El patronat de la Fundació Romea per les Arts Escèniques ha nomenat Fèlix Riera nou director de l'entitat. Fins fa sis mesos el càrrec era ocupat per Carles Canut, que va morir el 27 de setembre. Riera té una llarga carrera en el món cultural. Ha sigut director editorial del Grup 62 i de L'Esfera dels Llibres, director de l'Institut de les Empreses Culturals de la conselleria de Cultura (ICEC), director de Catalunya Ràdio i conseller del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, entre d'altres.

L'absència pinta un vespre de color trist, però els records que desembarquen al Teatre Romea ho fan empesos per un somriure. Sense excepció, els amics de Carles Canut (Gerri de la Sal, 1944-2018) l'invoquen amb la mirada lluminosa i impregnada d'un agraïment infinit. Seran molts els que el definiran com un "gran amic" al llarg de la vetllada, que té lloc a l'últim escenari que el va veure actuar. Des d'allà, en una gran fotografia projectada, l'actor observa amb la seva peculiar mirada múrria com es va omplint la platea de la sala amb membres de les seves dues famílies, la de sang i la teatral. Cadascú té la seva pròpia idea de Canut guardada a la memòria. Totes, desplegades a l'escenari, formen el mosaic d'un home apassionat pel teatre, per la seva terra i per aquells que va tenir al costat.

És difícil escriure unes paraules quan la tristesa t'envaeix i plores la pèrdua de l'amic. Perquè, per damunt de tot, el Carles Canut era i serà sempre un gran amic. Des que ens vam conèixer cap al 1964, aquells dos adolescents han continuat transitant el camí de la sinceritat, l’entranyabilitat i l'amistat. Jo diria que el Carles ha estat, a més d'un gran amic i un gran actor, un gran home: enèrgic, tendre, valent i amb una forta vocació de netedat i honestedat, de coherència i d'entusiasme.

Potser és agosarat, però penso que l’únic que li pot haver sabut greu a Carles Canut és no morir en un escenari. Tot i que no morir hauria estat millor. No, Carles?

Carles Canut anava cada dia a la seva oficina: el Teatre Romea. Hi tenia un despatx on llegia teatre, estudiava i organitzava els actes de la Fundació Romea, que dirigia amb entusiasme des del 2006. La seva vida és indissociable de la història d’aquest teatre. Solia dir que fins i tot coneixia el fantasma de Margarida Xirgu, una aparició que els teatrers veuen passejar de nit per la sala. L’esperit de Carles Canut (Gerri de la Sal, 1944) també hi perviurà. L’actor va morir ahir, quatre dies després de fer 74 anys, vençut per una batalla de dos anys i mig contra el càncer. Va lluitar contra la malaltia treballant: volia arribar a Nadal per tornar a l’escenari amb Adossats, el seu últim paper teatral, i abans, a principis del 2017, havia assumit l’encàrrec de Focus de dirigir el Teatre Romea, una proposta inesperada que va entomar amb la mateixa humilitat, il·lusió i passió amb què encarava cada nova obra.