Quan es va convocar la primera edició del Premi ARA de Còmic, l’abril del 2020, la situació del còmic en català no convidava a l’optimisme: segons dades recollides pel portal L'Illa del Còmic, l’any anterior, el 2019, s’havien publicat només 184 còmics en català, la majoria dirigits al lector infantil. Cinc anys després, el panorama és un altre: l’any passat, el 2024, es van publicar 411 títols en català, amb una gran presència del manga i el còmic infantil però també de gèneres adults com la novel·la gràfica i la no-ficció. I en els tres primers mesos del 2025 ja s’han publicat 108 còmics en català, xifra que fa pensar que la collita d’aquest any serà encara més abundant.

El 2020 Ferran Vidal va ser finalista del Premi ARA de Còmic amb la historieta curta Força, que retratava la quotidianitat i els usuaris d’un centre de drogodependents amb una empatia i lucidesa increïbles. La historieta estava narrada des del punt de vista de l’autor, un dibuixant que treballava al centre fent tasques de manteniment. Tanmateix, Vidal no treballava al centre sinó que n’era un dels usuaris. Hi va anar durant anys per tractar-s’hi, però va preferir amagar aquesta part, conscient de l’estigma que pesa sobre la drogoaddicció.

L’ARA torna a convocar el Premi Ara de Còmic en Català. Serà la cinquena edició del premi, que va néixer el 2020 amb el propòsit d’impulsar la creació de la historieta en català en els gèneres de no-ficció en què la llengua estava poc representada, i així estimular la producció de còmic periodístic, biogràfic, autobiogràfic i assagístic en llengua catalana. La iniciativa compta amb el suport de la secretaria de Política Lingüística de la Generalitat, i les bases de la convocatòria es poden consultar a la web Premicomic.ara.cat.

El còmic està deixant de ser una de les potes fluixes de l’edició en català. L’últim senyal del canvi que s’està produint el trobarem a La Setmana del Llibre en Català, on aquest diumenge la programació concentra un bon grapat d’activitats relacionades amb el còmic, des de xerrades sobre manga en català (11.15 h i 17.30 h) o la reedició del clàssic Massagran (16 h) a les presentacions de les últimes obres d’autors com Max (18 h), Oriol Malet (19 h) i Ricard Efa (19.45 h). L’abundància de l’oferta és una bona notícia per al sector, però també la vitalitat i diversitat del nou còmic en català, que també es poden copsar en la presentació que es farà diumenge (16.45 h) a l’Escenari 3 de La Setmana de Vinyetari 3, l’antologia de les millors historietes presentades a la 3a edició del Premi ARA de Còmic de no-ficció, que acaba d’arribar a les llibreries de la mà d’Editorial Finestres.

L’ARA manté l'aposta pel còmic i la llengua i convoca la quarta edició del Premi ARA de Còmic en Català. Després de la gran acollida de la darrera edició, que va conquerir Glàfira Smith amb la historieta Els homes són llops, el concurs de còmic de no-ficció torna amb les mateixes condicions: 10.000 euros a l’obra guanyadora i 1.500 euros a l’obra finalista. S’hi poden presentar fins al 17 de setembre autors majors d’edat amb historietes curtes de no-ficció en llengua catalana d'una extensió mínima de vuit pàgines i màxima de catorze. El concurs compta amb el suport de la secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i les bases de la convocatòria es poden consultar a la web premicomic.ara.cat.

El còmic de no-ficció en català ja no és una raresa. Després d’anys de sequera, en els últims mesos han aparegut obres originals en català de gran qualitat, com Un os al Marroc, de Lluc Silvestre i Ed Carosia, o Padrines, de Mariona Visa i diverses il·lustradores. Una manera de descobrir tota la diversitat i potencial del còmic de no-ficció en català és llegir Vinyetari, el recull de les millors historietes presentades al Premi ARA de Còmic en Català. Norma Editorial va publicar el 2021 el primer volum i aquest desembre arriba el segon, Vinyetari 2, que recopila vuit historietes de no-ficció presentades a la segona edició del premi, perfectes per prendre el pols a la creativitat i el talent del còmic català actual. El llibre es pot comprar a la Botiga de l’ARA per 25 euros (23,75 euros per als subscriptors del diari).

El 2017, el gestor cultural Lluc Silvestre va demanar una excedència de la seva feina a l'Institut Ramon Llull per treballar uns mesos com a voluntari en un festival de música marroquina, el Visa for Music de Rabat. “Havia arribat a aquell punt que portes vint anys fent una feina i encara et queden vint anys més i necessites aprendre coses diferents”, explica Silvestre, que era conscient que la jugada podia sortir-li malament. En aquest cas, es deia, “almenys em quedarà una història per explicar”. Cinc anys després, la història s'explica a Un os al Marroc, Premi València de Novel·la Gràfica 2021, publicat per Andana en el català original i també en castellà. Escrit per Silvestre i dibuixat per Ed Carosia, el còmic acompanya el protagonista –el mateix Silvestre– en un viatge de descobriment cultural ple de reflexions filtrades per la mirada analítica i encuriosida del guionista (antropòleg de formació) i l'exuberant festival de solucions gràfiques desplegat per Carosia. Una crònica apassionada i amena sobre les entranyes dels projectes culturals i la il·lusió i sacrificis que els fan possibles. Sens dubte, un dels còmics de no-ficció més estimulants del 2022.

Arnau Ferrer i el seu company sempre havien volgut ser pares però les opcions que tenien no els ajudaven a fer el pas: descartaven l'adopció nacional per la llista d'espera mínima d'uns set anys; l'adopció internacional era impensable per a parelles homosexuals que no amaguin que ho són i la maternitat subrogada els plantejava molts dilemes morals. Al final es van decidir per una alternativa poc habitual que els convencia més que les altres, la coparentalitat. És a dir, tenir un fill amb una amiga seva i compartir tots tres la criança de la criatura.

El 19 de juny es compliran 34 anys de l'atemptat de l'Hipercor. Amb 21 morts i 45 ferits segueix sent l'atemptat terrorista més sagnant de la història d'ETA. En els últims anys, els fets i el seu impacte s'han recordat en actes institucionals, homenatges i una exposició a la Fabra i Coats amb motiu del 30è aniversari. Ara també amb una historieta molt personal: La recordo ambre, en què Raül Gesalí evoca en primera persona el xoc que va produir al seu bloc la tragèdia d'un dels veïns, que hi va perdre la dona i les dues filles. L'obra està inclosa a l'antologia Vinyetari de les millors historietes del Premi ARA de Còmic, que es pot comprar amb l'ARA de l'11 al 23 de juny als quioscos i a la botiga online del diari.

El còmic en català viu un gran moment. Ho posa de manifest el nou llibre Vinyetari, que recull 18 excel·lents treballs del primer Premi ARA de Còmic en Català, un certamen d'historietes de no-ficció que va tenir una participació molt elevada: es van presentar a la convocatòria 162 obres, de les quals del jurat, l'ARA i Norma Editorial n'ha fet una selecció per al llibre a càrrec .

“Aleshores no teníem televisió i la gent els dissabtes sortia i anava als bars... Posaven uns tablaos a fora i allà actuaven, a les voreres del Paral·lel”. Així ho recorda el Joaquim, que avui té 88 anys i xarrupa cava un cop l'any, per Nadal, però que als anys 50 i 60 era un assidu a les nits canalles del Paral·lel i els seus cabarets i teatres musicals. El Joaquim és l'oncle avi de Berta Cusó, que ha convertit els records de nits llargues d'alcohol, música i rialles en Paral·lel, una de les historietes finalistes del Premi ARA de Còmic, i inclosa a l'antologia Vinyetari, que es pot trobar amb l'ARA a partir de divendres.

Per trobar personatges històrics fascinants i complexos però encara poc coneguts no cal anar gaire lluny. Caritat del Río ha passat a la història per ser la mare de Ramon Mercader, el català que va cometre un dels crims polítics més sonats del segle XX, l'assassinat de Trotski. Però aquesta dona no va ser només una nota a peu de pàgina de la història del segle XX, sinó una de les seves protagonistes: emblema propagandístic del PSUC –la Passionària de Catalunya, li deien alguns–, activista revolucionària, espia soviètica i la primera dona estrangera a rebre l'Orde de Lenin.

Després de l'extraordinària acollida de la primera edició, torna el Premi ARA de Còmic en Català. El diari obre la convocatòria de la segona edició del concurs a autors de qualsevol nacionalitat majors de 18 anys que fins al 30 de setembre podran presentar historietes curtes de no-ficció que optaran a un premi de 10.000 euros per a l'obra guanyadora i un premi de 1.500 euros per a l'obra finalista. La iniciativa tornarà a comptar amb el suport de la direcció general de Política Lingüística del departament de Cultura de la Generalitat i la col·laboració de Norma Editorial. Pel que fa a les bases i el calendari de la convocatòria, es poden consultar a la web premicomic.ara.cat.

El periodisme dibuixat s’instal·la a l’ARA aquest agost. Cinc autors de prestigi publicaran al diari reportatges en forma de còmic sobre temes diversos, des del feminisme fins als reptes dels pares de fills amb diversitat funcional. Miguel Gallardo obrirà el foc diumenge que ve, 5d’agost, amb una historieta periodística sobre la massificació turística, i després arribaran autors del prestigi d’Oriol Malet, Ricard Efa i el tàndem de Cristina Durán i Miguel Ángel Giner Bou.