Avui toca parlar d'un temple i dels guardians que el mantenen en vida perquè nosaltres en puguem gaudir. No és una exageració dir que la Bodega Quimet, ubicada al carrer Vic, al barri de Gràcia de Barcelona, va ser salvada pels germans Montero. L'Eugeni, el fill del Quimet que dona nom al local, es jubilava. Va penjar un cartell escrit a mà: es traspassa per jubilació. I una carambola del destí va portar el David i el Carlos Montero a fer-se càrrec del local, ara ja fa catorze anys.

Uns amics valencians visitaven Barcelona i vam decidir dinar plegats. Tenia claríssim que havíem d'anar a un lloc popular i de receptari català. Quan van dir que s'allotjaven prop de l'estació de Sants em va venir a la memòria com un llamp que la sommelier Meritxell Falgueras havia recomanat amb entusiasme un lloc mític del seu barri: la Bodega Bartolí.

El receptari tradicional es cuina a les bodegues, els establiments on a mitjans del segle XX s’anava a comprar el vi a granel, en aquell temps en què fer-ho era la tasca més habitual del món, i avui s’ha convertit en una acció sostenible pel reciclatge de vidre. Tenen una estètica rústica, en què acostuma a predominar la fusta marró fosc. A més, hi ha dos elements decoratius que no hi acostumen a faltar, les pissarres amb els plats del dia escrits amb guix blanc i mil i un pòsters d’equips de futbol i també fotografies dels propietaris amb les personalitats que hi han passat.

El vi pot aliar-se amb l'arquitectura i donar peu a edificis d'allò més singulars. Els cellers de nova construcció busquen ser espais funcionals en què es prioritzi tenir unes condicions òptimes per elaborar el vi i fer-ne la criança, si bé també s'han aixecat obeint a altres criteris. N'hi ha de dissenyats a consciència per despertar admiració i d'altres que miren de passar desapercebuts fusionant-se amb el paisatge. A mesura que s'incrementa l'elaboració de vins ecològics també prolifera la preocupació per rebaixar l'impacte ambiental amb l'entorn i els cellers incorporen energies renovables com la geotèrmica o plaques solars.

En un territori ric en cellers i en grans extensions de vinya com és el Penedès, l'enoturisme és gairebé assignatura obligatòria per als que practiquen el turisme intern. En primer lloc, perquè la varietat i quantitat de vinyes i de cellers existent facilita trobar-ne que s'adaptin al gust de cadascú. En segon lloc, per la qualitat dels vins i caves que s'hi fan, que compten amb prestigi arreu del món. A tot això s'hi suma ara un altre avantatge gens menor: la seguretat en relació al coronavirus. Aire lliure, espais grans com cellers i caves, grups reduïts, possibilitat de distància física i l'enyorada presa de contacte amb la natura són alguns dels atractius que ofereix l'enoturisme. A més, les activitats enoturístiques solen portar associades com a valor afegit activitats gastronòmiques i fins i tot musicals, dos extres que revitalitzen sectors que a hores d'ara segueixen en hores baixes.

Els temps han canviat a la vinya. Després d'anys en els quals sovint s'optava per practicar una viticultura que feia servir un excés de productes químics, ara en les feines del camp hi juga un paper fins i tot la interrelació dels ceps amb altres plantes i animals. D'aquí ve que cada cop és més habitual veure vinyes amb coberta verda (amb herbes i altres plantes entre ceps) o la recuperació en uns pocs cellers de la tracció animal per al llaurat i d'altres tasques agrícoles. La cosa no acaba aquí. Hi ha un celler que tira de falcons per evitar que els estornells es mengin el raïm, i d'altres han tret al mercat caixes de vi convertibles en nius per a ratpenats o vins dedicats als primats que contribueixen al rescat d'exemplars que han estat explotats.

No només les botigues històriques mantenen viu el caràcter d’una ciutat. També els seus bars, les bodegues de barri que encara funcionen com a punt de trobada del veïnat. Tenint en compte això, i davant del risc que l’onada homogeneïtzadora ho destrueixi tot, l’equip de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha decidit blindar 31 d’aquestes bodegues. I, mentre estudia quin tipus de protecció han de tenir aquests locals, ha decretat una suspensió de llicències i permisos d’obres perquè, durant un any, ningú no hi pugui fer cap canvi. El govern municipal no descarta que, durant els pròxims mesos, es detectin més bodegues que es consideri que també s’han de protegir. Però, de moment, n’assegura 31 seguint la premissa que aquests locals també fan ciutat i la doten de caràcter.

El grup alemany Henkell, propietari de Freixenet, ha corregit els comptes de l'exercici 2018 –que es van tancar l'abril del 2018– de la cavista catalana per rebaixar el benefici de 8,4 milions d'euros a 1,07 milions, segons informa 'Expansión'.

"El vi és la llum del sol, unida per l’aigua”, va dir Galileu. Durant la primavera, les vinyes desperten de la seva letargia, però és el sol de l’estiu el que arrenca l'exuberància verda dels brots que, un dia de tardor, es convertiran en vi. L’estiu, amb el sol de justícia i el vent suau, és la millor època de l’any per agafar el cotxe o la furgoneta i disfrutar d’un 'road trip' a través dels paisatges vinícoles que omplen algunes carreteres d’Europa.