França i Nova Caledònia han anunciat aquest dissabte un acord "històric" segons el qual l'arxipèlag del Pacífic Sud serà reconegut internacionalment com un estat, però continuarà sent francès. L'acord reconeix la nacionalitat neocaledoniana, compatible amb la francesa. El pacte dona sortida a un conflicte que va esclatar en violentes protestes l'any passat i havia portat a un bloqueig entre les forces profranceses i les independentistes.

El president de la República Francesa, Emmanuel Macron, intenta calmar les aigües a Nova Caledònia, on una nova revolta dels independentistes ha provocat un esclat de violència que ha deixat un balanç de sis persones mortes, gairebé 300 detinguts, més de 400 comerços incendiats o arrasats, una vuitantena de policies ferits i carreteres tallades pels manifestants. Macron, que ha visitat l'illa per sorpresa, ha anunciat aquest dijous que deixa en suspens el canvi a la Constitució francesa que preveu ampliar el cos electoral a l'arxipèlag de Nova Caledònia en favor dels ciutadans no nadius, la majoria francesos procedents de l'Hexàgon. La condició que hi posa és que acabin els talls de carreteres i que torni "l'ordre" a l'arxipèlag.

La tensió ha tornat als carrers de Nova Caledònia, l'arxipèlag situat al Pacífic sud que pertany a França, amb habitatges cremats, trets al carrer i enfrontaments amb la policia. Quatre persones han mort en les últimes hores –un d'ells era un gendarme mort per un tret– i centenars han resultat ferides en els aldarulls protagonitzats per independentistes que van començar dilluns en protesta per una reforma constitucional que preveu ampliar el cens electoral dels comicis provincials per obrir-lo als nouvinguts. Els independentistes –la majoria, de la població autòctona, els canacs– consideren que el canvi constitucional suposarà "minoritzar encara més" els canacs.

Malgrat que la tramitació de l'amnistia està en marxa al Congrés dels Diputats i en algun moment hauria d'arxivar totes les causes relacionades amb el Procés, el poder judicial no s'atura. Aquest dimecres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha informat que l'Audiència Provincial de Barcelona jutjarà la mà dreta de l'expresident Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, el 26 i 27 de setembre pel viatge a Nova Caledònia amb motiu del referèndum d'autodeterminació del 4 de novembre del 2018. Es tracta d'un nou ajornament -la data inicial era el 3 de maig del 2023 i ja s'havia retardat fins el 20 de febrer del 2024- perquè coincidia amb la data d'un altre judici contra la llibertat sexual amb una víctima amb discapacitat.

Si fos pels habitants de les illes de Martinica, Guadalupe i la Guaiana, territoris francesos d’ultramar, el nou president del país seria el líder de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon. El candidat del partit considerat d’esquerra radical va quedar tercer a la primera volta de l’elecció presidencial de França celebrada diumenge amb gairebé un 21% dels vots, però en alguns dels territoris d’ultramar Mélenchon es va emportar més de la meitat dels vots. De fet, si fos pels ciutadans d’aquestes dues illes caribenyes i de la Guaiana Francesa, no caldria una segona volta i l’insubmís ja hauria estat proclamat president.

Nova Caledònia ha tornat a rebutjar, per tercera vegada en tres anys, independitzar-se de França. El referèndum s'ha saldat amb una caiguda molt significativa de la participació, que s'ha situat al voltant del 65%, de més de 30 punts percentuals respecte a les dues anteriors consultes, quan havia fregat el 80%. Malgrat que pot semblar paradoxal, el resultat suposa una certa victòria per als independentistes, que havien fet una crida al boicot després que França ignorés la seva demanda d'ajornar el referèndum fins al 2022.

Nova Caledònia, l’arxipèlag situat a Oceania de bandera francesa, celebra aquest diumenge el tercer i últim referèndum per decidir si s'independitza de França. Però la nova consulta vinculant d’autodeterminació, a diferència de les altres dues, es fa sense l’aval dels independentistes, que han fet una crida al boicot. El més probable és que els partidaris del sí no acudeixin a votar i guanyi clarament el no, de manera que s'obrirà una nova etapa d’incertesa a les illes.

Per segona vegada, els habitants de la petita illa del Pacífic de Nova Caledònia han dit 'no' a la independència. En la segona consulta d'autodeterminació en dos anys, el 53% dels neocaledonians han rebutjat emancipar-se de França per esdevenir un estat independent. En el primer referèndum, el 2018, van ser un 56% els que van dir 'no'. Creix la postura independentista, però no prou per posar fi a una relació que es remunta a 1853, quan França va colonitzar l'illa.

Les autoritats de Nova Caledònia, al Pacífic Sud, han ordenat l'"evacuació immediata" de la població assentada a les costes després de l'alerta de tsunami arran d'un terratrèmol de magnitud 7,5. El Servei d'Alertes per Tsunami del Pacífic ha indicat que, segons les dades disponibles, s'esperen onades d'entre 1 i 3 metres d'alçada.

Sense sorpreses, els electors de Nova Caledònia han votat a favor de mantenir-se sota sobirania de França en el referèndum, pactat i vinculant, amb el govern de París que s'ha celebrat aquest diumenge amb una participació rècord de més del 80%, trenta punts més que en les últimes eleccions regionals de l'any passat. A la pregunta "¿Voleu que Nova Caledònia aconsegueixi la sobirania plena i esdevingui independent?” el 'no' s'ha acabat imposant amb comoditat, però el 56,4% obtingut és un resultat amb el qual els proindependentistes es donen per satisfets perquè els permet encarar amb optimisme les futures consultes previstes el 2020 i el 2022. Les enquestes auguraven una victòria molt més contundent dels unionistes, amb més del 60% de les paperetes.

Han hagut de passar tres dècades per convocar el referèndum d’independència a Nova Caledònia, un arxipèlag del Pacífic sud que França es va annexionar el 1853. A 16.700 quilòmetres de la metròpoli, forma part de les últimes colònies que conserva París. Una col·lectivitat, segons la Constitució francesa, que ha guanyat poder autònom, traduït amb un Parlament i un govern autònoms després d’enterrar la lluita armada que els anys 80 va enfrontar grups independentistes i unionistes i va causar la mort de 25 persones. La voluntat política d’esborrar el colonialisme, amb tot, es remunta al principi del segle passat.

Mickael Forrest, responsable de relacions internacionals del Front d'Alliberament Nacional Canac Socialista (FLNKS, en la sigla en francès), assegura que la "unitat" a Catalunya al voltant de l'1-O els ha donat "molta força i coratge" en la reivindicació de la independència de Nova Caledònia. En declaracions a l'ACN, Forrest admet que la votació de l'1 d'octubre del 2017 va ser "molt important" i lamenta que l'estat espanyol no la respectés. L'arxipèlag del Pacífic vota aquest diumenge en un referèndum acordat amb París si s'independitza de França.