"Tinc una escola molt a prop de casa, però hi ha moltíssims alumnes vulnerables". "M’interessa el projecte educatiu d’un centre, però és de màxima complexitat…". Ara que s'apropa la preinscripció escolar, no és estrany sentir frases com aquestes que fan que el nostre sistema educatiu encara pateixi una elevada segregació. El problema no està resolt, encara que l’any 2019 es publiqués el Pacte contra la Segregació Escolar, signat pel síndic de greuges, la Generalitat i diversos ajuntaments.

"Avui hi ha més alumnes que poden compartir aula amb companys del seu barri que en el passat". És una de les conclusions que ha posat sobre la taula aquest dijous el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, en la presentació de l'estudi L'escola concertada avui. A diferència del que mostraven les dades fa només una dècada, avui, sis anys després del Pacte Nacional contra la Segregació, el sistema comença a veure una millora important, sobretot amb el canvi de paper de gran part de l'escola concertada.

Tot i que molt a poc a poc, sembla que les mesures adoptades en el marc del pacte contra la segregació escolar l'any 2018 comencen a donar fruits. Així ho apunta l'informe presentat aquest dimecres per la síndica de greuges “Vint prioritats d'actuació per combatre la segregació escolar a Catalunya". Segons aquest document, els últims set cursos escolars la segregació escolar a Catalunya s'ha reduït prop d'un 25%: ha baixat un 27,9% a les escoles i un 22,9% als instituts.

Sociòleg, educador social, i professor titular de sociologia de l’educació a la Universitat de Vic (UVic), Jordi Collet no entén la diversitat com res diferent de la normalitat, i per això, tampoc no entén que des de dins es visqui com un problema. Defensa fer un canvi de mirada i repensar l’escola per aprofitar els recursos d’una manera diferent de la que s’ha fet fins ara. Ho va explicar en una conferència a l’Escola Projecte, en el marc de la presentació dels primers premis de la Fundació Hermini Tudela que busquen, justament, les millors pràctiques d’inclusió. 

La consellera d'Educació, Esther Niubó, va anunciar dilluns que només des de l'inici del curs 2024-2025 fins a 74.328 alumnes nous han ingressat al sistema educatiu català fora del període ordinari de matriculació. És el que es coneix com a procés de matrícula viva i, bàsicament, és la via per escolaritzar alumnes que, pel motiu que sigui, han hagut de canviar d'escola o institut a mig curs o bé alumnes que arriben a Catalunya un cop el curs ja ha començat i ingressen per primera vegada al sistema. Sobretot per a les famílies que es troben en el segon cas, però també per a moltes de les primeres i per als alumnes que es preinscriuen en un centre escolar de manera ordinària, un dels recursos clau per orientar-se i conèixer quina oferta d'escoles i instituts tenen a prop són les oficines municipals d'escolarització (OME), però no totes les ciutats del país en disposen.

Montse Duran és directora general de Centres Públics del departament d'Educació. Atén l'ARA després que aquest dilluns s'hagi fet públic que només durant aquest curs escolar han arribat a les escoles catalanes 74.328 alumnes de matrícula viva –fora del període ordinari de matriculació.

A partir del curs que ve el departament d'Educació vol incorporar els històrics de la matrícula viva –els alumnes que ingressen a una escola o institut quan el curs ja ha començat i ja s'han tancat les inscripcions– a la planificació de places escolars que ha de fer cada territori. La novetat l'ha anunciat aquest dilluns la consellera d'Educació, Esther Niubó, en comissió parlamentària després de fer pública una dada clau: des de l'inici del curs 2024-2025, fins a 74.328 alumnes nous han ingressat al sistema educatiu català fora del període ordinari de matriculació. Són 11.000 infants i adolescents més que els que van arribar el curs passat.

Una de les principals corretges de transmissió de la pobresa és el baix nivell educatiu de les famílies. Aquesta és la tesi que han defensat aquest dimecres experts de la Plataforma d'Infància de Catalunya de la Taula del Tercer Sector Social i la Fundació Bofill. L'afirmació no és només una percepció, sinó una realitat que les dades constaten: un nen o nena d'una família sense estudis té sis vegades més risc de ser pobre que un altre amb pares que tinguin estudis superiors.

En els últims quinze anys la natalitat a Catalunya ha caigut un 37%. El curs vinent, per primer cop, aquesta davallada de naixements afectarà tots els cursos educatius, des d'I3 fins a 4t d'ESO. Aquesta situació porta el departament d'Educació a haver de decidir: o es redueixen les ràtios –amb la consegüent necessitat de més espais i professionals– o es tanquen línies a les escoles i instituts que veuen com les aules cada cop els queden més buides. "La planificació escolar és el que pot acabar fent que el teu fill acabi en un gueto de classe mitjana", ha afirmat aquest dimarts el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín.

En els últims cinc anys, la segregació escolar a Catalunya s'ha reduït un 20% en el cas dels alumnes estrangers i gairebé un 40% pel que fa als alumnes amb necessitats educatives específiques. Tot i la millora generalitzada arran del Pacte contra la Segregació Escolar (PSEC), segons les dades de la Fundació Bofill, el sistema educatiu català encara té 410 centres educatius fortament segregats i la Síndica de Greuges demana un pla de xoc per a 250 escoles i instituts catalans que estan "guetitzats".

La Fundació Bofill ha actualitzat el mapa de la segregació escolar, que elabora amb dades del Síndic de Greuges, i ha detectat que Molins de Rei, Ripollet, Tarragona, Sant Joan Despí i l'Arboç són els municipis amb més segregació escolar a primària. Ho ha fet a partir de l'índex de dissimilitud, que calcula el nivell de segregació d'orígens, econòmica i social dels alumnes. En concret, al curs 2022-2023 la mitjana catalana de l'índex de dissimilitud era del 0,33, però en aquests municipis concrets va arribar al 0,4 o fins i tot el va superar.

Un de cada tres alumnes catalans es troba en situació de pobresa, segons la recent enquesta de condicions de vida de l'Institut d'Estadística de Catalunya. La xifra és alarmant, però resulta més greu si es té en compte també que bona part d'aquests infants i joves estudien concentrats en centres educatius segregats, és a dir, en escoles que no reflecteixen la composició social dels seus barris.

"Per què sempre fem moure els alumnes vulnerables i mai els benestants?". Aquesta és una pregunta que, formulada de diverses maneres, es repeteix habitualment quan es parla del greu problema de segregació escolar que encara afecta Catalunya. Fins ara, sempre s'ha intentat "repartir" els alumnes en situacions de vulnerabilitat per tal que els centres escolars tinguin el mateix tipus de composició social que el seu entorn, però ara, a Manresa s'està fent el contrari gràcies a la iniciativa d'un grup de famílies. Des de fa pocs anys hi ha famílies ordinàries –que no tenen problemes de vulnerabilitat social o econòmica– que han començat a escolaritzar els seus fills en centres d'alta complexitat.

De camí cap a la nova escola, cada matí deixa enrere el barri, la plaça, els amics. No entén quin sentit té agafar el bus i arribar a un medi estrany, on no el coneixen ni a ell ni a la mare, que l’acompanya amb paciència. Se sent lluny, desarrelat i amb poques ganes d’integrar-se en una escola que no sent seva. Un barri que no s’assembla gens al seu, on no hi ha avis que juguin a la petanca i que el saludin, ni amigues de la mare amb qui vagin juntes a mercat. S’ha de llevar més d’hora per fer cada dia el tram que l’allunya del seu món. I no ho entén.

"No ho consultem amb els centres perquè és impossible gestionar l'arribada de nous alumnes només en funció de les percepcions i els sentiments". Així de contundents es mostren fonts del Consorci d'Educació quan expliquen com és el complicat engranatge de la matrícula viva que permet escolaritzar aquells alumnes que arriben al sistema un cop ja s'han fet els càlculs per complir amb les ràtios i s'han tancat els grups de totes les escoles i instituts de la ciutat de Barcelona.

Que el pacte contra la segregació escolar estigui en procés i que s’hi hagi avançat és una molt bona notícia. L’evolució que ha seguit fins ara és positiva. La Síndica de Greuges ha presentat aquesta setmana un nou informe de seguiment en què es constata que l’alta concentració d’alumnes en situació de vulnerabilitat en un mateix centre educatiu s’ha reduït en un 28% a Catalunya en els darrers tres anys. I el nombre de centres amb més d’un 50% d’alumnat vulnerable també s’ha reduït de manera significativa. I fa temps que sabem que la millora de la segregació també millora els resultats d’aprenentatge dels alumnes i, cosa encara més important, educa en la convivència d’una societat diversa. Catalunya té tanta diversitat que no ens podem permetre un sistema que segregui; són molts els motius per fer que el nostre sistema educatiu asseguri la diversitat i no la concentració de dificultats a les aules. 

En el camp educatiu s'ha instal·lat la preocupació, justificada i que la pandèmia ha fet més aguda, pels problemes en l'adquisició de coneixements. Les últimes dades de les proves de competències bàsiques, amb caigudes generals en matemàtiques, català i anglès, han acabat de fer saltar les alarmes, tot i que el problema ve de lluny. És un debat complicat, una de les potes del qual –potser la més rellevant– té a veure amb el nivell sociocultural de les famílies i, per tant, amb el suport, o no, que reben els alumnes. És molt diferent que un noi o noia rebi atenció i seguiment a casa, amb llibres i pares que llegeixin, i amb possibilitat d'accés a activitats extraescolars o de reforç, que infants que no tinguin tot aquest coixí i entorn familiar. Si en un centre predominen les famílies per a les quals la prioritat és arribar a final de mes, i la resta –inclosa l'educació dels fills– queda en un segon pla, es fa molt difícil apujar el llistó per al conjunt dels alumnes. En aquest cas, resulta peremptori reforçar l'equip de mestres i de personal de suport per intentar corregir aquesta desigualtat de sortida. De fet, cada cop és més clar que el nivell va per barris: els centres d'alta complexitat o vulnerabilitat són els que empenyen cap avall el nivell general.

Stéphane Vigneault va estudiar ciències polítiques a la Universitat d’Ottawa. Després de passar uns anys treballant en l’àmbit de la comunicació, va començar a exercir de consultor d’art. Fa cinc anys, però, la seva vida va fer un gir de 180 graus quan va decidir iniciar un projecte per canviar el model educatiu del Quebec. Ara és el cofundador i coordinador d’École Ensemble, un projecte que vol acabar amb les desigualtats educatives. Vigneault ha participat a Barcelona en unes jornades per combatre la segregació organitzades per la Fundació Bofill.

L’Ajuntament de Barcelona ha tancat les bases per a un acord que vol garantir que l'any 2030 la ciutat gaudeixi d'un sistema educatiu més inclusiu, més just i de més qualitat. Les bases de l'acord es van començar a debatre el maig de l'any passat, amb la participació de més de 170 persones i durant aquest temps s'han celebrat fins a 12 sessions. Aquest divendres se n'ha celebrat una més, aquest cop per presentar el document de bases del que s'anomena la Taula per l’Acord Edu2030 BCN del Consell Educatiu de Ciutat (CEMB). Aquesta agenda de treball ja té el suport de BComú i ERC, però buscarà un consens més ampli.

Posar fi a la segregació escolar que hi ha a Salt. Aquest és el principal cavall de batalla des de fa anys de la plataforma Salt’Educa, que critica que ni la Generalitat ni l’Ajuntament han fet res per evitar que hi hagi un repartiment molt desigual dels alumnes vulnerables entre els centres del municipi. “La inacció dels governs ha generat una situació d’apartheid perquè hi ha escoles on gairebé el 100% de les famílies són immigrades o de pocs recursos”, ha subratllat un dels portaveus, Mostafà Shaimi. Per això l’entitat ha reclamat un pla pilot amb mesures extraordinàries que posi fi a la problemàtica perquè, segons Shaimi, “hi ha un xup-xup de fractura social” al poble.