La ronda de contactes que el president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar el passat mes de maig per elaborar una resposta conjunta a la sentència de l'1-O continua en marxa. I mentrestant l'escenari per conformar la unitat estratègica de l'independentisme continua en l'aire.

Tot just fa un any, el 16 de juliol, l’expresident Carles Puigdemont llançava la Crida Nacional com a nova organització política amb l’objectiu d’assolir la unitat independentista. Un moviment que es va llegir, des d’una part del PDECat, com un intent de Puigdemont d’engolir el partit. Però, lluny d’això, un any després JxCat i ERC passen per una de les seves pitjors crisis i la Crida ha quedat en un segon pla amb el cicle electoral, on JxCat s’ha consolidat com a marca, també del PDECat. La Crida es manté, doncs, com un híbrid, entre l’activisme social i el partit, a l’espera de definir el seu rol en el procés de confluència postconvergent. En aquest context, la direcció de l’organització vol activar-se per pressionar per una resposta unitària a la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O. Aquest moviment s’interpreta amb recel des de la direcció del PDECat, que se sent reforçada pels resultats electorals, ja que considera que és una mesura per mirar de guanyar pes en el futur a l’espai de JxCat.

El secretari general de la Crida, Toni Morral, ha avisat el candidat a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, que "no ho posa fàcil" per a la seva investidura no adreçant-se a Junts per Catalunya: "És de jutjat de guàrdia", ha lamentat en una entrevista a l'ACN, on recrimina al líder del PSOE no haver-se reunit amb la formació independentista. Morral també considera que Catalunya està encapçalant el model de "l'Europa dels ciutadans i dels pobles" respecte a "l'Europa dels estats", en "crisi". El dirigent de la Crida assegura que els anhels de llibertat del poble català lideren aquest "repte" de l'Europa social, en part gràcies al paper de Carles Puigdemont, qui està fent una feina "importantíssima". Morral considera que l'expresident del Govern s'ha convertit en un "líder europeu".

Abans fins i tot de rebre al vespre l’aval de les bases de la Crida per ser el candidat de JxCat a les eleccions espanyoles del 28-A, Jordi Sànchez va començar ahir a actuar com a cap de llista in pectore. En una entrevista difosa al matí per l’ACN, el líder de la Crida i president del grup parlamentari de JxCat, va dibuixar les línies mestres del que ha de ser l’horitzó de l’independentisme la pròxima legislatura al Congrés. Una legislatura en què, va remarcar, caldrà tornar a parlar amb el govern espanyol per intentar crear “un espai de diàleg que busqui la solució al conflicte polític entre Catalunya i Espanya”. Un diàleg, però, que va subratllar que ha de tenir “l’autodeterminació com a referència i un referèndum com a instrument democràtic”.

El conseller Joaquim Forn encapçalarà la candidatura de JxCat a les eleccions municipals de Barcelona. Ho ha anunciat a les 8 del matí amb un seguit de tuits, el primer dels quals deia:

Ferran Mascarell ha obert la porta avui a la possibilitat que la Crida Nacional per la República presenti candidatures en alguns municipis de Catalunya en les eleccions del maig, sempre que això impliqui "sumar" i no competir amb el PDECat. El portaveu de la Crida ho ha dit en declaracions a TV3 recollides per l'agència Efe, on també ha explicat que "si no hi ha sorpreses" les primeres eleccions en les quals concorreran les sigles de la Crida seran les municipals del 2019, tot i que el nou moviment serà selectiu a l'hora d'escollir on es presenta.

Un any després de la declaració fallida d’independència al Parlament, l’expresident Carles Puigdemont, llavors al capdavant de l’executiu, engega una nova formació política amb l’objectiu de fer la República. El “nou moviment” -que prendrà la forma jurídica d’un partit polític- recepta diàleg, unitat de l’independentisme en les cites electorals, governar les institucions i preparar accions de desobediència civil no violenta per obligar l’Estat a acceptar un referèndum d’autodeterminació. Una estratègia unitària però que ara mateix està lluny d’aconseguir-se: només el PDECat hi ha donat suport (amb reticències de la direcció) i ERC i la CUP ja han rebutjat participar-hi perquè consideren la Crida una “refundació de CDC”.

A pocs dies de la fundació de la Crida -dissabte a Manresa- es va concretant la forma del nou “moviment” polític de l’expresident Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i l’actual cap de l’executiu, Quim Torra. Segons fonts coneixedores del projecte consultades per l’ARA, els impulsors s’inclinen ara per ara per constituir-se com un partit polític que permeti la “doble militància”, ja que havent estudiat diverses opcions consideren que és la “millor manera” per poder concórrer en unes eventuals eleccions. Uns comicis, en tot cas, que no seran els municipals, en els quals la Crida ha “renunciat” a presentar-se. La fórmula jurídica triada, però, topa amb la voluntat que dilluns va expressar el president del PDECat, David Bonvehí, que va mostrar les seves reticències perquè es constituís com un partit. “No tindria sentit”, va expressar.