Del “calla, porqueta” a una periodista per fer una pregunta incòmoda, a la defensa d’un príncep autoritari i la banalització de l’assassinat d’un periodista dissident. Aquesta setmana, Donald Trump ha tornat a exhibir mètodes mafiosos. De fet, aquestes pràctiques ja s’han convertit en un tret definitori del seu segon mandat presidencial.

L'administració Biden ha sortit al rescat del príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, per salvar-lo del judici a què s'enfronta als Estats Units per l'assassinat del periodista i opositor Jamal Khashoggi. Una resolució dels advocats del departament de Justícia dictamina que l'autòcrata hauria de tenir immunitat en el procés, basant-se en la seva nova condició de primer ministre. Així, no podrà ser jutjat als Estats Units, per més que els serveis d'intel·ligència dels Estats Units –igual que els de Turquia– determinessin que el príncep va ser qui va donar l'ordre de matar-lo.

La guerra a Ucraïna ha acabat amb l'ostracisme del príncep saudita Mohamed bin Salman, conegut com a MBS. El president nord-americà, Joe Biden, ha aterrat aquest divendres a Jiddah, on s'ha trobat amb l'hereu dels Saüd i el seu pare, el rei Salman bin Abdulaziz. Fa només dos anys, durant la campanya presidencial, Biden va prometre convertir els saudites en "els pàries que són en realitat". Llavors, l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi a Istanbul planava sobre MBS, a qui la CIA encara fa responsable de l'assassinat. Però els temps han canviat i, amb la crisi energètica causada pel conflicte d'Ucraïna, els Estats Units volen garantir-se el subministrament de petroli saudita. I a bon preu.

Just el dia abans d'iniciar-se la primera gira del president Joe Biden pel Pròxim Orient, el govern nord-americà ha anunciat aquest dimarts que ha matat el líder de l'Estat Islàmic a Síria en un atac amb dron. Maher al-Agal, un dels cinc caps del grup terrorista, va morir en l'atac aeri al nord-oest de Síria i un dels seus col·laboradors va resultar ferit, segons l'exèrcit nord-americà, que assegura que el líder terrorista assassinat era el responsable d'estendre la xarxa de l'EI fora de l'Iraq i Síria. En un comunicat, l'alt comandament militar també assegurava que no hi havia hagut víctimes civils.

Les autoritats franceses havien detingut dimarts un dels suposats sospitosos d'haver assassinat el periodista saudita Jamal Khashoggi a Istanbul la tardor del 2018. Khaled Aedh Al-Otaibi, de 33 anys, havia estat arrestat a l'aeroport de Roissy, a prop de París, quan embarcava cap a Riad, la capital de l'Aràbia Saudita, segons informaven fonts policials i judicials. Aquest dimecres, però, França ha rectificat: han deixat l'home en llibertat després de concloure que s'havien confós de persona. "Després d'haver estudiat de manera intensiva la identitat d'aquesta persona ens hem adonat que l'ordre [de captura] no s'aplicava a ell", diu un comunicat del fiscal general, Rémy Heitz. "Ha estat alliberat", afegeix, sense donar gaires detalls més.

Quatre dels agents saudites que van participar en l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi van rebre entrenament paramilitar als Estats Units, segons ha informat aquest dimecres el New York Times. De fet, va ser un contracte aprovat pel departament d'Estat perquè l'empresa de seguretat Tier 1 Group, amb seu a Arkansas, oferís sessions d'entrenament per al combat i la vigilància, que es van fer tot just l'any anterior a la mort de Khashoggi. El periodista del Washington Post va ser assassinat i esquarterat a l'ambaixada saudita a Istanbul l'any 2018.

La Casa Blanca va fer públic divendres un informe de la intel·ligència nord-americana: les conclusions del document eren conegudes, però l’administració Trump va mantenir-lo bloquejat durant un any. L’informe apunta contra el príncep hereu saudita Mohamed bin Salman, a qui responsabilitza directament de l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi al consolat saudita d’Istanbul l’octubre del 2018. S’hi assegura que Bin Salman “va aprovar una operació a Istanbul (Turquia) per capturar o matar el periodista saudita Jamal Khashoggi”. Crític amb el règim de Riad, Khashoggi residia als Estats Units i publicava habitualment al Washington Post. Les seves restes no han estat recuperades.

La justícia de l'Aràbia Saudita ha commutat les sentències de pena de mort per condemnes de presó per als vuit acusats i jutjats per l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi a l'interior del consolat d'Istanbul. El tribunal ha rebaixat la primera sentència, dictada al mes de desembre, al tenir en compte que els fills de la víctima havien assegurat que perdonaven els responsables d'un crim que ha minat la imatge internacional del país i la del príncep hereu, Mohammad bin Salman.

Nou capítol en el cas del cruent assassinat el 2018 del periodista saudita Jamal Khashoggi, crític amb la gestió del príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, i que, després d'una misteriosa desaparició al consolat saudita a Istanbul, es va saber que havia estat assassinat i esquarterat. Turquia, que des del primer moment va acusar el règim saudita de la mort de Khashoggi, ha iniciat aquest divendres el judici a dos excol·laboradors de Bin Salman i a 18 ciutadans saudites més.

Que a l’Orient Mitjà un periodista crític amb un governant sigui empresonat o fins i tot mort lamentablement ja no és notícia. Però el cas del saudita Jamal Khashoggi, assassinat aquest dimecres fa un any a Istanbul, va desencadenar un autèntic terratrèmol, perquè era col·laborador del Washington Post i sobretot per les cruentes circumstàncies del cas. Les investigacions de l’ONU i les autoritats turques, que han utilitzat l’afer per atacar el seu rival regional, evidencien que Khashoggi, de 59 anys, va ser drogat i esquarterat per un escamot de 15 homes enviat per assassinar-lo al consolat saudita d’Istanbul. Un any després el seu cos encara no ha aparegut i l’edifici diplomàtic ha estat misteriosament venut. L’afer ha tret a la llum les pràctiques del príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, i ha posat en un compromís el president nord-americà, Donald Trump.

El diari 'Daily Sabah', pròxim al govern turc, ha filtrat aquest dimarts la presumpta transcripció de l'àudio de l'assassinat del periodista i opositor saudita Jamal Khashoggi l'octubre passat al consolat de l'Aràbia Saudita a Istanbul mentre intentava tramitar la documentació per casar-se.

“Ha arribat el xai per al sacrifici?”, va preguntar Maher Mutreb, un oficial d’intel·ligència ex assessor del príncep hereu saudita, Mohammed Bin Salman, que va participar en el assassinat del periodista Jamal Khashoggi. Dos minuts després arribava Khashoggi al consolat saudita a Istanbul, aquell 2 d’octubre de 2018. Mutreb l’esperava al despatx del consol a la segona planta.

El príncep hereu Mohammed bin Salman, de l’Aràbia Saudita, va autoritzar una campanya secreta per silenciar els dissidents que va incloure la vigilància, el segrest, la detenció i la tortura de ciutadans saudites. L'operació es va orquestrar més d’un any abans de l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi al consolat d'Istanbul, segons fonts pròximes al cas.

“Espero que la meva visita sigui útil per a futures sancions a l’Aràbia Saudita”, deia ahir Hatice Cengiz, promesa del periodista assassinat al consolat de l’Àrabia Saudita de Turquia, Jamal Khashoggi. Ahir Cengiz va ser al Parlament Europeu en una breu compareixença de premsa en què va demanar a les institucions europees que pressionin el règim de l’Aràbia Saudita i li apliquin sancions per garantir que es respecten els drets humans i fonamentals. Les seves paraules van arribar després d’un debat al subcomitè de drets humans de l’Eurocambra en què es va abordar la situació d’aquesta monarquia de la península d’Aràbia.

Mohammed bin Salman, príncep hereu de l'Aràbia Saudita, va dir a un dels seus més estrets col·laboradors que utilitzaria "una bala" per a Jamal Khashoggi, periodista assassinat a l'octubre si no tornava al regne i deixava de criticar el govern de Riad. Era el 2017, segons revela un informe d'intel·ligència d'acord amb funcionaris actuals i antics nord-americans i estrangers.

El consolat saudita d'Istanbul ha impedit aquest dimarts que l'encarregada d'investigar la mort de Jamal Khashoggi entrés a l'edifici. Agnès Callamard, experta en execucions extrajudicials, forma part de la delegació de l'ONU que ha d'esbrinar què va passar el 2 d'octubre passat dins aquest edifici on es va veure entrar el periodista dissident amb el príncep hereu saudita, Bin Salman, però no sortir-ne.

L'assassinat del periodista Jamal Khashoggi el 2 d'octubre passat al consolat de l'Aràbia Saudita a Istanbul serà investigat per un equip d'experts en drets humans de l'ONU. L'experta en execucions extrajudicials i arbitràries encarregada de liderar la investigació, Agnes Callamard, ha aterrat aquest dilluns a Ankara juntament amb una advocada i un metge forense. Els experts estudiaran sobre el terreny els detalls i les circumstàncies de la mort del periodista dissident amb el príncep hereu saudita, Bin Salman, qui, segons totes les hipòtesis, seria el màxim responsable del crim.

L'Aràbia Saudita ha denunciat aquest dilluns la "descarada interferència" al Senat dels Estats Units "en els afers interns" del regne, per les dues resolucions aprovades la setmana passada a la cambra per retirar el suport a Riad a la Guerra del Iemen i per acusar príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman, de l'assassinat del periodista opositor Jamal Khashoggi, que va ser asfixiat i esquarterat a l'ambaixada saudita a Istanbul el passat 2 d'octubre.

El Senat dels Estats Units, de majoria republicana, ha donat una bufetada simbòlica al president Donald Trump pel seu suport incondicional al príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman, malgrat els indicis que podria haver ordenat l'assassinat del periodista crític Jamal Khashoggi. Set republicans han sumat els seus vots per aprovar una resolució liderada pel demòcrata Bernie Sanders que reclama retirar les forces militars dels EUA de la guerra al Iemen, on ara donen suport a la coalició encapçalada per Riad.

El periodista saudita assassinat Jamal Khashoggi, juntament amb tres reporters més i un mitjà de comunicació, ha sigut designat com a persona de l'any 2018 per la revista 'Time'. Aquest títol honorífic, que s'atorga anualment des del 1927, "reconeix la persona o grup de persones que més han influït en les notícies i el món –per bé o per mal– durant l'any passat". Aquest any la revista ha assegurat que vol retre homenatge a la professió periodística, que sobreviu malgrat les amenaces d'alguns governs i les innovacions tecnològiques, i per això ha agrupat les persones mereixedores de la distinció sota el nom de Warriors and War on Truth" [Els guardians i la guerra per la veritat].