La història de Sarah Mardini és d'aquelles en què la realitat supera la ficció. El 2015 fugia de la guerra de Síria en una pastera amb la seva germana Yusra i 18 persones més. El motor es va espatllar i les dues noies, nedadores professionals, no van dubtar a llançar-se a l'aigua, lligar-se al cos els caps de la barcassa i arrossegar-la entre onades esfereïdores i en plena nit. Tres hores i mitja més tard van arribar tots sans i estalvis a una platja de Lesbos. La Yusra triomfaria als Jocs Olímpics de Rio i la Sarah decidiria tornar a Lesbos a ajudar els refugiats. Una història real de supervivència i heroisme tan llaminera que els productors de cinema se'n van disputar els drets per fer-ne una pel·lícula. A finals del novembre passat, Netflix va estrenar Las nadadoras, de la directora Sally El Hosaini. Disculpeu l'espòiler.

Una setmana després de l'incendi que va arrasar el camp de refugiats de Mória, a l'illa grega de Lesbos, la majoria dels 13.000 homes, dones i criatures que hi malvivien continuen a la intempèrie, tirats en aparcaments i carreteres, sense prou aliments ni aigua potable i en una zona encerclada per policia i grups d'extrema dreta que dificulten l'accés a la premsa, les ONG i els advocats.

El juliol del 2019 va arribar a l'illa grega de Lesbos amb el seu germà i els seus pares. Després de tres intents fallits va aconseguir que la pastera amb què van creuar l'Egeu toqués terra grega. Fugien del Turkmenistan, una de les dictadures més hermètiques del món que no tolera cap mena de dissidència i amb un sistema polític kafkià que, entre altres arbitrarietats, prohibeix portar barba als menors de 40 anys i on tampoc es pot fer servir la paraula coronavirus. El seu pare va ser empresonat i va aconseguir fugir a la seva Síria natal, però ell i el seu germà van haver de quedar-s'hi i fer el servei militar, que el noi identifica amb un sistema de "tortura i treballs forçats". Els pares van acabar marxant de Síria pels horrors de la guerra i finalment la família es va poder reunir set anys després a Turquia. Davant les males condicions dels refugiats allà, van decidir buscar seguretat i un futur a Europa. Tot i que Shabani té reconegut l'estatut de refugiat per les autoritats gregues, no pot abandonar l'illa de Lesbos. Ara viu amb la seva família en un apartament llogat per un amic europeu.

"L'escut d'Europa". Així es referia la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, a Grècia quan al març Turquia va obrir les portes a milers de persones refugiades provinents de Síria i el govern hel·lè del conservador Kyriakos Mitsotakis hi responia amb mà dura. D'aquella manera, la UE feia pinya amb Grècia, conscient que la situació migratòria a la península està directament relacionada amb la falta d'una política migratòria i d'asil comuna. Ara, després d'un incendi que va engolir el camp de refugiats de Mória a l'illa de Lesbos que ha posat encara més en evidència aquesta falta d'un pla migratori europeu, Brussel·les accelera la presentació d'una nova proposta per la setmana que ve i l'aprofita per embellir la reconstrucció de Mória, amb la idea de convertir-lo en un "pla pilot" per a un "centre d'acollida de refugiats" gestionat conjuntament des de la UE i el govern grec.

Destruït per les flames el camp de refugiats de Mória, les gairebé 13.000 persones que malvivien en aquest racó de l'illa grega de Lesbos continuen sense saber on podran refer casa seva. Més de 24 hores després del gran incendi, les autoritats gregues prometen que aquest dijous faran "les accions necessàries" perquè els grups vulnerables que s'han quedat sense sostre tinguin un espai per dormir. Mentrestant, famílies senceres han tornat a passar la segona nit a la intempèrie, dormint en carreteres i camins, encara en situacions més precàries que les paupèrrimes que tenien a Mória, amb capacitat per a uns 3.000 residents i una ocupació que més que quadruplicava aquesta xifra. Ningú se n'ha fet càrrec i ni tan sols han rebut menjar, afirma la premsa local. Quan s'ha fet clar, molts han aixecat l'improvisat campament i carregat les poques pertinences que han pogut salvar del foc i deambulen per la zona.

Almenys una dona afganesa i el seu fill van morir diumenge al centre de detenció de refugiats de Mória, a l'illa grega de Lesbos, on malviuen unes 13.000 persones tot i que la seva capacitat és de 3.000. El cos sense vida de la mare va ser traslladat en un vehicle privat a l'Hospital de Mitilene, mentre que van ser els mateixos refugiats els qui van treure el cos calcinat del petit del barracot on vivia la família. No es descarta que hi pugui haver més víctimes mortals, i hi ha almenys cinc ferits per inhalació de fum.