En quins moments et trobes amb el vi?

Els onze cellers d'escumosos agrupats en la marca Corpinnat han exigit a la Generalitat que els dispensi el mateix tracte que dona a les denominacions d'origen. Assolir el mateix rang que tenen les DO els permetria fer-se un lloc a les reunions que les denominacions mantenen amb l'administració catalana i els facilitaria l'accés a subvencions. "Nosaltres som una marca col·lectiva de la Unió Europea, no som un grup d'amics que ens hem ajuntat per fer una festa", ha reivindicat aquest dijous al vespre el president de Corpinnat, Ton Mata (del celler Recaredo). Ha recordat que el reglament de la marca ha estat aprovat a Europa i que passen les corresponents auditories.

Quin tipus de vi t'agrada?

La DO Terra Alta, una de les denominacions d'origen afectades pel presumpte frau de l'empresa Reserva de la Tierra al vi, admet que el cas de les ampolles falsificades els ha passat factura. El president de la DO, Joan Arrufí, ha admès que les irregularitats han suposat "un cop" per a la marca, però està convençut que la detecció del frau és un símptoma que "s'estan fent les coses bé". Arrufí ha defensat la tasca dels serveis tècnics de les DO i dels seus consells reguladors "per tenir la valentia de denunciar" i ha afirmat que el consum de vi amb el segell d'una denominació "és garantia de qualitat" perquè passa per diverses anàlisis. Així, tot i el dany causat, Arrufí espera que també serveixi per "dignificar" la seva funció a l'hora de protegir el consumidor i el viticultor, perquè rebi preus justos pel raïm.

Els Mossos d'Esquadra van intervenir entre el 8 i l'11 d'octubre 750.000 ampolles de vi d'una empresa de les Borges del Camp, al Baix Camp, que estava sent investigada des del juliol per comercialització fraudulenta, distribució sense control i falsificació de distintius de garantia. La policia catalana calcula que des de l’any 2017 es podrien haver comercialitzat entre 8 i 10 milions d’ampolles d’aquests vins cada any, és a dir, prop de 50 milions d'ampolles falsificades. El jutjat d'instrucció número 3 de Reus va ordenar els escorcolls a les oficines i instal·lacions de l'empresa, en el marc d'una investigació per presumptes delictes contra la propietat industrial, frau als consumidors, publicitat enganyosa i falsedat documental.

Actualment però, la denominació d’origen no només es refereix a la regió d’on procedeix el vi sinó que hi ha una sèrie de factors que la defineixen, com ara el clima, la configuració del terreny, el cultiu, l’elaboració, la criança... A Catalunya tenim onze denominacions d’origen relatives al vi i una de cava, cadascuna amb peculiaritats concretes que les caracteritzen. Tot i que la majoria del raïm que es conrea a Catalunya es destina a vins amb DO i a la DO Cava, un 6,3% es destina a vins sense indicació geogràfica. Corresponen a aquells cellers (com els més petits o els de vins naturals) que arrenquen sense apuntar-se a cap denominació d’origen o en surten a causa del caràcter restrictiu de la DO, que limita les varietats de raïm o les maneres de vinificar.

Els vins catalans van augmentar lleugerament la seva quota de mercat a Catalunya el 2020, en un exercici marcat per la caiguda de vendes fruit de la pandèmia i la plaga de míldiu que ha afectat les vinyes.

S om mediterranis i ens agrada beure vi, present a casa nostra des de l’època dels romans. Portem 2000 anys plantant ceps i consumint el suc del seu fruit. Abans de la industrialització, de fet, Catalunya estava plena de vinyes, qui més qui menys tenia la seva, el seu tros i el seu raïm per poder fer el vi de l’any. Era l’època del pa amb vi i sucre, de la saviesa del pagès, de l’escoltar la terra i el temps, de la contemplació... En pocs anys, però, amb l’era industrial i després la tecnològica, s’ha imposat la immediatesa, l’ara i aquí, el no tenir paciència... Un món canviant i de gratificació instantània que contrasta amb la paciència i el treball a llarg termini que implica ser pagès i viticultor. Per començar a recollir el raïm d’una vinya nova es necessiten com a mínm tres anys, i fins als deu no es considera que la vinya s’hagi estabilitzat.

El cava encadena un nou episodi que pot fer trontollar de nou el sector després de la vaga que aquesta setmana han fet els viticultors per protestar contra el baix preu del raïm que paguen les grans cavistes. Ara les dues marques que es van desvincular de la tradicional denominació d’origen Cava, Clàssic Penedès (formada per 19 cellers que estan sota la DO Penedès) i Corpinnat (que n’agrupa 9), estan negociant la creació d’una nova DO de vi escumós del Penedès, segons va avançar ahir el setmanari comarcal 3 de vuit i va confirmar l’ARA. Tot i que les dues parts porten més de mig any de discretes negociacions, han deixat clar que encara no hi ha cap “preacord ni acord” signat i que no s’ha fixat cap termini per fer-ho tot i que hi ha “molt bona entesa”.

Per cinquè any consecutiu, els vins catalans amb denominació d'origen (DO) lideren el mercat a Catalunya. Gairebé quatre de cada deu ampolles (38,74%) que es van beure l'any passat ho són. És un increment de gairebé tres punts respecte al 2017, segons l'informe de Nielsen encarregat per l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), que ha analitzat tant el consum al sector de l'hostaleria com en el de l'alimentació.

Si a les etiquetes dels vins hi cabessin més lletres, potser l’enoturisme no s’hauria inventat, perquè tothom llegiria com és el vi que beu. Com que no és així, l’enoturisme ha aconseguit en pocs anys atreure visitants a les vinyes, on coneixen la filosofia dels cellers, generen una activitat econòmica i alhora creen la “síndrome del celler visitat”, tal com l’anomena l’enòloga Anna Espelt, del celler Espelt de la DO Empordà. “És la síndrome que provoca il·lusió quan et trobes els vins que has conegut al mateix celler a les cartes dels restaurants”, explica Espelt. D’aquesta síndrome els experts en màrqueting en diuen fidelització de la marca.