La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, ha ordenat refer l’escrit presentat divendres passat al matí pels fiscals del Procés en què sol·licitaven al magistrat instructor, Pablo Llarena, suspendre immediatament la immunitat dels virtuals eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín -només pendents dels tràmits d’acreditació- per impedir que es puguin traslladar a la seu del Parlament Europeu d’Estrasburg com a part d’una suspensió posterior de la immunitat de què gaudiran com a eurodiputats.

Felip VI ha ocupat aquest dilluns el privilegiat lloc que Manuel Marchena va custodiar al llarg dels quatre mesos de judici al Procés a la sala de plens del Tribunal Suprem, en un acte d'obertura de l'any judicial marcat per la proximitat de la sentència, prevista per a la primera quinzena d'octubre. Les primeres paraules del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, han sigut per "felicitar" Marchena i la resta de membres del tribunal que van participar en el judici i agrair-los el seu "compromís amb l'estat de dret". Després d'expressar el seu reconeixement als actors que van prendre part en el procediment, "tant les acusacions com les defenses, pel desenvolupament de la seva feina, en què ha primat la professionalitat i el rigor", Lesmes ha indicat que el respecte al dret comporta, "ineludiblement, el respecte a la decisió judicial".

El govern espanyol prepara una campanya per "contrarestar la desinformació independentista" durant el judici contra el referèndum de l'1-O. Ho va explicar aquest diumenge la secretària d'estat per a Espanya Global, Irene Lozano, que s'encarrega de la defensa reputacional de l'Estat i depèn del ministeri d'Afers Estrangers. "S'ha muntat en gran part al veure que no hi havia un mecanisme [de defensa] quan la nostra reputació pateix atacs", va dir en una entrevista a Efe. "El tema català és hipersensible i el ministre [Josep Borrell] és especialment sensible, hi ha molts àmbits des dels quals s'està treballant", va afegir.

La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, assegura que els últims anys "no ha minvat la llibertat d'expressió ni la llibertat ideològica" a l'estat espanyol. Aquest missatge l'ha traslladat al relator especial de les Nacions Unides sobre les minories, Fernand de Varennes, que ha fet una visita oficial "per recopilar informació de primera mà sobre la situació de les minories al país, així com per identificar bones pràctiques i les àrees clau que requereixen millores", segons ha informat l'Oficina de l'Alt Comissionat pels Drets Humans (ACNUDH).

La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, vol limitar les acusacions per delictes d'odi, que s'han multiplicat en els últims tres anys arran de la modificació del Codi Penal per part del PP. Després que a principis d'estiu ja demanés una "ponderació proporcional" entre les acusacions per delictes d'odi i la llibertat d'expressió, la titular del ministeri públic va reunir ahir dilluns una representació dels fiscals especialitzats en aquest delicte per tenir llesta abans de l'inici de la primavera una circular que fixi la doctrina que hauran d'aplicar tots els fiscals a l'Estat.

María José Segarra ha demanat aquest dilluns que "es deixi treballar amb tranquil·litat i que no s'entri en conjectures" sobre les penes que el ministeri públic demanarà o deixarà de demanar per als polítics sobiranistes encausats en el Procés.

El Suprem escalfa motors de cara al judici per l'1-O. Tots els poders de l'Estat han fet pinya aquest dilluns a la sala de plens de l'alt tribunal en l'obertura d'un any judicial marcat, per cinquè any consecutiu, per la resposta a l'independentisme. El curs comença amb totes les mirades posades en la sala penal del Suprem, per on hauran de desfilar els presos polítics els pròxims mesos. L'últim pas que queda per a l'inici del judici oral és que les parts presentin els escrits d'acusació i, segons ja va avançar 'El País' i van confirmar a Europa Press fonts jurídiques, està previst que la fiscalia mantingui l'acusació per rebel·lió malgrat el relleu de poders a la Moncloa. La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, ha advertit que no farà "excepcions" a la llei i ha reivindicat la seva "absoluta independència" respecte al govern de Pedro Sánchez.

L'exlíder de l'ANC i president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, confia que, "si la fiscal general és conseqüent i honesta, defensarà canvis" en l'acusació que manté la fiscalia en la causa oberta contra el procés sobiranista, per la qual està en situació de presó provisional des de l'octubre del 2017.

El Tribunal Suprem ha tancat el processament per rebel·lió contra els principals responsables de l'1-O, i la fiscalia es prepara per presentar sense rebaixes els escrits d'acusació. Ahir la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, va descartar demanar de moment penes menors per als presos polítics i per als exiliats. "Ara per ara no hi ha cap canvi", va remarcar, i va elogiar la tasca que els fiscals encarregats del cas han fet els últims mesos. Els líders de la suposada rebel·lió afrontarien, doncs, penes d'entre quinze i vint-i-cinc anys, a més de les que se'ls reclami per malversació. Segarra va negar que s'hagi plantejat la possibilitat d'arribar a un acord amb les defenses, tot i que els contactes amb els advocats són habituals. Ara bé, per si l'ús continu dels adverbis de la fiscal deixava dubtes –va subratllar que aquesta era la posició "de moment" i que "ara per ara" no hi havia canvis"–, fonts de les defenses rebutgen qualsevol tipus de negociació que passi per admetre els delictes de què se'ls acusa.