Passaven pocs minuts de les nou del matí d'aquest divendres quan Beatriz Flamini ha tornat al món exterior. Feia 510 dies que aquesta esportista d'elit estava aïllada en una cova a Motril (Granada), a 70 metres de profunditat. Hi va entrar el 20 de novembre del 2021, amb 48 anys, i n'ha sortit amb 50. Aliena al que ha passat al món en l'últim any i mig, ha aparegut amb unes ulleres de sol posades per protegir-se la vista i un ampli somriure. I és que no només ha completat un repte personal, que ha definit com a "excel·lent i insuperable", sinó que la seva experiència ha servit per a un experiment científic i, a més, ha batut un rècord mundial.

Quan s’és dins d’una cova, a les fosques, aïllat per galeries estretes i tèrboles, es perden les referències espacials i temporals. És per això que els espeleòlegs utilitzen un fil guia que els ajuda a recórrer la cova amb seguretat i a trobar el camí de sortida. Un bon dia de l’any 2008, l’Ata Lassalle i l’Araceli Iranzo van decidir deixar anar aquest fil guia, la línia temporal que els havia dut per un camí d’èxit i reconeixements laborals com a creatius publicitaris fundant la seva pròpia agència a Madrid, i colar-se en una altra vida possible.

A la carretera que va de la muntanya on hi ha la cova de Tham Luang fins a Chiang Rai, capital de la província, els controls policials són habituals. Ahir, quan aturaven un cotxe i els agents veien un estranger, es limitaven a somriure i donar pas amb un “thank you”. És el mateix que diuen els cartells que s’han instal·lat a la carretera que agafa tothom qui surt de la cova on fins abans-d’ahir estaven atrapats els 12 nens i el seu entrenador de futbol: "Thank you, our heroes" (Gràcies, herois nostres). És la manera com els tailandesos volen agrair els equips arribats d’arreu del món per haver acomplert un rescat que de bon principi s’havia qualificat d’impossible.

Una de les moltes incògnites que hi ha hagut durant l'operació de rescat dels dotze nens i l'entrenador de la cova de Tailàndia ha sigut fins a quin punt l'adult era responsable de la situació. Si bé durant els primers dies de l’operació de rescat a Tham Luang hi va haver una forta campanya de desprestigi contra el seu monitor, sembla que finalment no hi haurà repercussions. Principalment, perquè els mateixos pares i familiars dels infants l’han defensat. I com ha reiterat en diverses ocasions el director de l’escola Prasitsart, on sis dels nois estudien, això es considera “una catàstrofe natural” i, per tant, “no hi ha responsables”.

Quan la televisió tailandesa va poder anunciar dilluns, finalment, que s’havien trobat els 12 nens i el seu entrenador atrapats a la cova de Tham Luang a Chiang Rai, el primer missatge d’agraïment no va ser per als bussejadors que havien aconseguit el miracle. La cadena pública més popular del país va donar les gràcies a un monjo budista que havia arribat des de Birmània i que va organitzar pregàries pel benestar dels nens. En un país on fins i tot els dictadors militars demanen consulta a xamans abans de protagonitzar un cop d’estat, la intervenció divina encara es considera com un factor principal de pes a les vides de tothom.