La gironina Karla Cervantes aixecava la garrafa d’or amb sorpresa i emoció. El 43è Concurs de Ratafia de Santa Coloma de Farners la proclamava guanyadora en una edició que ha batut rècord de participants: mai s’hi havien presentat 301 ratafies casolanes. “L’any passat ens hi vam presentar per primera vegada uns amics i jo, i vam quedar divuitens”, explicava Cervantes. Enguany va decidir tornar-hi però per separat, i ella s’emportava el primer premi. En la segona posició, en la tercera i en la categoria local també van resultar guanyadores dones. “La tradició de fer ratafia, pel seu lligam amb les herbes aromàtiques i el coneixement que suposa el seu ús, sempre ha estat relacionada amb les dones; la nova tendència de fer ratafia a casa està recuperant aquest lligam”, afirmava la sommelier Anna Casabona, membre del jurat de les deu ratafies que van arribar a la gran final, que va tenir lloc ahir divendres al poliesportiu La Nòria de Santa Coloma de Farners.

Quina relació té amb el vi una persona que ha fet un anunci de cervesa?

Santa Coloma de Farners és la capital catalana de la ratafia. Cada any, al segon cap de setmana de novembre, s'hi celebra una festa que reuneix centenars de veïns i productors artesanals per degustar i compartir les diferents receptes i anyades d'aquest licor d'herbes, arrels, fruits i espècies. Des de fa cinc anys, s'ha sumat a la tradició colomenca de la ratafia La Sobirana, un projecte de cinc joves de la Selva interessats en la cultura dels licors catalans que busquen donar un nou impuls a la producció de begudes amb alcohol casolanes. Estan constituïts com a cooperativa sense ànim de lucre i busquen elaborar les seves ampolles des d'una òptica d'economia social, sostenible i de proximitat.

Entrar al Colmado Múrria per fer-hi només una fotografia, a un preu de 5 €, és més car que asseure-s’hi i tastar alguna de les exquisideses que hi tenen, i que el director de l'establiment, Joan Múrria, coneix amb perfecció. La botiga històrica de Barcelona, que va reobrir l'hivern de l'any passat, ha establert una norma pròpia, visible a la mateixa porta, que consisteix a cobrar aquell que només vulgui fer una foto a l'interior. Així, val més la pena descobrir els formatges, embotits, dolços, plats preparats, licors, vins i begudes en general de qualitat i de casa nostra que hi tenen. I mentre es mengen, llavors es podran fer fotos de les prestatgeries ordenades i plenes de productes o d'algunes de les curiositats com santorals, la Mare de Déu del Carme, Sant Pancraç, Johnnie Walker o el gat japonès de la sort (l'amulet anomenat Maneki-Neko).

Què té la ratafia que agrada tant? Fins diumenge, 13 de novembre, la resposta és a Santa Coloma de Farners, on es fa la 41a Festa de la Ratafia, organitzada per la Confraria de la Ratafia, que impulsa que la població faci begudes espirituoses a casa seva, i per això en una de les edicions va presentar un manifest de les begudes espirituoses casolanes.

Les begudes de la terra estan de moda. Creades com a digestius i remeis estomacals, els licors dels Països Catalans tenen el seu culte propi, especialment militant quan es tracta de ratafia, el destil·lat pel qual hi ha una gran afició a les comarques de Girona. Però el licor de nou verda, herbes i espècies no és l'únic: tenim begudes autòctones per recórrer el territori de banda a banda. Herbes aromàtiques, anís i fórmules centenàries que passen de generació en generació i que formen part de la cultura de cada poble. Aquests són alguns dels destil·lats més populars del país.

Amb nous verdes, espècies, herbes aromàtiques, alcohol (d’origen agrícola) i sucre pots fer ratafia, el licor d’herbes que tradicionalment s’ha pres com a digestiu i actualment també s’imposa com a beguda festiva, per prendre com un xarrupet o amb gel. Aquest licor ha guanyat adeptes, i actualment és Indicació Geogràfica Protegida i compta amb una festa-concurs a Sant Coloma de Farners, una confraria que n’impulsa el coneixement i diversos llibres, entre els quals, Els secrets de la ratafia, publicada a Farell Editors escrita per l’enginyer agrònom i agrícola Pep Escudero Rivas, que ja hi va per la segona edició.

El 9 de juliol del 2018 Quim Torra i Pedro Sánchez es trobaven per primera vegada a la Moncloa. Havia passat un mes i mig des de la investidura del dirigent socialista com a cap del govern espanyol. El president català, antic editor d’Acontravent, va regalar-li dos llibres de cortesia, Imago Catalonia i Aran, un país, i una ampolla de ratafia. Els mitjans de comunicació es van fer ressò dels presents, posant especial èmfasi en el licor, marca Corriols, d’origen a les Guilleries i creat per sufragar les despeses de les protestes contra la MAT (línia de molt alta tensió). Era la primera vegada que bona part de la població espanyola coneixia l’existència de la ratafia, una absoluta desconeguda a la majoria de territoris de l’estat. El de Torra no era un regal casual, a Catalunya és la primera beguda de la terra, que és com s’anomenen les begudes alcohòliques tradicionals locals, per antiguitat, afició i facturació. Tot i que no sempre ha gaudit de la mateixa bona salut, el licor, habitual del nord del país i les comarques gironines, ha agafat una forta embranzida l’última dècada, i ha augmentat de manera sostenible el seu consum any rere any.

La seva carta de presentació és tota una declaració d’intencions: “No és una sopeta per sucar-hi carquinyolis a les calçotades dels pijos indepes de la Bonanova. L’Hòstia és un licor per a animals nocturns”. Seguint aquesta filosofia, els germans Virgili -els bessons Albert i Àlex, de 29 anys, i el Jordi, de 34-, que porten el celler Casa Berger, han elaborat la versió catalana del conegut licor alemany Jägermeister, culpable d’incomptables ressaques. La idea neix l’any 2015, quan un amic de l’Albert va escriure-li al Facebook: “Deixeu de beure Jägermeister i beveu ratafia, que és el mateix”.

Aquest dijous, amb el diari ARA, un suplement especial dedicat a la Festa de la Ratafia, que, des d'aquest dijous fins a diumenge, converteix Santa Coloma de Farners en la capital de la ratafia:

Definitivament el president Torra ha posat de moda la ratafia. El gest de portar-ne al president Sánchez a principis de juliol és molt més que un acte de gentilesa. La ratafia com a símbol de la represa del diàleg, com a mostra del valor de la lluita pacífica i del respecte per la diferència. La Corriols està elaborada a consciència amb un missatge combatiu al darrere: el no a la línia de molt alta tensió. Més enllà de les aromes que la ratafiaire i farmacèutica Anna Selga hi ha volgut incloure, s’hi fan evidents també els valors de la resiliència, la constància, la valentia, la creativitat, l’autogestió, la paciència i la col·laboració. Mai els acords s’han tancat en un despatx, ni sense estovalles blanques.

El president de Cantàbria va a la Moncloa amb un pot d'anxoves i tothom ho troba tan simpàtic que des d'aquell dia comencen a convidar-lo –i encara no han parat– a programes de televisió. El president de la Generalitat s'hi presenta amb una ampolla de ratafia i li diuen pagès i “pueblerino” i Paco Martínez Torra.