Les principals empreses que gestionen apostes esportives a través d’internet han acceptat renunciar voluntàriament a promocionar-se durant les retransmissions esportives. Companyies com Bet365, William Hill o Ladbrokes, que representen el gruix del sector, responen així a la denúncia que feien mitjans de comunicació i el Partit Laborista de l’epidèmia de ludopatia que viu el país, amb especial incidència entre la població menor d’edat. “Amb més de 430.000 apostadors amb problemes, molts d’ells nens, el nombre d’anuncis durant els partits en directe havia arribat clarament a nivells de crisi”, explicava Tom Watson, del Partit Laborista. Les cases d’apostes només s’anunciaran en aquelles competicions que comencin més enllà de les nou del vespre. Si el partit ha començat abans, respectaran el veto encara que acabi més tard de l’hora sense protecció infantil.

L’any 2005, l’editora Johnston Press va comprar un paquet de diaris als germans Barclay per 160 milions de lliures entre els quals hi havia The Scotsman, el diari de referència a Edimburg. Una dècada i escaig després, un informe de la mateixa companyia valora aquestes capçaleres en quatre milions de lliures. El preu cal agafar-lo només com a referència, ja que en realitat el valor del diari al mercat hauria de reflectir imponderables que no han estat computats, com ara el prestigi o poder que dona editar el rotatiu més venut a la capital escocesa. Però és un bon indicador de com els canvis globals del panorama comunicatiu estan arrasant els models tradicionals de negoci.

El grup editor Meredith ha anunciat que es desprèn de la revista Fortune. El comprador és Chatchaval Jiaravanon, el fill de Sumet Jiaravanon, que al seu torn és el president executiu del grup Charoen Pokphand, el conglomerat tailandès més important. L’import de l’operació, segons revelava la mateixa revista, era de 150 milions de dòlars. La venda es tancarà abans d’acabar l’any i Fortune explicitava que es tractava d’una inversió de caràcter personal. El nom de Chatchaval Jiaravanon se suma, doncs, als dels milionaris que provenen de sectors aliens a la comunicació i els últims anys han adquirit mitjans. És el cas de Jeff Bezos (d’Amazon a The Washington Post ), Daniel Kretinsky (d’un imperi energètic a Le Monde ), John Henry (dels Red Sox al Boston Globe ), Patrick Soon-Shiong (d’una farmacèutica al grup Tribune) o, molt més polèmic, Sheldon Adelson (d’un conglomerat de casinos al diari Las Vegas Review-Journal ).

Amb perfecte francès i només un lleuger accent. Així narra Le Monde la visita parisenca del magnat Daniel Kretinsky, que ha dut a terme en els últims temps tres operacions mediàtiques potents a França: la compra de la revista de centreesquera Marianne, la de quasi totes les revistes del grup Lagardère (efectiva a partir del gener) i la d’un paquet rellevant de Le Monde. Aquesta última inversió ha causat inquietud entre el personal del rotatiu, que ha expressat els seus dubtes sobre el rumb editorial que pot prendre la capçalera sota el seu mandat.

Hi va haver un moment en el qual el 40% de la facturació dels diaris, als Estats Units, provenia dels petits anuncis. I hi va haver un moment, molt poc després, que tota aquesta facturació va migrar a la xarxa. El principal responsable de l’èxode va ser Craig Newmark, creador de la web Craigslist, la més important d’Amèrica dedicada als anuncis classificats. Des de pisos fins a relacions, passant per feines. Un estudi xifrava en 5.000 milions de dòlars l’impacte negatiu d’aquesta web en el compte de resultats del sector de la premsa. Avui, però, l’impacte d’aquesta plataforma d’intercanvis ha minvat considerablement i són diferents aplicacions les que es reparteixen el sector de l’economia col·laborativa i els seus lucratius derivats.

La guerra de les plataformes s’està posant interessant. Aquest dimecres ha sigut Warner qui ha anunciat que entrarà a competir amb Netflix, Disney o Amazon. Ho farà amb un sistema de vídeo sota demanda que espera poder posar en marxa a finals del 2019 i que inclourà el seu vast catàleg de sèries i programes de televisió. Això inclou títols clàssics com Friends, la franquícia de Wonder Woman o les pel·lícules de Harry Potter. Warner té també nombrosos drets esportius.

Pistoles, rapers esnifant coca, una orgia en una luxosa mansió... Explica el Wall Street Journal que quan Tim Cook va revisar el guió del que havia de ser la primera sèrie original d’Apple, Vital signs, es va posar les mans al cap. Massa violenta, massa sexe. Apple no s’ho podia permetre. Al capdavall, la companyia viu fonamentalment de vendre telèfons, gràcies a uns valors de marca que es basen en la pulcritud i la depuració. El blanc dels aparells també el vol als continguts. La sèrie -un projecte del músic Dr. Dre - va anar a parar al calaix de les hibernacions i aquesta setmana ha transcendit que mai veurà la llum, si més no a Apple. Tenint en compte que també Disney -una altra companyia amb tendència puritana- guanya pes en el nou panorama de (re)aglomeracions, cal preguntar-se si caminem cap a un canvi en la tipologia de sèries que arriben al gran públic. Sobretot tenint en compte que la HBO-durant molts anys va ser el santuari de la ficció més sexual i desinhibida, blasfema i sense fàstics a la violència- quedarà ara sota el paraigües d’AT&T, que ja ha suggerit que vol empènyer la seva nova adquisició cap a un target més ampli, que vol dir més familiar, que vol dir més comercial i que, en definitiva, vol dir més adotzenat.

Uns nous temps (i amos) per a ‘Time’

La revista Time té nous propietaris: el matrimoni format per Marc i Lynne Benioff. Han pagat 190 milions de dòlars per l’emblemàtica capçalera. Amb una fortuna estimada de 6.700 milions, l’impacte de l’operació sobre les arques personals d’aquest empresari tecnològic és relativament baix. Al capdavall, són 10 milions menys que els 200 milions donats filantròpicament a diversos hospitals de la zona de la badia de San Francisco que ara duen el seu nom. ¿És la compra del Time el que s’anomena una inversió en vanitat? Benioff té interessos en més de 200 empreses i, pel que es desprèn de les seves primeres declaracions, no traslladarà la revista a Califòrnia ni interferirà en la gestió, que corre a càrrec del grup Meredith. En els últims temps, Time ha estat experimentant amb formats online per trobar la feliç unió entre el prestigi del periodisme en paper i la facilitat de distribució del digital. En són un exemple les seves portades animades, que han esdevingut virals.

]]>