Rodalies no funciona. Els retards d'entre 20 i 60 minuts que registraven les línies aquest dissabte coincidint amb la jornada de manifestacions convocades a Barcelona en són l'exemple paradigmàtic. Després de setmanes de caos ferroviari, però, l'expectativa que havien generat les manifestacions no ha acabat de complir-se. Al matí, la convocatòria independentista ha aplegat unes 8.000 persones al centre de Barcelona segons la Guàrdia Urbana, en un recorregut que evidenciava que no es tractava només d'una protesta pels trens (entre el monument de Rafael Casanova i la plaça Sant Jaume). A la tarda, la policia barcelonina ha xifrat en 3.000 els manifestants convocats per les plataformes d'usuaris de Rodalies. Bona part de la indignació dels usuaris, que es fa evident dia rere dia a les estacions del país, s'ha quedat a casa. Els organitzadors, que no van ser capaços de coordinar-se per fer una única convocatòria unitària, han tirat llarg en el recompte i han apuntat a 30.000 manifestants al matí i 40.000 a la tarda. El Govern ha reaccionat a les mobilitzacions des de Tremp, on el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha garantit que "agafaran el bou per les banyes" i treballaran per "arreglar d'una vegada per totes" el servei de Rodalies a Catalunya.

"En els pròxims dies tinc la intenció d’anunciar els membres del meu govern. Seran sis persones lliures i independents, de prestigi internacional, amb un full de serveis inqüestionable i compromeses amb el nostre objectiu". Això deia el nou president del Consell de la República, Jordi Domingo, en l'última carta que va enviar als registrats a aquesta entitat el 17 de març. Un mes després, l'entitat continua sense tenir govern, tot i que Domingo va ser escollit al febrer, un mes abans.

Jordi Domingo admet que si fa uns mesos li haguessin dit que seria president del Consell de la República, no s'ho hauria cregut. Tampoc que guanyaria amb un 66% dels suports. El nou successor de Carles Puigdemont espera complir amb les expectatives.

El 30 d'octubre del 2018, el Consell de la República es presentava al Palau de la Generalitat en un acte solemne farcit de parlamentaris de JxCat i ERC, alts càrrecs i l’executiu en ple. Un mes i mig més tard ho feia a Bèlgica amb la mateixa solemnitat i amb una abraçada entre el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès que simbolitzava la unitat entre les dues grans forces independentistes, que van estar barallant-se durant mesos per definir quines haurien de ser les atribucions de l'organisme. El Consell va acabar sent un dels principals acords d’investidura entre juntaires i republicans i havia de servir per internacionalitzar el conflicte i teixir l'estratègia a seguir lluny de les institucions. Sense Puigdemont, que va plegar ara fa uns mesos, serà Jordi Domingo l'encarregat d'agafr-li el relleu a la presidència: s'ha imposat amb contundència a la resta de rivals, entre ells Toni Comín, que ha sigut tercer en les votacions.

Toni Comín, Jordi Domingo, Montserrat Duran i Antoni Walter Castelló. Aquests són els quatre candidats que aspiren a rellevar Carles Puigdemont al capdavant del Consell de la República. Només els tres primers, però, tenen opcions d'assumir la presidència perquè Castelló es presenta sense equip ni suports i amb l'únic objectiu de reivindicar els Països Catalans. L'última paraula la tenen els registrats a l'entitat, que tenen fins aquest dimecres a les nou del matí per decidir qui volen que lideri l'ens. Tres hores més tard se sabrà el guanyador.

Tensió màxima a la recta final de la campanya de les eleccions al Consell de la República. Després que l'exconseller Toni Comín, aspirant a liderar l'entitat, hagi llançat un vídeo final per promoure la seva candidatura, el vicepresident de Junts i fins ara també membre del Consell, Toni Castellà, ha esclatat contra ell. "Saps que està fora de lloc utilitzar la meva imatge i menys la del president Puigdemont: Et vàrem demanar que no et presentessis", ha assegurat a X. En les imatges Comín surt al costat de l'expresident de la Generalitat. D'aquesta manera, Castellà ha revelat un fet que fins ara no havia transcendit: que Carles Puigdemont no només no dona suport explícit a Toni Comín en la seva cursa per liderar el Consell, sinó que li va demanar que es retirés.

Si bé els exconsellers del govern de Carles Puigdemont van marxar units el 2017 després de l'1-O i la declaració d'independència, després de gairebé set anys el distanciament s'ha apoderat dels líders independentistes que queden a Bèlgica. Aquest dilluns n'hi ha hagut una mostra més: l'exconseller Lluís Puig ha decidit mullar-se en el marc de les eleccions a presidir el Consell de la República i s'ha posicionat en contra de l'exconseller i eurodiputat electe, Toni Comín, que està envoltat de polèmica per la seva gestió econòmica al Consell i també per la denúncia per assetjament sexual d'un exassessor al Parlament Europeu. Lluís Puig donarà suport a un altre candidat: Jordi Domingo.

Quatre dels sis candidats a presidir el Consell de la República s'han reunit aquest diumenge a Elna, a la Catalunya Nord, per debatre sobre el futur de l'entitat en la nova etapa que s'obre sense Carles Puigdemont al capdavant. Entre ells hi havia l'exconseller i eurodiputat electe Toni Comín. Al debat hi havia un elefant a l'habitació: les acusacions contra Comín per irregularitats amb diners de l'entitat –que el dirigent de Junts nega– i la denúncia que un exassessor al Parlament Europeu ha presentat contra ell per presumpte assetjament. Ara bé, els tres rivals de Comín han evitat confrontar-lo per aquests temes, malgrat que tots han estat d'acord que cal més transparència al Consell. L'eurodiputat electe ha aprofitat per defensar que ell també vol més claredat en les decisions econòmiques per generar confiança entre els socis que paguen quota: "Si la gent creu que el Consell és útil i que gestiona amb transparència els recursos, hi posarà diners. Si no, no, perquè ningú de nosaltres n'hi posaria", ha argumentat.

La discussió pública entre Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, i l'eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, va pujant de decibels. L'exraper va fer un tuit aquest dilluns a la nit en què acusava l'exconseller d'haver-se transferit diners del Consell de la República al seu compte bancari personal i Comín ha anunciat aquest migdia que emprendrà accions legals contra el cantant mallorquí. "Ateses la gravetat i la falsedat d’aquestes acusacions, he donat instruccions als meus advocats per tal que presentin la corresponent querella", diu el juntaire en un comunicat de premsa.

La guerra interna del Consell de la República va escalant a mesura que s'acosten les eleccions de l'organització independentista a l'exili. Aquest dilluns l'exconseller Toni Comín ha presentat la candidatura per continuar al capdavant de l'organisme, però els dubtes sobre la seva gestió i especialment les seves polèmiques despeses estan eclipsant la campanya. La gran discussió gira al voltant de si els diners amb què l'eurodiputat electe va beneficiar-se de la Casa de la República són justificables, com al·lega ell mateix, o no els hauria d'haver rebut perquè no els necessitava, com assegura la Junta Gestora de l'entitat i l'auditor independent. Ara bé, per entendre millor la discussió cal explicar l'entramat econòmic i legal del Consell de la República i, a la vegada, de la Casa de la República.

El serial del Consell de la República continua. Un contundent comunicat de la junta gestora de l'entitat desautoritza el fins ara vicepresident de l'organització, Toni Comín, i denuncia "pressions" de l'exconseller perquè s'esmenés el document que l'acusava d'haver-se beneficiat de despeses no justificades. "La junta considera que té l'obligació de comunicar, per una banda, que ha tingut coneixement de les pressions i requeriments verbals i escrits a què ha estat sotmès l'auditor, Sr. Miquel Verdaguer, amb l'objectiu que modifiqués, a demanda, el contingut relatiu a les despeses de l’exvicepresident", remarca el comunicat. A més, la junta gestora assegura que l'auditor es referma en les conclusions inicials i rebutja que hagi rectificat, tal com aquest dijous Comín assegurava en declaracions als mitjans des del Parlament Europeu.

L'eurodiputat Toni Comín ha decidit presentar candidatura per rellevar Carles Puigdemont a la presidència del Consell de la República, tot i els escàndols per la seva gestió en aquest òrgan. L'exvicepresident del Consell justifica la decisió de fer el pas perquè considera que el Consell continua sent "del tot imprescindible per culminar el camí cap a la independència" perquè recull "l’esperit" i "el mandat" de l’1 d'octubre del 2017.

Sense Carles Puigdemont a la presidència del Consell de la República, l'entitat a l'exili obre un escenari inèdit. Redefinirà el seu rumb després que hagi dimitit en bloc tot el govern i amb la renúncia a la reelecció del líder. Els últims mesos han estat marcats per acusacions al vicepresident de l'entitat, Toni Comín, a qui una auditoria va recriminar "irregularitats" en despeses de 15.000 euros, tot i que ell va negar que fossin per a finalitats personals. Ara bé, el repte de l'ens és estratègic i de lideratge: "El Consell es crea el 2018 gràcies a un pacte de la investidura [entre Junts i ERC] de Quim Torra mentre que ara governa Salvador Illa, el context ha canviat molt", asseguren fonts de l'entitat. De fet, aquell pacte ja va començar amb dificultats i dos anys després ERC va deixar de nomenar-hi membres, cosa que diverses fonts veuen com un reflex més de la pugna per l'hegemonia.

El Consell de la República passa una època complicada i no només perquè la independència s'hagi allunyat com a objectiu a curt termini, amb Salvador Illa presidint el país i sense majoria sobiranista al Parlament. Més enllà del context polític advers, són les crisis internes les que comencen a multiplicar-se. Fruit d'aquesta inestabilitat, els membres del govern de l'organització a l'exili, que fins ara presidia Carles Puigdemont, han dimitit en bloc, donant pas a una forçosa convocatòria d'eleccions. En un comunicat públic, el Consell explica que el cessament es va produir aquest dilluns i que ara vol "blindar al màxim la independència i transversalitat" de l'ens un cop Puigdemont torna a ser el màxim dirigent de Junts i renuncia a estar al capdavant de l'entitat –al contrari del que va fer el 2022, quan va deixar la presidència de Junts per centrar-se en el Consell–. En el mateix document, els fins ara membres de l'executiu garanteixen que les seves decisions "es prenen amb total llibertat en relació amb les estratègies partidistes".

No s'ha acabat el serial que afecta Toni Comín en qualitat de vicepresident del Consell de la República per presumptes irregularitats comptables. Si bé El Món va avançar el conflicte financer al mes de juny, aquest dilluns el mateix mitjà digital ha avançat el resultat de l'auditoria interna que es va acordar per sortir de dubtes sobre la gestió de l'exconseller a l'exili, i aquest informe certifica "despeses no justificades" per valor de 15.000 euros. Ara bé, el Consell de la República afirma que es tracta d'informació provisional –de fet, es va ratificar ja a l'estiu Comín com a responsable de finances– i apunta a les clavegueres de l'Estat per les revelacions de l'auditoria.

Ell ha vingut a parlar només del seu llibre. Així, literalment. Com quan Paco Umbral va amenaçar Mercedes Milà d'abandonar el plató si no es parlava de la seva obra, en una de las frases més mítiques de la història de la televisió. Si fa trenta anys l'escriptor espanyol volia parlar de La década roja, ell ara vol parlar de La via guineana. Parlem de Jordi Castellà, que disputa la presidència del Consell de la República a Carles Puigdemont en les eleccions telemàtiques que es faran del 15 al 19 de febrer. El seu únic objectiu és que aquesta entitat posi en marxa a Catalunya el procés que va portar Guinea Equatorial a independitzar-se d'Espanya i que ha recollit en un llibre.

Enmig de la cridòria eixordadora, del lamentable foc –“foc amic”, a sobre– de xiulets, insults i desqualificacions que ha castigat aquestes darreres setmanes l’independentisme català, m’agradaria ser capaç de fer una anàlisi –subjectiva, naturalment– sobre el significat i el valor, sobre les forces i les febleses que deixà aquell dia tan mal commemorat cinc anys després, el diumenge 1 d’octubre de 2017.

La commemoració del cinquè aniversari de l'1-O havia de servir per mostrar un cert grau d'unitat de l'independentisme, però el resultat final va ser tot el contrari. L'acte de l'avinguda Lluís Companys de Barcelona, que va aplegar unes 15.000 persones, va mostrar amb tota la cruesa la divisió del moviment, amb discursos oposats i fins i tot contradictoris, i on cada entitat va voler mostrar perfil propi, des del Consell de la República fins a l'ANC. Tot plegat coronat pels lamentables i injustos xiulets contra l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, potser l'episodi que millor defineix l'estat actual d'un moviment que no fa gaire treia milions de persones al carrer i gaudia d'un gran poder d'atracció perquè tothom hi era benvingut.

El vicepresident executiu del Consell de la República, Toni Comín, és a l’exili des del 30 d’octubre del 2017. "Subjectivament estem bé, hem fet un esforç pensant en les nostres famílies per ser els mateixos que érem –explica–. Objectivament estem molt malament, en el sentit que l’exili és una injustícia molt gran".

La CUP anunciava divendres que no participaria a l’acte que el Consell per la República organitzava l’endemà a Perpinyà, “tot i donar tot el suport antirepressiu a les persones exiliades i celebrar el seu retorn als Països Catalans”. Els cupaires van justificar la decisió de no enviar cap representant a la capital del Roselló perquè no són membres d'aquesta institució i perquè consideren que “la lluita antirepressiva ha de ser un dels eixos vertebradors del nou cicle polític”, però que ha d’estar “desvinculada de certs partidismes” que s’entreveien, a parer seu, en l’acte.