La patacada electoral del 23-J ha fet moure el PDECat, que es planteja cessar les activitats com a formació política. El partit convocarà una assemblea extraordinària al setembre per decidir si abaixen del tot la persiana, després de quedar sense representació al Congrés, on van obtenir 31.000 vots (el 0,9% dels suports del Principat) i van quedar per darrere del Pacma, si bé aquesta davallada se suma a la nul·la representació al Parlament i ja només conserva cert pes al món local, on tenen 200 regidors i 13 alcaldes. Tal com ha avançat Europa Press, l'opció de l'adeu definitiu és ara ben real, malgrat que situen l'agost com un mes per pensar perquè no tenen excessiva "pressa", però amb l'objectiu d'analitzar què cal fer políticament. A hores d'ara hi ha diferents parers sobre aquesta qüestió.

Els quatre diputats del PDECat al Parlament de Catalunya s'han desmarcat per primer cop de JxCat al Parlament –grup parlamentari del qual formen part– votant en contra de la llei de regulació dels lloguers. D'aquesta manera, s'evidencia encara més la ruptura entre el PDECat i el partit de Carles Puigdemont després que el partit de David Bonvehí portés als tribunals les sigles de JxCat i el president, Quim Torra, cessés l'única consellera del Partit Demòcrata al Govern, Àngels Chacón.

Després que el confinament “aturés completament” la negociació per ordenar l’espai de JxCat, en paraules d’un membre de la direcció del PDECat, aquesta setmana s’han reprès amb la desescalada els contactes entre el president del partit, David Bonvehí, i el cap de files de la Crida, Jordi Sànchez. Així ho va informar Bonvehí dilluns als membres de la direcció del Partit Demòcrata, ja que diverses veus li van reclamar conèixer en quin estat es trobava el “trànsit” cap a JxCat. El president del partit no ho va revelar, però va traslladar-los que d’aquí una setmana o quinze dies com a màxim els informaria de la situació, segons expliquen diverses fonts a l’ARA. En aquest moment tot continua obert, i d’aquí quinze dies tant pot ser que hi hagi acord, que només es pugui parlar de quines propostes hi ha sobre la taula o que es confirmi un desencontre que porti un trencament.

El suplicatori que ha sol·licitat el Tribunal Suprem per investigar la cap de files de JxCat a Madrid, Laura Borràs, per la seva gestió al capdavant de l'Institut de les Lletres Catalanes (ILC) és el nou motiu de controvèrsia dins l'independentisme. Dijous està previst que l'exconsellera de Cultura comparegui a porta tancada a la comissió de l'Estatut dels Diputats del Congrés, per defensar que la cambra espanyola no li aixequi la immunitat parlamentària. Amb el procediment engegat, les formacions polítiques comencen a debatre sobre quin serà el sentit del seu vot quan la comissió emeti el dictamen sobre Borràs i, de moment, els posicionaments són diferents entre els dos socis de Govern i també la CUP. Aquest dilluns el PDECat ja s'ha posicionat en contra del suplicatori perquè, ha argumentat, al Tribunal Suprem "no tindrà un judici just". Un posicionament que dista del que han expressat tan Esquerra i com els cupaires.

Joan Reñé, antic president de la Diputació de Lleida pel PDECat i anteriorment militant de CDC, formarà part de la comissió informativa creada a proposta d'ERC i dirigida pel seu partit, d'on ara és diputat, que investiga el cas Boreas. L'expresident va votar a favor de crear aquesta comissió tot i estar implicat en el cas. L'investiguen a ell i a 23 persones més per suposades irregularitats en l'adjudicació d'obra pública. La comissió està composta per set diputats del PDECat, entre els quals Reñé, tres d'ERC i un diputat per cadascuna de les altres formacions amb representació a la Diputació de Lleida (PSC, UA, Cs, CUP i PPC). Tot i la incongruència de formar part de l'òrgan que porta el cas que l'implica, l'actual presidenta Rosa Maria Perelló i Escoda ha volgut aclarir que aquesta comissió "no podrà investigar res" i es limitarà a analitzar "qüestions administratives".

El PDECat ha anunciat aquest vespre que retira la moció pactada amb el PSOE en què instava el govern espanyol a un diàleg "dins la legislació vigent". Ho ha fet després que els republicans anunciessin a través de Twitter que s'abstindrien perquè no estaven d'acord amb el text. Amb tot, en declaracions als mitjans de comunicació, Míriam Nogueras ha assegurat que han decidit retirar la moció perquè els socialistes, aquest matí, han votat al Senat una altra moció que negava explícitament la possibilitat de fer un referèndum d'autodeterminació, i ha desmentit, així, que el canvi de criteri del PDECat hagi tingut res a veure amb els republicans.

L’ombra de la corrupció continua perseguint CDC i, per extensió, el PDECat. Nascuda el 2016 en bona part com a tallafoc per fer front al desgast del cas Palau entre les files convergents, la formació que presideix David Bonvehí va veure ahir com el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata ampliava la investigació del cas 3% -que investiga el presumpte cobrament de comissions a canvi de l’adjudicació d’obra pública- i incloïa CDC i el PDECat com a persones jurídiques investigades pels delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals. En una interlocutòria feta pública ahir, el magistrat considera que el PDECat és un “mer continuador” de CDC i que, per tant, també és responsable del seu finançament irregular.

La nova etapa encetada pel PDECat després de l’assemblea d’aquest cap de setmana comença a cristal·litzar al Congrés de Diputats. El grup del PDECat a la cambra baixa espanyola s'ha dividit aquest dimecres en la votació de la nova administradora única de RTVE. La vicepresidenta del partit, Míriam Nogueras, i els diputats Lourdes Ciuró, Sergi Miquel i Toni Postius s'han absentat de la votació, mentre que el portaveu a la cambra baixa, Carles Campuzano, el coordinador dels diputats, Jordi Xuclà, i els diputats Feliu Guillaumes i Ferran Bel s’han quedat a la votació.

El constitucionalisme ha lamentat aquest dilluns el resultat de l'assemblea del PDECat d'aquest cap de setmana, en què ha triomfat el projecte de Carles Puigdemont per diluir el partit dins la Crida Nacional per la República. Per al PSC s'han imposat "les posicions més radicals" al partit, segons ha denunciat el secretari d'organització socialista, Salvador Illa. A l'espera de quins són els primers passos de la direcció que ara lidera David Bonvehí, Illa ha demanat responsabilitat davant el "nou temps" que s'ha obert a Espanya i Catalunya amb l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa.

Passaven pocs minuts de les dotze del migdia quan David Bonvehí va registrar la candidatura a presidir el PDECat acompanyat de Maria Senserrich, Lluís Guinó i Ferran Bel. Ho feia després d’hores de negociació amb el sector crític i de rebre l’aval de l’expresident Carles Puigdemont perquè fes un equip de “consens”. Els associats van donar suport amb un 65% dels vots a la nova direcció que presidirà juntament amb la diputada al Congrés Míriam Nogueras. Un vot de càstig -el 29% va anar a parar a la llista alternativa de David Torrents, associat per Badalona- que el mateix Bonvehí va entomar fent autocrítica en el seu primer discurs com a màxim dirigent del PDECat: “Soc conscient que hi ha coses que no hem fet bé”.

Malgrat les anades i vingudes, finalment el president de la Generalitat, Quim Torra, ha intervingut en la cloenda de l'assemblea del PDECat. I ho ha fet amb un missatge clar: "Vindran setmanes i mesos enormement difícils, amb més sacrificis dels que hem fet fins ara. Vindran moments en què ens caldrà el sacrifici de tots, la unitat i l'organització de tots", ha expressat davant els associats del partit.

Última jornada de l'assemblea del PDECat. Després de la renúncia de la coordinadora general, Marta Pascal, aquest diumenge els associats del partit culminaran el congrés amb l'aprovació del rumb polític i d'una nova executiva que conduirà a la Crida Nacional per la República de Carles Puigdemont. Segons expliquen fonts del PDECat, el sector crític –que ahir va guanyar el pols a Pascal– ha perdut algunes votacions a l'assemblea, com és el cas dels canvis al règim d'incompatibilitats –defensava eliminar-ne la majoria– i la idea de fer efectiva la república de "manera immediata" –on la direcció de Pascal defensava que fos "al més aviat possible"–.

Paral·lelament al pols entre Puigdemont i Pascal pel seu relleu al capdavant del partit, els associats continuen aquest dissabte amb el debat sobre les ponències. Una de les esmenes que ha obtingut més suports (malgrat la reticència de la direcció) és la de "fer efectiva la República de manera immediata", que ha arribat al 50% dels vots. Ara bé, com que els redactors de la ponència no ho veuen clar han demanat que es porti demà al plenari amb un afegit: "Que es faci efectiva de manera immediata al més aviat possible".