Ha començat la verema al Mediterrani, que és terra de vi des de fa milers d’anys. Els enòlegs, els pagesos, aquests dies estan pendents “de la méteo”, per dir: “Va, que collim”. És el moment més bonic del cicle del vi. I aquesta verema, després de la de l’huracà Gloria, la de la pandèmia, les del míldiu, les de la sequera... és la primera normal en anys.

El sector català del vi ja ha encetat la campanya de la verema en algunes zones del país amb perspectives clarament més positives que les últimes tres temporades. Les pluges de la primavera i el fet que les temperatures de l'estiu estiguin sent, de mitjana, més baixes que els últims anys han facilitat la regeneració de les vinyes: "Serà molt millor que l'any passat i que fa dos i tres anys", assegura Josep Marrugat, responsable de vinya i vi del sindicat agrari Unió de Pagesos.

Just fa cinc anys que en aquest mateix diari, a l'ARA, va fer una entrevista al voltant d'un vermut. Ara ens tornem a trobar per parlar al voltant del vi. Quin ambient creu que ajuden a crear aquestes begudes?

La verema del 2023 ha estat marcada per la sequera i les altes temperatures, que han afectat negativament la collita, segons Unió de Pagesos. El sindicat agrari celebra que la mala temporada ha comportat un increment dels preus mínims per quilo de raïm que paguen els cellers als pagesos, però recorda que aquest augment no ha servit per compensar ni l'encariment de costos ni la menor producció.

Com va la verema d’aquest any tan tòrrid? ¿Ha començat abans d’hora? ¿Està bé el raïm? ¿La sequera afecta els grans vins del Priorat i del Montsant? Com serà aquesta collita? Escric aquestes ratlles acabada de tornar de Falset, des d’on he visitat els amics, per saber com estan, de manera que no sé si, a hores d’ara, quan vostès (em) llegeixin, i perdonin el possessiu, ja ha caigut la pluja promesa.

MORA, el mercat online del raïm impulsat pel clúster vitivinícola català Innovi, compleix un mes des de la seva obertura, en el qual ha aconseguit gestionar 2 milions de quilos de raïm, ara que comença l'època de la verema. La plataforma, que es va dissenyar el 2021 en forma de prova pilot, neix amb la voluntat de "donar visibilitat al viticultor català i que es conegui més el seu producte". Actualment, hi ha viticultors de les denominacions d'origen Penedès, Priorat, Empordà, Montsant, Terra Alta, Cava i Catalunya.

Ja des d’inicis d’agost, al mercat s'hi ha pogut trobar raïm i figues de coll de dama, de proporcions petites, en general, i fins i tot amb aspecte sobremadurat. També des de principis d’agost a Prades (Baix Camp) ha començat la collita de llúpol, ingredient imprescindible amb què s’elabora la cervesa, i que hi aporta aroma i amargor, entre altres. Són tres exemples de com el menjar que ens alimenta pateix les conseqüències de les altes temperatures, perquè tots tres s’haurien d’haver collit a finals d’agost i setembre, i entretant podrien haver agafat més grandària a la planta o arbre on es desenvolupen. Les plantes interpreten la calor com el senyal per créixer, i per això les collites s’han hagut d’avançar. A Catalunya, la temperatura mitjana ha augmentat 1,6° respecte dels últims quaranta anys, i per al 2100 la previsió és que els increments oscil·lin entre els 2 i els 5°.

El sindicat agrari Unió de Pagesos calcula que la verema d’aquest any serà com a mínim un 25% inferior a la mitjana d’altres anys a Catalunya. La sequera que s’ha viscut a gran part del territori i les onades de calor extrema dels últims mesos han perjudicat la producció de raïm i han fet que en algunes zones s'hagi hagut d’avançar la collita a finals de juliol o principis d’agost. Així, s’espera una caiguda dràstica de la collita, que l’any passat va ser d’uns 420 milions de quilos en el conjunt del territori. Fa unes setmanes, però, l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) va mostrar-se més optimista en les previsions, que apuntaven cap a una reducció d’un 15%.

La recuperació de la tradició vinícola de la idíl·lica finca de Cal Correu, una extensió de 3 hectàrees de vinyes amb vistes al mar, entre Lloret i Blanes, no obeeix a uns objectius empresarials. Només cal assistir a la convocatòria de la verema, que congrega unes 90 persones entre amics i familiars que duen les tisores de casa, per adonar-se que la recol·lecta és una festa, una trobada entranyable al voltant del cerimonial del vi, de la nostàlgia i la tradició, per rendir tribut als que ja no hi són i encarar amb bones vibracions la tornada de les vacances. És també una manera de celebrar la recuperació de la viticultura en un indret que cent anys enrere era ple de vinyes que arribaven fins al mar. El fenomen turístic, però, hi va alterar l’economia i el paisatge.

La verema del 2019 la van aigualir els baixos preus que pagaven les grans empreses cavistes pel quilo de raïm, que van provocar que per primer cop en 15 anys els viticultors sortissin al carrer per mobilitzar-se. La de l’any passat la va espatllar la crisi econòmica del covid i l’aparició d’un fong provocat per l’augment de pluges, anomenat míldiu, que va destruir la collita de raïm ecològic, que ja representa el 40% del total a Catalunya.

S’estrenava al seu compte d’Instagram en plena verema, el 3 de setembre, amb un missatge que deia: “Vocables del vermà tal com sonen i prou”. I dos dibuixos lligats a tres paraules: astisores i un cogondéu pel dolor al bastet (llom) que provoca el collir raïm ajupit. Josep Sendra Pino és dissenyador gràfic i “pagès espontani”, afegeix. És de Ginestar, de la Ribera d’Ebre, on la família hi manté encara vinyes i oliveres. Tot i dedicar-se al disseny, el màrqueting i el món digital, no ha deixat mai de treballar la terra i ajudar els de casa. I ara encara més perquè els pares són grans. “Volia ensenyar com vivia el veremar. A Instagram, el món del vi és molt idíl·lic i romàntic. Però la realitat és una altra. M’agrada dibuixar i tenia ganes de posar en valor el vocabulari que sents a casa i que se’t queda a dins, sense més. I tenir també feedback de com en diuen a d’altres territoris”, explica Sendra. Les seves paraules i dibuixos s’han fet virals en el sector del vi del sud de Catalunya i, en un gest de solidaritat i de reconeixement a la parla i al treball agrari, elaboradors com ara Celler Frisach i Bàrbara Forés, de la DO Terra Alta, els han compartit als respectius comptes. Fins ara, Josep Sendra ha publicat 9 capítols, però en promet algun més per seguir fent visible la ruralitat real i mostrar el camp sense esnobismes a les xarxes socials. També ha començat a fer-ne d’específics per a la campanya de l’oliva: “Parà la porrassa amb funció d’on bufa lo cerç”o “Com plegar les aulives d’anterra? A cop de granera, ungla o maquineta de plegà”.

Pere Llopart (90 anys), enòleg i vitivinicultor, es desviu per les seves vinyes, pels seus escumosos, adscrits a Corpinnat. Aquest any les pluges freqüents de la primavera li han tret la son. No ha sigut fàcil, ja que s’ha hagut de lluitar contra el míldiu. Es preveu que la seva afectació serà amb un 30% menys de collita respecte als altres anys. Els seus efectes a l’Heretat de Can Llopart de Subirats s’han frenat gràcies al treball constant de l'equip de viticultura i a la bona altitud i l’adequada orientació de les vinyes de la finca.

Les activitats a l’aire lliure, d’aforament reduït i que compleixen les mesures higièniques per evitar nous contagis de covid-19 han demostrat aquest estiu que són un bon antídot per refer-se dels mesos d’estar-se confinats a casa. Ara que l’estiu s’acosta a la fi ha començat la verema del raïm i és un bon moment per descobrir el vi que en sorgeix des de diversos vessants. A Catalunya aquesta beguda ha arrelat amb força almenys des de fa 2.700 anys. Aquesta llarga trajectòria fa que el ventall d’activitats enoturístiques (el turisme del vi) que han programat enguany els cellers i altres iniciatives continuï sent ampli, malgrat el coronavirus i l’any complicat que afronta el sector vinícola justament pel covid. A la pandèmia s’hi afegeix el fet que la verema s’ha tornat a avançar entre cinc i deu dies -un nou símptoma de com s’accelera el canvi climàtic- i que el raïm s’ha vist afectat per un fong -el míldiu- que pot causar pèrdues del 20% de mitjana (si bé també hi ha qui ha perdut tota la collita o gairebé tota). A més, els imports que percebran una part substancial dels viticultors que venen raïm als cellers continuaran sent irrisoris (a Freixenet parteixen dels 30 cèntims el quilo i es manté, així, la rebaixa que l’empresa cavista ja va aplicar el 2019).

A partir d’aquest cap de setmana, el soroll somort de les tisores dels viticultors torna a ressonar pels camps de vinyes de gairebé tot el país. Fa quinze dies el celler Raimat, de la DO Costers del Segre, ja va donar el tret de sortida a la verema, però és ara quan la recol·lecció del raïm es comença a generalitzar per tot el territori català. “Ja tenim els raïms de garnatxa blanca al punt òptim de maduració. A partir d’aquest dilluns començarem a recollir el resultat de molts mesos de feina. La verema és una època gratificant però esgotadora”, explica Pili Sanmartín, sisena generació del celler Bàrbara Forés de Gandesa, a la Terra Alta. Gratificant, esgotadora, i enguany especialment complexa. El confinament per combatre la propagació del coronavirus va provocar la frenada de vendes a la restauració i la davallada de les exportacions, i això ha portat molts maldecaps als cellers. A més, les pluges acumulades des de principis d’any han facilitat el creixement de la plaga de míldiu. “És un fong difícil de controlar en anys de tanta pluja. Hi ha finques, especialment les que es dediquen al cultiu ecològic, que poden arribar a perdre fins a la meitat de la producció”, explica Francesc Olivella, director del Consell Regulador DO Penedès.

Un tall aquí, i cap a la caixa. Però compte, que els gotims no s’aixafin! Després de tot un any ha arribat el moment més esperat a la vinya. Són dies de començar a collir el raïm, una tasca que, sobretot si es fa a mà, implica tenir molta cura perquè els grans arribin en perfecte estat a la bodega. La verema manual es reserva per als vins de més qualitat, i per això en molts cellers recelen dels veremadors sense experiència. Temen que en facin alguna que acabi fent malbé el raïm. Però en d’altres sí que s’ofereix l’oportunitat de passar un dia al camp i de participar en una activitat de verema a mà, amb la qual es tenen molts números d’acabar assumint que la feina de pagès és dura i sovint es valora massa poc. Si us animeu a comprovar-ho, pot ser-vos útil seguir algunes recomanacions.

La tradició assegura que les fruites de temporada sempre s’han menjat amb pa o derivats. Les maduixes, els tomàquets i les figues dibuixen plats a l’imaginari col·lectiu al costat del pa, com passa amb el raïm, el protagonista del temps de verema. “Al Priorat, quan érem petits, el raïm el menjàvem amb pa per berenar”, afirma la propietària de l’Hostal Sport de Falset, Marta Domènech. I no és només a Catalunya. Per exemple a Andalusia les conegudes migas, bocins de pa fregits amb cansalada i altres productes proteics, també es mengen amb raïm quan n’és temporada.

Si a les etiquetes dels vins hi cabessin més lletres, potser l’enoturisme no s’hauria inventat, perquè tothom llegiria com és el vi que beu. Com que no és així, l’enoturisme ha aconseguit en pocs anys atreure visitants a les vinyes, on coneixen la filosofia dels cellers, generen una activitat econòmica i alhora creen la “síndrome del celler visitat”, tal com l’anomena l’enòloga Anna Espelt, del celler Espelt de la DO Empordà. “És la síndrome que provoca il·lusió quan et trobes els vins que has conegut al mateix celler a les cartes dels restaurants”, explica Espelt. D’aquesta síndrome els experts en màrqueting en diuen fidelització de la marca.