE, Christine Lagarde.

L'economia catalana mantindrà el ritme de creixement previst els pròxims dos anys, sempre que la guerra comercial iniciada pel president dels Estats Units, Donald Trump, no escali més del que ho ha fet fins ara, segons els pronòstics de la Cambra de Comerç de Barcelona. A més, aquest creixement, molt superior a la mitjana europea, està comportant un canvi de patró del model productiu cap a un increment de la inversió i, per extensió, de la productivitat.

Els aranzels imposats pel govern dels Estats Units als productes fabricats als països de la Unió Europea podrien tenir un impacte negatiu sobre exportacions espanyoles per valor de 15.100 milions d'euros, tot i que si s'hi afegís l'impacte indirecte la xifra podria pujar fins als 22.700 milions d'euros, segons ha explicat aquest dilluns el ministre d'Economia, Comerç i Transformació Digital, Carlos Cuerpo, en una compareixença al Congrés dels Diputats.

Durant els primers mesos de la guerra comercial dels Estats Units contra el món van créixer les especulacions. ¿Podrien col·laborar les dues principals potències comercials, la Xina i la Unió Europea, per intensificar els seus llaços comercials bilaterals i compensar aixñi l'aïllacionisme nord-americà? Una cimera el 24 de juliol a Pequín ha de mostrar que la resposta és un emfàtic no. Havia de ser una celebració de 50 anys de contacte diplomàtic i sembla que serà una discussió acalorada.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat aquest dimecres (ja dijous a Europa) que el seu govern pot tancar un nou acord comercial amb la Unió Europea, tot i afegir que no li importa si finalment s'arriba a un pacte o no per evitar la imposició mútua d'aranzels entre les dues potències. "Podríem arribar a un acord amb Europa", ha declarat en una entrevista, per indicar amb indiferència que no li importava gaire el resultat de la negociació: "Ja ho saps, és que tant me fa".

La Unió Europea s’endinsa una mica més en l’era de la inseguretat econòmica. El comissari europeu de Comerç, Maros Sefcovic, negociador en cap de la UE amb els Estats Units, afirmava aquest dilluns que l’amenaça del 30% d’aranzels sobre els productes europeus eliminaria el comerç transatlàntic. Tot i que Brussel·les assegura que encara confia en un acord abans de la nova data límit de l’1 d’agost, enllesteix també un segon paquet de represàlies comercials per si les negociacions fracassen novament. La incertesa d’una possible guerra comercial ja comença a fer-se sentir. El creixement global es podria quedar, aquest any, al nivell més baix des de la crisi financera del 2008. El Banc Mundial ha revisat a la baixa les seves previsions i el degoteig d’anuncis d’increment d’aranzels duaners que arriben de Washington augmenten les incerteses sobre un sistema econòmic ja prou fràgil. Les importacions dels Estats Units també comencen a notar un cert alentiment.