Primeres conseqüències de la decisió del ministeri d'Educació de permetre als alumnes passar de curs i fins i tot obtenir un títol amb assignatures suspeses. La Fiscalia del Tribunal Suprem està investigant l'acord que va prendre la conferència sectorial d'educació al mes d'abril i que el Congrés de Diputats va validar la setmana passada. Després de la denúncia d'un particular contra la ministra, Isabel Celaá, per un suposat delicte de prevaricació, la Fiscalia ha demanat al ministeri un expedient administratiu amb tota la informació i les raons sobre l'acord, que ja va ser polèmic en l'entorn educatiu.

La ministra d'Educació, Isabel Celaá, ha dit a RNE que a les escoles s'estan seguint "unes mesures de seguretat estrictes" i que "estan funcionant". "He de destacar la gran responsabilitat dels alumnes, fins i tot dels petits, i també dels mestres, que fan que l'aula proporcioni un entorn escolar segur", ha afegit. "Els centres educatius estan formant part de la solució més que no del problema. Estan sent centres anticovid, fan detecció precoç i, per tant, ajuden el ministeri de Sanitat en la lluita contra la pandèmia", ha indicat Celaá, que ha apuntat que la incidència a les escoles del virus és "de l'1%".

El govern espanyol celebra que les coses estan funcionant "correctament" a les escoles en l'arrencada del curs i que els protocols aprovats estan donant resultats. Després de reunir-se amb els consellers d'Educació i Sanitat de les diferents comunitats autònomes, els ministres Isabel Celaá i Salvador Illa han defensat que s'ha constatat que els "centres educatius no són un lloc de contagi" sinó de "detecció precoç" de positius. Amb les xifres a la mà, actualment hi ha 2.852 grups en quarantena dels més de 386.000 que hi ha al conjunt d'Espanya. És a dir un 0,73% del total. I en el 95,5% dels centres no s'hi ha detectat cap incidència relacionada amb el covid. A Catalunya avui es registren 694 grups bombolla que no poden assistir presencialment a classe i hi ha tres centres tancats.

Escoles tancades només “si la transmissió no està controlada” i obligatorietat de l'ús de les mascaretes a partir dels sis anys per a tots els alumnes. Són dues de les mesures sobre l'inici del curs escolar que aquest dijous el govern espanyol ha acordat amb les conselleries d'Educació de les comunitats autònomes. D'aquesta manera, i quan només falta una setmana perquè algunes comunitats comencin les classes, es tanca una "acord total", en paraules de la ministra d'Educació, Isabel Celaá, que vol homogeneïtzar l'actuació de les diferents regions.

La ministra d'Educació, Isabel Celaá, ha afirmat aquest matí en una entrevista a Rac 1 que intentaran mantenir les escoles obertes si hi ha un rebrot a l'octubre. Com va dir la consellera de Salut, Alba Vergés, la ministra diu que ara estan "molt millor informats en relació amb la capacitat de detectar rebrots". Aquests coneixements permetran als centres educatius separar grups perquè si hi hagués un rebrot es pugui "perimetrar el grup i no necessitar tancar l'escola". Celaá assegura que el curs que ve estarà "ben planificat" i la presencialitat serà un "principi fonamental". "Tenim la ferma determinació d'avançar amb les escoles obertes", ha explicat Celaá, que ha dit que la presencialitat és la "millor compensadora" de les desigualtats. Pel que fa a l'impacte de la pandèmia en els alumnes, creu que tornaran a les aules "enfortits" emocionalment per les setmanes que han hagut de passar confinats, però reconeix que poden tenir mancances en els coneixements. També que hauran de treballar d'una manera "binària", tan presencialment com virtualment. "Els llibres no són incompatibles amb la digitalització", subratlla.

El curs escolar 2020-2021 a Catalunya començarà el setembre i l'activitat lectiva presencial serà "la norma general". El ministeri d'Educació i totes les comunitats autònomes excepte la Comunitat de Madrid i el País Basc han pactat aquest dijous, en la reunió de la conferència sectorial d'Educació, un document de mínims amb 14 pautes orientatives sobre com serà el pròxim curs. Catalunya es compromet, doncs, emfatitzant sempre que té competències plenes per dissenyar el pròxim curs escolar, a començar les classes en les dates habituals del setembre i a seguir unes pautes temporals similars a d'altres cursos acadèmics. També es compromet a que les classes siguin, per norma general, presencials i que els centres educatius adaptin les programacions didàctiques per "recuperar els aprenentatges imprescindibles que no s'han pogut assolir" durant els mesos d'ensenyament a distància pel coronavirus. A més, que es facin plans de seguiment i de suport a l'alumnat amb més dificultats.

Retorn a les aules “presencial” i amb els centres oberts “per a tothom”. Aquesta és la proposta que el ministeri d’Educació ha posat sobre la taula i que, en la línia de l’acceleració de la desescalada, flexibilitza les condicions per a la represa del curs escolar al setembre. “Quan les escoles van tancar no hi havia informació suficient sobre l’efecte que tenen els nens com a transmissors del virus, i hem conclòs que no hi ha un impacte de tanta consideració”, va argumentar ahir la titular del ram al govern espanyol, Isabel Celaá. El resultat: es planteja retallar les distàncies entre els alumnes, especialment els més petits, s’augmenten les ràtios a les aules i es relaxa l’ús de les mascaretes per fer classes. “Busquem la presencialitat com a objectiu principal”, va afirmar Celaá.

La pressió política i social per tancar la comissaria de Via Laietana comença a fer efecte a l'Estat. Aquest divendres el govern espanyol ha obert la porta a traslladar la ubicació de la Prefectura Superior de Policia en un altre punt de Barcelona després que l'Ajuntament aprovés –amb els vots del PSC– una iniciativa que demanava reconvertir la Prefectura, punt de tortures durant el franquisme, en un espai de memòria. "La Policia Nacional es quedarà a Barcelona i, una altra cosa, com deia el senyor Collboni [primer tinent d'alcalde i líder dels socialistes a la capital catalana] és que es pugui trobar un millor assentament", ha afirmat la portaveu del govern espanyol en funcions, Isabel Celaá.

El govern espanyol també desitja ara la recuperació dels ciutadans ferits arran dels disturbis a Catalunya de la setmana passada. La portaveu del govern espanyol en funcions, Isabel Celaá, ha fet el canvi de discurs en la roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest divendres, després que els últims dies el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el president en funcions, Pedro Sánchez, només enviessin aquest missatge en relació als agents lesionats. Tanmateix, Celaá ha donat xifres dels aldarulls i ha evitat concretar els ciutadans ferits, a diferència de les dades que ha ofert sobre les detencions i els membres dels cossos de seguretat de l'Estat lesionats.

[Segueix aquí l'última hora sobre la vaga general convocada contra la sentència de l'1-O]

La imminent publicació de la sentència del judici del Procés i el nou front a l’Audiència Nacional amb els CDR consolida una nova etapa de tensió entre la Generalitat i la Moncloa. La crispació de dijous al Parlament va deixar pas ahir a una advertència de la portaveu del govern espanyol en funcions, Isabel Celaá, al cap de l’executiu català, Quim Torra, després de l’aprovació de tres propostes de resolució al debat de política general que acabaran als tribunals. “Li demanem que deixi clar el seu respecte a les lleis de la democràcia i als principis de l’estat de dret, un fonament bàsic del qual és la separació de poders”, va exigir des de la sala de premsa del Palau de la Moncloa. Una frase que va sonar a advertència prèvia a l’aplicació del 155, però Celaá va destacar en diverses ocasions que no es donen les circumstàncies per activar-lo.

La portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, ha anunciat aquest divendres l'aprovació d'un reial decret llei dotat de 774 milions d'euros per ajudar els afectats dels desastres naturals que s'han produït aquest estiu arreu de l'Estat. La decisió s'ha pres especialment com a conseqüència dels "gravíssims fets" derivats de la gota freda que va afectar amb duresa el País Valencià, Múrcia i Andalusia, però també pels diversos incendis forestals que han tingut lloc aquests últims mesos, com per exemple el que va tenir lloc a la Ribera d'Ebre. "En ple debat sobre el bloqueig de l'acció de govern i de veus que demostren cansament i exigeixen responsabilitat, el govern està a l'altura", ha subratllat Celaá, després d'anunciar el paquet de "mesures urgents per les pluges catastròfiques".

La portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, ha expressat aquest divendres la seva voluntat que es configuri un nou executiu i ha celebrat que els equips negociadors del PSOE i Unides Podem s'hagin emplaçat a continuar negociant. "Tenim espai per recórrer, tot i haver constatat les diferències", ha assegurat la també ministra d'Educació en la roda de premsa posterior al consell de ministres.

L'exiministre Alfredo Pérez Rubalcaba havia de donar una classe a la universitat ahir divendres i demà havia de marxar a la República Dominicana a donar un parell de conferències. Sobre aquest viatge havia parlat amb Felipe González fa una setmana, ha explicat aquest matí davant la capella ardent col·locada al Congrés, que veu com la mort acaba amb "una conversa interrompuda que valia la pena mantenir uns altres quaranta anys".

La ministra portaveu, Isabel Celaá, ha reclamat moderació al president Quim Torra després que hagi advertit que el judici canviarà per sempre les relacions entre Catalunya i Espanya: "És lliure d'expressar el que vulgui, però la moderació en la retòrica acostuma a ser ben rebuda per apagar passions que no són útils per resoldre problemes i crisis".

Espanya no vol anar a “remolc” de la Unió Europea en la crisi a Veneçula, sinó “remolcar” la resta d’estats comunitaris. El govern de Pedro Sánchez va deixar ahir de fer equilibris i va proposar a Brussel·les que reconegui el líder opositor Juan Guaidó com a president interí si l’actual “president de facto ”, Nicolás Maduro, no convoca eleccions lliures i amb garanties “en un termini de temps molt raonablement curt”. El ministre d’Exteriors, Josep Borrell, va argumentar que l’objectiu és donar “un temps mínim necessari per donar una oportunitat” a Maduro. “Si resulta que no vol convocar eleccions o no dona prou garanties, haurem d’encarregar la tasca a una altra persona a la qual haurem de reconèixer com a president interí per convocar unes altres eleccions”, va subratllar durant la roda de premsa posterior al consell de ministres.

El govern de Pedro Sánchez desautoritza el PSOE d'Extremadura després que aprovés aquest dijous una moció parlamentària en què s'instava l'executiu espanyol a abandonar la "bilateralitat" amb el Govern i es defensava l'aplicació del 155 "de manera ferma" i amb la "durada que calgui". Preguntada per aquesta qüestió en la roda de premsa posterior al consell de ministres, Celaá ha puntualitzat que la moció parlamentària especificava que es donava suport a la liquidació de l'autogovern si es "vulnerava la llei". Tanmateix, minuts més tard ha afegit que "seria inconstitucional pensar en una aplicació del 155" a Catalunya en aquests moments. "Seria una usurpació del govern autonòmic", ha assenyalat la portaveu del govern espanyol, que ha recordat que quan es va fer el 2017 hi va haver una "vulneració de la Constitució" i una desobediència de sentències del Tribunal Constitucional.

La portaveu del govern espanyol i ministra d'Educació, Isabel Celaá, ha anunciat aquest divendres que s'ha aprovat l'avantprojecte de llei per "derogar" la Lomce, la coneguda com a llei Wert, per l'exministre d'educació José Ignacio Wert. Celaá, com en altres ocasions, ho ha aprofitat per matisar que no es tracta d'una derogació com a tal perquè la Lomce no és en si mateixa una llei reguladora, sinó que es limita a modificar diversos aspectes de la LOE. Per aquesta raó, la ministra ja va explicar, el mes passat, que derogar-la "no resoldria els problemes" i que, des del govern, el que farien és tractar els aspectes més controvertits de la Lomce afegits a la LOE i fer-hi "reformes profundes".

La ministra d'Educació, Isabel Celaá, ha afirmat aquest dimecres, abans d'entrar a la comissió d'educació, que "està en contra" de la proposta del líder del PP, Pablo Casado, de recentralitzar l'educació. Celaá, ja dins la comissió, ha manifestat que les competències descentralitzades en matèria d'educació tenen "més avantatges que inconvenients", perquè les administracions autonòmiques tenen "més coneixement de l'entorn".