Riqui Puig s'ha trobat a si mateix a la Major League Soccer. Després de no aconseguir la continuïtat en els plans de cap dels entrenadors que va tenir al primer equip del Barça (Ernesto Valverde, Quique Setién, Ronald Koeman i Xavi Hernández), el talentós interior de Matadepera s'ha convertit en un dels millors jugadors de la lliga de futbol nord-americana. És un dels pals de paller del Los Angeles Galaxy, una de les franquícies més potents de la competició, i bona prova d'aquesta màxima és el paper fonamental que ha tingut en la classificació del conjunt californià per a la final de la MLS. Una assistència seva va fer que Dejan Joveljić marqués el gol decisiu en la final de conferència contra els Seattle Sounders (1-0). La diana va provocar el deliri a les graderies.

Victòria treballada del Barça contra el Cadis amb gols de Sergi Roberto i Lewandowski. Amb aquest marcador, els culers continuen vuit punts per sobre del Madrid a la classificació. A continuació, uns apunts en calent.

En la seva primera entrevista com a jugador de Los Angeles Galaxy, Riqui Puig no ha dubtat en explicar les espines que s'emporta clavades dels seus últims dies com a blaugrana. "Em va doldre moltíssim", ha afirmat a la cadena Fox en referència a la decisió de Xavi Hernández de deixar-lo fora de la gira del Barça pels Estats Units, tot i que el tècnic egarenc ja li havia comunicat amb anterioritat que el millor que podia fer era buscar-se una sortida. "És una situació complicada, que també va afectar quatre companys més [Neto, Mingueza, Braithwaite i Umtiti]. Ho passes malament, entrenant sol a Barcelona amb un preparador físic", afegeix el migcampista de Matadepera.

Fa anys, molts aficionats somiaven amb un mig del camp amb Arthur, Frenkie de Jong i Riqui Puig. En la teoria, era un trident per dominar el futbol europeu moltes temporades, com ja havíem viscut amb Xavi, Busquets i Iniesta. Però en la pràctica, això no s'ha complert: el brasiler ja no hi és, el neerlandès té la porta de sortida oberta i la jove promesa de Matadepera està fent les maletes per marxar, molt probablement, a la MLS, la lliga de futbol americana. Ara, amb el que somien tots els culers és veure ballar als terrenys de joc Pedri i Gavi, dos jugadors que sí que han demostrat que són els ideals per dirigir l'equip en els pròxims anys.

El jove de Matadepera ha passat de gran esperança per perpetuar la sagrada tradició de migcampistes de La Masia a ase dels cops. Va debutar entre paraules d'elogi i grans somnis, i marxarà per la porta de darrere, com aquells alumnes que sembla que s'han de menjar el món i han de fer via mentre tothom els critica per l'esquena. Durant una època tenia més admiradors que crítics. I era ben just, ja que el talent hi era. Després, ha passat a tenir més crítics que admiradors. També és just.

El Barça va superar per 3-1 el Celta de Vigo en un partit amb poca cosa en joc, un invent tàctic i un ensurt, la commoció cerebral d'Araujo. A continuació, els apunts en calent de la penúltima nit del curs al Camp Nou.

Victòria plàcida del Barça contra l'Osasuna al Camp Nou, en el partit corresponent a la jornada 28 de Lliga. Els blaugranes van encarrilar el matx a la primera part gràcies a un inici fulgurant. A continuació, quatre apunts en calent d'una actuació convincent que consolida l'equip a la zona Champions.

Riqui Puig no acaba d'explotar. No troba el seu lloc en la primera plantilla del Barça. Temporada rere temporada, però, ha pres la decisió de quedar-se al club. Des que va debutar oficialment a la Lliga el 13 d'abril del 2019 a El Alcoraz, el migcampista culer no ha acabat de convèncer cap dels quatre entrenadors que l'han dirigit –Valverde, Setién, Koeman i Xavi– i la continuïtat sobre la gespa se li resisteix. Tot i aquest escàs protagonisme, a dins de la institució són molts els que el defensen i vetllen pel seu futur en la plantilla blaugrana.

El Barça de Ronald Koeman es retroba aquest dilluns amb el Granada, botxí la temporada passada al Camp Nou la tarda en què els blaugranes se les prometien felices per col·locar-se líders de la Lliga. Aquella desfeta va encetar una mala ratxa que va deixar sols l'Atlètic de Madrid i el Reial Madrid en la lluita pel campionat. El Barça va fer tercer i enguany, sense Leo Messi, busca una reacció encara amb el mateix entrenador, que es manté al càrrec més perquè la junta no li ha trobat substitut que per una convicció real als despatxos.

Gerard Piqué té molt més que futbol al cap, i amb llegir la seva capçalera de Twitter n'hi ha prou per tenir-ho clar. Jugador del Futbol Club Barcelona i president i fundador de Kosmos. Ara, a més, és streamer. Després de ser ovacionat pel Camp Nou en el retorn del públic a l'estadi, Gerard Piqué ha estrenat el seu compte de Twitch. En un dia rodó per al central blaugrana, que tenia l'afició als seus peus ja abans de fer el gol que obria el marcador, Piqué ha decidit també estrenar el seu propi canal i, d'aquesta manera, saltar-se tots els intermediaris. Però aquesta sala de premsa que ha estrenat a casa seva no és el primer contacte de Piqué amb les retransmissions en directe.

Algú se'n recorda, de Miralem Pjanic? Sembla que Ronald Koeman, no. I de Riqui Puig? La resposta podria ser exactament la mateixa. L'entrenador blaugrana admet públicament que "l'equip va just", però tant el bosnià com el català viuen instal·lats en l'ostracisme. Mentrestant, el futbol exquisit de Pedri està assetjat per la llarga bateria de minuts acumulats a les seves cames i, com va quedar clar davant l'Atlètic, si cau Busquets els fonaments tremolen. La solució de Koeman sense el de Badia? Esprémer el rol de navalla suïssa de De Jong, col·locant-lo de pivot però limitant, d'aquesta manera, l'exuberància ofensiva que ha mostrat en el seu segon curs al Barça.

Homenatge a Ansu Fati. Ho té clar Riqui Puig si Koeman segueix molts anys a la banqueta del Barça. El de Matadepera ha retrocedit un pas en els plans del tècnic des de la irrupció d'Ilaix Moriba fa tres setmanes al partit contra l'Alabès. Ara és l'hispanoguineà i no ell la primera opció de la casa per oxigenar el mig del camp. I pinta que així seguirà sent si Ilaix continua exhibint el seu repertori cada cop que juga. Al seu físic imponent i un sentit tàctic destacable, el jove migcampista va afegir a Pamplona, on fa dos cursos va treure el caparró un tal Ansu Fati, un golàs per sentenciar el matx.

Celobert per a La Masia. A tres dies del PSG, Koeman va haver de reservar jugadors com Pedri i, com que va curt en defensa, va posar De Jong a l'eix. En un dia que semblava propici perquè jugués d'inici Pjanic, a qui encara s'espera a Barcelona, el tècnic va decidir apostar per Busquets al pivot i Riqui Puig i Ilaix Moriba als interiors. L'experiment va sortir bé contra un rival molt defensiu. El de Matadepera va aportar imaginació i criteri als tres quarts, mentre que el guineà va sumar una assistència de gol en el dia del seu debut. Pot semblar una tonteria, però feia quasi sis anys que el Barça no sortia amb tres migcampistes de la casa en una alineació. L'últim precedent el van encarnar Sergi Roberto, Xavi i Rafinha. Ha plogut.

Ter Stegen fa de Messi. Sense el seu millor jugador, al Barça se li van veure les vergonyes. No es podia saber. I menys contra un dels equips més ben parits d'avui dia. El canvi de dibuix havia dut els blaugranes a jugar millor, però la prova la teníem només amb el 10 a l'equació i amb Pedri com a soci de capçalera. Amb el capità no disponible, el canari no va connectar amb un partit que va tenir excés de desgavell. Dembélé es va entortolligar més del compte i Griezmann no va saber interpretar el paper de playmaker que li tocava. Sense Messi va emergir l'altre fora de sèrie d'aquest equip. Porta guants, és alemany i no només va parar dos penals a la tanda definitiva, sinó que va salvar els seus de perdre després de 120 minuts amb aturades espectaculars.

El matiner i folgat marcador a favor a Granada va fer que Ronald Koeman repartís minuts entre futbolistes poc habituals, com Riqui Puig. Un dia després d'haver afirmat que recomanava una sortida als "jugadors joves que no estan jugant gaire" –declaracions que es va interpretar que anaven dirigides al migcampista de Matadepera–, el neeerlandès va voler ampliar i matisar les seves paraules. "No tinc res en contra de Riqui Puig. Quan vaig parlar de jugadors joves no anava només pel Riqui. Tenim altres jugadors joves, com el Konrad, el Matheus o el Junior, que tampoc no estan tenint gaires minuts. Penso en el seu futur però, al final, és una decisió de cada jugador", va afirmar el tècnic blaugrana després del triomf d'ahir.

La greu situació econòmica del Barça –i la consegüent rebaixa del límit salarial– dibuixa un mercat de fitxatges molt condicionat. Les últimes incorporacions segueixen un patró que perfila el retrat robot de quines opcions pot manegar el club per reforçar-se. Pedri i Dest són els millors exemples per resumir-ho. Sense capacitat per fer grans esforços econòmics, el canari encarna el tipus de fitxatge assumible: el Barça en va pagar 5 milions + 1 en variables al Las Palmas, condicionant la seva explosió al primer equip a un màxim de 25 milions a pagar en diferents conceptes. Pel que fa a Dest, el Barça n’acabarà pagant 21 milions + 5 en variables a l’Ajax, però la bona entesa entre els dos clubs va permetre ajornar el pagament del gran gruix d’aquesta operació en diferents terminis, fent un primer pagament simbòlic. Tanmateix, ni Pedri ni Dest se situen en una posició elevada en l'escala salarial.

Ara que pesos pesants con Antoine Griezmann parlen de “falta d’actitud i de ganes de córrer”. Ara que qualsevol equip li passa la mà per la cara al Barça, que Messi es referma en la seva decisió de marxar i que el record de Xavi, Puyol i Iniesta és cada cop més llunyà. Ara que el Camp Nou és un estadi buit d'ànima i orfe d'il·lusions i esperances de tornar a veure un equip guanyador després de tants milions malbaratats. Ara que els resultats han fet tocar fons el projecte de Koeman, La Masia –epicentre de la millor generació blaugrana de la història– emet un raig de llum estimulant: un futbolista gairebé invisible des de l'estiu, amb el qual els tècnics no comptaven, però que contrasta radicalment amb l'apatia de bona part dels seus companys. És de Matadepera i es diu Riqui Puig.

El futboler contemporani viu empaitat per sectes de diferent pelatge però idèntica pulsió destructora. Una de les més temibles és la dels deixebles de la Gestalt. La seva fúria iconoclasta es constitueix al voltant d’un lema: aquí i ara. Unes terribles paraules que he arribat a veure tatuades a la pell de persones que em són màximament estimades. Aquesta perillosa turba considera que preguntar-se per l’esdevenidor i posar les il·lusions en el que encara ha d'arribar és un error. Sostenen que l’únic món veritable és aquí mateix en aquest mateix instant. I que si algú no ho sap veure, a teràpia falta gent!

Suposo que molts respondreu a aquest article dient que soc una viuda de Guardiola, i segurament tindreu raó. Però més que una viuda de Guardiola, soc una viuda d’Iniesta, Xavi Hernández i Andrea Pirlo. Enyoro els migcampistes que organitzaven el joc com si fossin Herbert von Karajan. Aquells futbolistes que sempre semblaven jugar una mica més lent que els adversaris, pensant més ràpid. Si algú havia de córrer molt era l’adversari, perseguint la pilota. No pas ells. En el futbol actual els equips que millor juguen, com el Bayern o el Liverpool, també són imparables a nivell físic.

Ronald Koeman va arribar al Barça amb el difícil encàrrec de refer, a correcuita, un conjunt que any rere any mostrava símptomes de decadència després d’un cicle en què va ser el mirall de tot el món futbolístic. Mentre a la Lliga actuacions pobres es tapaven, sovint, amb genialitats de Leo Messi o amb talent individual, les desfetes a la Champions evidenciaven que l’equip necessitava una reconstrucció progressiva que durant el mandat de Bartomeu no va arribar. Els últims cursos la mitjana d’edat de l’equip era de les més altes d’Europa i, sense una idea clara de joc, rivals molt més disciplinats van anar desfent les costures d’un Barça en què s’havia arribat a creure que futbolistes com Arturo Vidal havien de ser fonamentals, mentre que la filosofia de l’ADN Barça passava de ser un dogma a sobreviure com a eslògan propagandístic.