<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Els cotxes de la nostra vida]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/els-cotxes-de-la-nostra-vida/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Els cotxes de la nostra vida]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Renault Dauphine: el cotxe de les vídues]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/renault-dauphine-cotxe-vidues_1_2726812.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/8de8340b-3d97-45d7-ba7d-df740ff5c68d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>La crítica va ser ferotge amb aquest cotxe. Del substitut del Renault 4 deien que era molt perillós perquè, com que duia el motor i la transmissió al darrere, tenia una estabilitat molt precària i era el causant de molts accidents greus, sobretot als revolts més tancats, que havien provocat moltes viudetats.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/renault-dauphine-cotxe-vidues_1_2726812.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 30 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/8de8340b-3d97-45d7-ba7d-df740ff5c68d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Renault Dauphine: el cotxe de les vídues]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/8de8340b-3d97-45d7-ba7d-df740ff5c68d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[En francès vol dir femella de dofí, però aquí en deien “delfín”, perquè aleshores pocs utilitzaven la paraula dofí]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Citroën GS: un cotxe avançat al seu temps]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/citroen-gs-cotxe-avancat-temps_1_2727908.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/08063a0a-4618-4699-b753-6399f7f6c302_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El Citroën GS era capaç d’anar amb només tres rodes… si convenia. Això era possible gràcies al seu sofisticat i revolucionari sistema de suspensió hidroneumàtica que, a més de millorar l’eficàcia dels frens posteriors, permetia variar l’altura de la carrosseria fins a quatre nivells diferents. Una solució molt útil per circular per segons quins llocs.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/citroen-gs-cotxe-avancat-temps_1_2727908.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 29 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/08063a0a-4618-4699-b753-6399f7f6c302_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Citroën GS: un cotxe avançat al seu temps]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/08063a0a-4618-4699-b753-6399f7f6c302_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[A Espanya es van fabricar i vendre moltes unitats d’aquest cotxe, que va tenir una gran acollida, ja que tenia un preu que permetia a molta gent poder accedir, per relativament pocs diners, a un cotxe amb solucions pròpies de vehicles “de luxe”]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Seat Panda: l’èxit de la simplicitat]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/seat-panda-exit-simplicitat_1_2728481.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/879d37ee-94ff-4af9-8c05-757f10ceaaeb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El seu eslògan comercial era: “Amic per a tot”. Però -probablement- no hi ha hagut cap exercici publicitari més favorable a la història d’aquest cotxe que la cançó dels Estopa <em>La raja de tu falda</em>... I això que parla d’un “<em> pinyaco</em> ” amb un Seat Panda.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/seat-panda-exit-simplicitat_1_2728481.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/879d37ee-94ff-4af9-8c05-757f10ceaaeb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Seat Panda: l’èxit de la simplicitat]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/879d37ee-94ff-4af9-8c05-757f10ceaaeb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Havia de ser barat de fabricar, lleuger i senzill. La primera versió duia un motor bicilíndric de tan sols 652 cc refrigerat per aire que només pesava 650 quilos]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Volkswagen Transporter: l’altra planxa dels surfistes]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/volkswagen-transporter-altra-planxa-surfistes_1_2727924.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/df921157-36a7-419a-8d19-c09560dd14fc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>En deien <em>la furgoneta dels hippies</em>, i de fet encara molta gent la continua anomenant així, ignorant la seva denominació oficial: Volkswagen Transporter, tot i que en alguns indrets també la coneixen com a Kombi, Bully, Bus, Van, Caravelle, Eurovan, Panell... o <em> pa de motlle</em>, que és com en deien a Portugal, perquè la seva forma els recordava les barres quadrades d’aquest pa per fer sandvitxos.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/volkswagen-transporter-altra-planxa-surfistes_1_2727924.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 27 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/df921157-36a7-419a-8d19-c09560dd14fc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Volkswagen Transporter: l’altra planxa dels surfistes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/df921157-36a7-419a-8d19-c09560dd14fc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La seva història comença quan, després de la Segona Guerra Mundial, la fàbrica Volkswagen a Wolfsburg (Alemanya) passa a ser gestionada pels aliats. Des d'aleshores, hi ha hagut cinc generacions d’aquest vehicle]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Simca 1200: una història injusta]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/simca-historia-injusta_1_2728855.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/327ec2a4-f778-48c9-bdcc-84f393f69263_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El Simca 1200 va ser un cotxe molt millor que la imatge que va saber transmetre al públic en general. El van presentar el 1967 i pocs mesos després ja el començaven a produir a la fàbrica Barreiros, a Madrid. La gamma de Chrysler a Espanya era molt justeta i al Simca 1000 ja no li quedava més recorregut, amb la qual cosa la marca es veia obligada a ampliar el catàleg de propostes.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/simca-historia-injusta_1_2728855.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 26 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/327ec2a4-f778-48c9-bdcc-84f393f69263_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Simca 1200: una història injusta]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/327ec2a4-f778-48c9-bdcc-84f393f69263_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Amb el motor davanter en posició transversal i una porta posterior força generosa, va néixer aportant idees bones, però amb el difícil repte de plantar cara als Seat 124 i 1430 i al Renault 12, amb un preu inferior]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Seat 1200 Sport: un cotxe català amb nom de pirata]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/seat-sport-cotxe-catala-pirata_1_1157798.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Seat ja havia fet un esportiu de dues portes força trencador anys abans amb la creació del 850 Coupé, que partia d’un projecte de Fiat. Però el primer coupé purament <em> nacional</em> que es va fabricar aquí després de la guerra va ser el Seat 1200 Sport, conegut pel malnom de Bocanegra per la peça que coronava el morro d’aquest cotxe, i que era d’aquest color.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/seat-sport-cotxe-catala-pirata_1_1157798.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 25 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[El primer coupé purament nacional que es va fabricar aquí després de la guerra va ser el Seat 1200 Sport, conegut pel malnom de Bocanegra per la peça que coronava el morro d’aquest cotxe, i que era d’aquest color]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Renault 8: un autèntic auto ‘de carreres’]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/renault-autentic-auto-carreres_1_2728451.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El Dauphine, una versió millorada del Renault 4, s’havia quedat enrere. Convenia millorar-lo i el 1962 va arribar el Renault 8, un dels cotxes més importants de la història de la marca francesa... sobretot a Espanya, on el van fabricar des del 1965 fins al 1976 a la factoria de Valladolid.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/renault-autentic-auto-carreres_1_2728451.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[Va tenir una acollida molt bona, sobretot a partir del llançament de les versions més esportives i, especialment, la versió espanyola, que portava el mateix motor que l’Alpine A-110 però era més barat]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Peugeot 504: l’autèntic rei lleó de l’Àfrica]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/peugeot-autentic-rei-lleo-africa_1_2728418.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/38763ab9-9e08-4b83-943f-f99c0c4c5752_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>No tot el que va néixer el 1968 ho podem catalogar de revolucionari. El Peugeot 504, tot just sortir al mercat, ja transmetia una imatge de classicisme extrema, tot i que aquest vehicle l’havia dissenyat el sempre innovador Pininfarina.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/peugeot-autentic-rei-lleo-africa_1_2728418.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/38763ab9-9e08-4b83-943f-f99c0c4c5752_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Peugeot 504: l’autèntic rei lleó de l’Àfrica]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/38763ab9-9e08-4b83-943f-f99c0c4c5752_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Proclamat Cotxe de l’Any el 1969 -el primer Peugeot guanyador d'aquest premi-, va destacar, sobretot, per la seva extraordinària robustesa i fiabilitat]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Volkswagen Golf: el ‘bestseller’ europeu]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/volkswagen-golf-bestseller-europeu_1_2729194.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/162e37b1-0e63-4647-abe7-d6633e93eb30_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Cada 40 segons ha sortit un Golf de les diferents cadenes de muntatge de Volkswagen a tot el món en les últimes quatre dècades. Des que aquest cotxe va néixer el 1974, ja s’han venut més de 34 milions d’unitats d’un dels models més icònics de l’automoció i, òbviament, de la marca alemanya.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/volkswagen-golf-bestseller-europeu_1_2729194.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 22 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/162e37b1-0e63-4647-abe7-d6633e93eb30_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Volkswagen Golf: el ‘bestseller’ europeu]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/162e37b1-0e63-4647-abe7-d6633e93eb30_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[D'aquest cotxe, que va néixer el 1974, s’han venut més de 34 milions d’unitats. És un dels models més icònics de l’automoció i, òbviament, de la marca alemanya]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Talbot Horizon: volia plantar cara al Golf]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/talbot-horizon-volia-plantar-golf_1_2729748.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/2a25f653-61bd-4afd-88a8-85a3036248ad_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El 1974 Volkswagen va presentar el Golf, un vehicle que es convertiria en referència entre els compactes, i que tots els fabricants van voler imitar, tot i que l’elevat preu del cotxe alemany suposava un desavantatge important davant la competència.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/talbot-horizon-volia-plantar-golf_1_2729748.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/2a25f653-61bd-4afd-88a8-85a3036248ad_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Talbot Horizon: volia plantar cara al Golf]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/2a25f653-61bd-4afd-88a8-85a3036248ad_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[De les gairebé 170.000 unitats que van fabricar a la factoria espanyola de la Chrysler -que és la marca que va acabar assimilant Talbot- del 1980 al 1987, moltes les va adquirir la policia]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Suzuki SJ 410:  la porta d’entrada al 4x4]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/suzuki-sj-porta-entrada-al_1_1161111.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/56bac431-3d52-40ff-a99b-9aa558651402_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>L’entrada dels fabricants de cotxes i motos japonesos al mercat europeu no va ser fàcil. Les lleis proteccionistes de finals dels setanta obligaven els productors nipons a buscar un soci als diferents mercats locals per establir-s’hi. Així, les motos Honda van entrar a Espanya gràcies a l’adquisició de Montesa, les Yamaha ho van fer per la compra de Sanglas, Kawasaki va entrar de la mà de Derbi, i Suzuki per la fusió amb Puch.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/suzuki-sj-porta-entrada-al_1_1161111.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/56bac431-3d52-40ff-a99b-9aa558651402_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Suzuki SJ 410:  la porta d’entrada al 4x4]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/56bac431-3d52-40ff-a99b-9aa558651402_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Va significar l’accés al món de l’'off-road' per a molts conductors i es va convertir en un cotxe molt popular, sobretot als llocs d’estiueig i a la muntanya, per les possibilitats d’oci que oferia]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Simca Mil:  la Nèmesi  del Renault 8]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/simca-mil-nemesi-del-renault_1_2730129.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/f8bb8efc-14de-480a-9ad0-c969508f051e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Henri Théodore Pigozzi era força espavilat. Aquest francès d’origen italià es dedicava a la importació de cotxes Fiat, i va decidir fabricar-los ell mateix al centre que va muntar a Nanterre.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/simca-mil-nemesi-del-renault_1_2730129.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/f8bb8efc-14de-480a-9ad0-c969508f051e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Simca Mil:  la Nèmesi  del Renault 8]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/f8bb8efc-14de-480a-9ad0-c969508f051e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Fermí Vélez va obtenir bons resultats amb aquell cotxe “atòmic”, però com que era molt baixet i portava publicitat de Danone, es va guanyar el malnom de 'petit suisse']]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Seat 127: una aposta per la modernitat]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/seat-aposta-modernitat_1_2731167.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El 1972 Emerson Fittipaldi va guanyar el Mundial de F1, va néixer Zinédine Zidane i Seat va treure al mercat el 127, el successor del 850. En els deu anys que va estar en producció se’n van vendre 1.345.000 unitats, que, amb el temps, van arribar a disposar de tres motoritzacions diferents, la primera de 903 cc i 45 cavalls de potència, procedent del 850 Coupé.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/seat-aposta-modernitat_1_2731167.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[Corria bastant (140 per hora), accelerava força bé i, sobretot, tenia uns frens molt eficaços, gràcies a la novetat del doble circuit de frenada]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Renault 4L: la revolució del Quatre Llaunes]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/renault-revolucio-del-quatre-llaunes_1_2730584.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>De tant en tant encara en veureu passar algun, sobretot si viviu a pagès. I, si sou joves, potser caureu en la temptació de pensar que el Renault 4L va ser un cotxe intranscendent. Res més lluny de la realitat.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/renault-revolucio-del-quatre-llaunes_1_2730584.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[Va estar en producció durant tretze anys i, encara que no era gaire maco, disposava de tracció al davant i d'una cinquena porta que permetia carregar el cotxe amb molta facilitat]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Peugeot 205 i la lliga de Valladolid]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/peugeot-lliga-valladolid_1_2730510.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/c68aa388-5d0f-4bb7-8f7b-80b920120cc0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El 1983 va marcar el naixement d’un dels cotxes més importants de la història de Peugeot i, probablement, un dels menys reconeguts. La marca del lleó ha tingut molts models importants, però amb total seguretat va ser aquest el que li va obrir les portes al gran mercat i a les xifres de vendes massives.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/peugeot-lliga-valladolid_1_2730510.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 16 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/c68aa388-5d0f-4bb7-8f7b-80b920120cc0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Peugeot 205 i la lliga de Valladolid]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/c68aa388-5d0f-4bb7-8f7b-80b920120cc0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[No destacava especialment, però sí que va donar moltes satisfaccions i pocs problemes als seus usuaris, sobretot els que van tenir-lo com a primer cotxe]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Opel Corsa: la discreta sobrietat]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/opel-corsa-discreta-sobrietat_1_2730054.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/145794d0-c016-45ff-90cc-49223108a150_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Amb la producció de l’Opel Corsa va començar la història de la fàbrica d’aquesta marca a Figueruelas (Saragossa) el 1982.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/opel-corsa-discreta-sobrietat_1_2730054.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 15 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/145794d0-c016-45ff-90cc-49223108a150_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Opel Corsa: la discreta sobrietat]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/145794d0-c016-45ff-90cc-49223108a150_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El 1982 va començar la història de la fàbrica a Figueruelas (Saragossa), on s'han muntat gairebé el 70% dels Corsa que s'han despatxat arreu del món, especialment a Europa]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Land Rover Defender: la definició del 4x4]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/land-rover-defender-definicio-del_1_1099280.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/3c449d1c-8d87-4649-a08a-06ceefae09ff_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Aquest any es commemora el setantè aniversari del Land Rover, un dels vehicles 4x4 amb més història i més seguidors a tot el món. El van presentar al Saló de l’Automòbil d’Amsterdam del 1948 i des d’aleshores ha venut més de set milions d’unitats de les seves versions, especialment de la Defender.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/land-rover-defender-definicio-del_1_1099280.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 14 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/3c449d1c-8d87-4649-a08a-06ceefae09ff_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Land Rover Defender: la definició del 4x4]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/3c449d1c-8d87-4649-a08a-06ceefae09ff_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Va néixer com un vehicle militar, va créixer durant la postguerra a vehicle relacionat amb el treball i, actualment, molts el consideren un cotxe d’oci]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ford Orion: a mig camí de tot i de res]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/ford-orion-mig-cami-res_1_2730573.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/1d8182ff-fb61-44db-94f1-db3f41d0ff00_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Dient-se Orion, els de Ford ho van tenir fàcil a l’hora de buscar un eslògan per fer publicitat d’aquest model: “La conquesta de l’espai”. D’això es tractava, de guanyar espai per als seus ocupants en comparació amb el cotxe que li marcava el punt de partida, l’Escort.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/ford-orion-mig-cami-res_1_2730573.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 13 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/1d8182ff-fb61-44db-94f1-db3f41d0ff00_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Ford Orion: a mig camí de tot i de res]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/1d8182ff-fb61-44db-94f1-db3f41d0ff00_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Entre l'Escort i el Sierra, no va seduir gaires compradors: era francament lleig i tenia una estabilitat crítica per culpa d'unes suspensions molt dolentes]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Citroën Dyane: per a gent encantadora]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/citroen-dyane-gent-encantadora_1_2730812.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/f34a891b-27de-483b-8dd8-901b504163a6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El 2 CV s’estava quedant curt. I la competència collava de valent. El Renault 4, que comptava amb la <em>revolucionària</em> solució que suposava la cinquena porta, la del darrere, s’estava menjant el terreny del Citroën. Calia reaccionar, i per això al saló de París del 1967 van presentar el nou Dyane, que no van dissenyar ells mateixos, sinó que van encarregar als creatius de Panhard perquè els de Citroën estaven embolicats en el projecte G, del qual sortiria més tard el GS.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/citroen-dyane-gent-encantadora_1_2730812.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 12 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/f34a891b-27de-483b-8dd8-901b504163a6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Citroën Dyane: per a gent encantadora]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/f34a891b-27de-483b-8dd8-901b504163a6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Quan el van llançar al mercat, es va dir que el grup francès ha aconseguit fer un 2 CV encara més lleig]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Renault 5 Copa Turbo: una mala fama injusta]]></title>
      <link><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/renault-copa-turbo-mala-injusta_1_2667260.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/918efab9-96d2-4529-b1b8-56b137c437a6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>L’any 1975 a la fàbrica de Valladolid van començar a fer el Renault 5, un cotxe que venia avalat per la bona acollida que havia tingut al seu país d’origen tres anys abans.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Merlos]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://motor.ara.cat/historia/renault-copa-turbo-mala-injusta_1_2667260.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 11 Aug 2018 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/918efab9-96d2-4529-b1b8-56b137c437a6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Renault 5 Copa Turbo: una mala fama injusta]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/918efab9-96d2-4529-b1b8-56b137c437a6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Des que va sortir la primera unitat de la factoria de Billancourt (França), fins que al 1985 van deixar de produir-lo al centre de Novo Mesto, a Eslovènia, la firma del rombe en va vendre gairebé sis milions d’unitats]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
