Junts manté la seva iniciativa per esclarir secrets sobre els atemptats del 17-A. Amb la desclassificació de documents "estem més a prop de saber la veritat", però encara "queden molts dubtes", diuen des del partit. Aquest és el seu diagnòstic després d'analitzar la informació revelada pel govern espanyol sobre els vincles de qui era imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Per això, els juntaires reclamen més informació classificada que aclareixi l'abast de la relació entre el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils i els serveis secrets espanyols. La documentació aportada fins ara en el marc de la comissió d'investigació sobre el 17-A al Congrés destapa que el CNI va intentar captar Es-Satty com a confident, però que el va acabar descartant.

“No hi ha cap base per atribuir a l’Estat responsabilitat”, diu el jutge Félix Alfonso Guevara quan respon la petició d’algunes de les víctimes que reclamaven una compensació al govern espanyol pel 17-A. El magistrat recorda que la sentència es limita “als fets ocorreguts a Alcanar, únic objecte d’aquest enjudiciament”. Però en aquest punt només parla de “la possible falta de transposició” del reglament europeu que obligava a vigilar la venda del material per fer explosius, que l’Estat no controlava, com va explicar l’ARA. A més, la sentència en cap moment menciona la relació de l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty amb la intel·ligència espanyola, tot i que al sumari del 17-A es recull que el CNI i la Guàrdia Civil van visitar-lo a la presó de Castelló, on complia condemna per tràfic de drogues, i que no se’l va expulsar de l’Estat tot i que aquella pena, d’entrada, ho implicava.

¿Era l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty confident del CNI durant els atemptats de l’agost del 2017? ¿Era el cervell dels atacs terroristes? Són dues preguntes de les moltes que encara envolten Es-Satty, la figura més controvertida del 17-A. El judici a l’Audiència Nacional, lluny d’intentar aclarir els misteris que queden, continua centrant les declaracions en els tres únics acusats i no aprofundeix en la resta. Però això no evita que, molt de tant en tant, s’escapi alguna menció a Es-Satty i el seu paper en la massacre. I tot malgrat el jutge Alfonso Guevara, que no deixa gaire marge per a aquesta qüestió.

L'Audiència Nacional no investigarà l'abast de la vinculació del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) amb l'imam de Ripoll i cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils l'agost del 2017, Abdelbaki es-Satty. Segons ha avançat aquest dijous 'El País', el tribunal no ha admès la petició de l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas –que representa Francisco Javier Martínez, pare del nen de tres anys mort a la Rambla– de sol·licitar documents al servei d'intel·ligència espanyol, així com tampoc no prendrà declaració als responsables de centres penitenciaris i guàrdies civils durant l'estada d'Es-Satty a la presó.

‘Público’ hi torna aquesta matí: el CNI escoltava i transcrivia el que deien pel mòbil els nois que van cometre els assassinats de la Rambla cinc dies abans de l’atemptat. Els serveis secrets espanyols van estar sentint tot el que els terroristes deien per telèfon, per exemple, quan parlaven del viatge que dos d’ells van fer a París dies abans de l'explosió d’Alcanar.

Tot i l’informe de la unitat central d’informació exterior dels Mossos d’Esquadra, que quatre dies després del 17-A deia que no constava que s’hagués detingut mai l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, els antecedents del presumpte líder de la cèl·lula terrorista sí que consten ara a les bases de dades policials. Fonts dels Mossos van confirmar aquest dijous a l’ARA que, si s’hi fa una cerca, ara hi apareix la detenció per tràfic de drogues de l’octubre del 2010 que el va dur a passar quatre anys a la presó de Castelló. I asseguren que el 17-A també tenien aquestes dades.

La pregunta és inquietant: per què no constava cap antecedent delictiu de l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, en els registres policials? El sumari del 17-A, al qual ha tingut accés l'ARA, ho deixa meridianament clar. En la investigació feta pels Mossos els dies immediatament posteriors als tràgics atemptats de Barcelona i Cambrils, es va arribar a la conclusió següent en relació a l'inductor i organitzador dels atacs terroristes: "Sense registre de detencions per cap cos policial".