La Mònica Cortassa i el David de Coca es van conèixer quan estudiaven a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1999 convertien l'antiga casa marinera de la família menorquina del David en el restaurant Sa Llagosta. A la motxilla formativa, la Mònica portava els seus graus universitaris de Psicologia i Economia; el David, les estades a restaurants de tan prestigi com El Celler de Can Roca. Decidien especialitzar-se en la cuina de l'illa, especialment en la llagosta de Fornells. I avui, vint-i-cinc anys i quatre fills després, Sa Llagosta és el temple que venera el marisc vermell com ningú. I, per celebrar-ho de la millor manera, aquest juny passat van celebrar-ho amb vint-i-cinc maneres diferents de cuinar la llagosta.

La llagosta, i sobretot la recepta de la caldera, és la més desitjada a Menorca. Si més no, és el que es pot extreure de la quantitat de llagosta que es pesca en una temporada, que és tanta que se'n podrien arribar a fer cinquanta mil plats, segons afirma l’estudi fet per l'investigador i cuiner Pep Pelfort. El ranxo mariner que comença coent el marisc amb un raig d’oli d’oliva extra verge en un tià de fang o caldera metàl·lica (d’aquí en ve el nom), el retira, i després continua amb un sofregit d’alls, cebes, pebrot verd i tomàquets madurs, mobilitza gairebé la majoria de la flota pesquera de l’illa des de l’1 d’abril fins a l’1 de setembre, quan n’està permesa la pesca. I és així malgrat que gastronòmicament no és el millor moment per a la llagosta. 

És "el roig diví de l'estiu". I ho diem i ens quedem tan amples, però "fins al segle XVIII la tomaquera va ser considerada una planta verinosa", assegura la historiadora de la cuina Núria Bàguena. Aquell vermell tan intens de la planta arribada d'Amèrica només podia ser cosa del dimoni.