L’empresari tèxtil, mecenes i col·leccionista Rafael Tous (Barcelona, 1940), conegut sobretot com a fundador de la Sala Metrònom, és una força de la natura. L’any passat va donar la seva col·lecció d’art contemporani al Macba: unes 1.100 obres dels grans artistes conceptuals catalans. Però segueix col·leccionant: fotografia, art africà, art asiàtic, postals antigues i de països exòtics... I té una ingent biblioteca d’art formada per 250.000 llibres que conserva escrupolosament, com tots els seus fons, a la seva mansió.

M’espera tranquil·lament asseguda a la porta del seu petit apartament de la part alta de Cadaqués. La seva terrassa és el carrer, diu, mentre observa amb tendresa dos gats passavolants que entren i surten de la casa. No ens havíem vist abans però és com si ja ens coneguéssim. La conversa amb Fina Miralles (Sabadell, 1950) és fàcil, però també intensa. Molt. Abans de veure’ns he llegit el seu escrit autobiogràfic, Testament vital, publicat el 2007 però que es pot trobar en obert a internet a la pàgina web finamiralles.com, on hi ha una amplíssima selecció de tot el seu treball. Entenc, i ella ho deixa clar des de l’inici, que vida i art són tot un en la seva obra. Per això parlem molt de la seva vida, que és una manera de parlar del seu treball. Surt a totes les històries de l’art català com una de les pioneres del conceptual dels anys 70, fa quasi vint anys va donar tota la seva obra al Museu d’Art de Sabadell i ara, amb una coherència difícil de trobar, tampoc vol saber res del mercat. Aquest any ha rebut el Premi Nacional de Cultura que atorga el CoNCA, i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona li prepara una retrospectiva. Li preocupa que aquesta exposició, programada segurament per a l’any vinent, només se centri en l’etapa conceptual i oblidi la resta. Ella es reivindica tota sencera. Aquí hi ha una llarga, però reduïda i molt adaptada, recreació de la conversa.