Descobrir el territori de manera pausada, viure experiències que ens connectin amb els productors locals, gaudir de la gastronomia autòctona i apostar per una mobilitat sostenible deixant la petjada de CO₂ més petita possible. Aquests són alguns dels trets que defineixen el que ja es coneix com a slow tourism o turisme lent, un concepte que beu dels moviments slow food i cittaslow dels anys 80 i 90 i que està considerat tota una filosofia de viatge tant des del punt de vista de l’oferta com de la demanda.

Potser és la primera vegada que llegeixes 'slow travel'. La traducció literal –viatge lent– dona moltes pistes del que es tracta: viatjar sense presses i tot el que això comporta. Gaudir viatjant, submergir-te en la destinació i oblidar-te d’horaris accelerats per visitar el que se suposa imprescindible. Als 'slow travelers' no els interessa tant acumular llocs i fotos, prefereixen asseure's en una terrassa i observar, tenir temps per parlar amb gent del país, conèixer tradicions, descobrir racons inesperats, perdre’s pels carrers i viure experiències. Una tendència que guanya adeptes.