Mèxic viu un déjà-vu. Una altra vegada, com passa des del 2018, milers de famílies recorren el país amb l'objectiu de deixar enrere la violència, la misèria, la desigualtat i la corrupció que assolen el seu lloc d'origen: Veneçuela, Hondures, Nicaragua, el Salvador o Guatemala, entre una vintena de països. La terra promesa són els Estats Units, on creuen que la seva vida farà un gir de 180 graus. Per això han emprès un viatge de milers de quilòmetres que esperen que no tingui retorn. Formen la que es considera la caravana migrant més gran de la història d'Amèrica, de fins a 15.000 persones.

Un jove hondureny aixeca el seu nebot de vuit mesos davant de la tanca fronterera que separa Guatemala i Mèxic al pont Rodolfo Robles. A la banda guatemalenca, prop de 3.000 persones s'amunteguen esperant un gest de govern de Manuel López Obrador perquè els deixin continuar el camí cap als Estats Units. Però a l'altra banda els esperen milers d'agents de la Guàrdia Nacional i de l'exèrcit que no tenen la més mínima intenció de deixar-los passar. El pare del nadó, Kevin Buto, de 18 anys, no perd l'esperança que Mèxic obri les portes: "Estem lluitant per ell i volem que vegin aquí el meu nadó i s'adonin que no volem entrar per fer cap mal al país, que només busquem aconseguir un futur millor als EUA".

A finals del 2018 els països centreamericans van ser escenari d'un èxode singular i històric per les seves dimensions i repercussió: 7.000 persones d'Hondures, Guatemala i el Salvador es van unir de manera inèdita per conformar diverses caravanes migrants en direcció als Estats Units, amb l'objectiu de deixar enrere unes condicions de vida molt dures als seus països i de complir amb el seu particular somni americà. Durant dos mesos, els integrants d'aquestes riuades humanes van caminar travessant rius, passos fronterers i carreteres per arribar als peus del mur que separa Mèxic dels Estats Units a la recerca d'una nova vida molt incerta.

Europa té la Mediterrània i els Estats Units tenen Río Grande. La bufetada de la foto d’Alan Kurdi -inicialment anomenat Aylan per error-, el nen sirià de tres anys mort de bocaterrosa en una platja turca, va ressonar per tot Europa. La indignació els dirigents europeus la van interpretar a la seva manera. Un any després es va signar un pacte amb Turquia perquè exercís de mur de contenció dels refugiats sirians. Dilluns, una nena salvadorenca d’un any i onze mesos va aparèixer morta al riu que els mexicans anomenen Río Bravo. Igual que l’Alan, de bocaterrosa. A la Valeria, que és com es deia, se la veu a la foto amb el braç dret posat damunt l’espatlla del pare, Óscar Alberto, de 25 anys. Després d’una nit a la deriva, van aparèixer junts, ella mig ficada dins la samarreta del progenitor. Potser volia evitar que l’arrossegués el corrent. Als Estats Units gairebé no s’ha parlat de la foto.

No és el primer cop que ho escrivim, ni per desgràcia serà l'últim: hi ha imatges que no voldríem haver de mostrar. Davant de fotos dramàtiques amb infants de protagonistes, com a informadors entrem en contradicció. Publicar-les fa basarda, no fer-ho invisibilitza la tragèdia. Com hem d'actuar davant aquesta dicotomia impossible? D'una banda, sabem que no podem amagar la realitat, per dura que sigui. De l'altra, no volem ni podem caure en la impudícia de la morbositat. Hem de mostrar sense ofendre, hem d'explicar sense buscar l'emoció fàcil o l'escabrositat.

Com cada dilluns després de l’hora del pati, aquest grup d’alumnes d’ESO de l’IES Verdaguer torna cap a la seva aula, desordenadament. Aquesta vegada, però, en lloc de trobar-hi la professora, damunt la tarima es troben vuit joves que no coneixen de res i el xivarri disminueix automàticament fins a convertir-se en silenci. Són el César, l’Adrian, l’Oriana, la Gema, la Mery Grace, l’Oscar, el Lamine i el Julián: tots han nascut en països diferents, i tots són voluntaris de la Escuelita Antiracista, una eina que ha creat l’Espai de l’Immigrant per treballar el debat sobre el racisme i fomentar la reflexió a les escoles, començant per aquelles amb una taxa d’immigració més alta.

La setmana passada un grup de 163 migrants centreamericans van ser detinguts per una patrulla de vigilància fronterera quan tot just entraven als Estats Units sense papers. Entre ells hi havia Jackeline Caal, una nena de set anys procedent de Guatemala que caminava amb el seu pare. Vuit hores després, quan es trobaven sota custòdia policial, la nena va començar a patir convulsions i la van traslladar en helicòpter a un hospital infantil d’El Paso, a Texas, on va patir una parada cardíaca. Els metges la van reanimar, però l’endemà va morir. El cas va saltar ahir a la llum i ha tornat a posar al descobert els dèficits del sistema de detenció de migrants als Estats Units de Donald Trump.

Mèxic deportarà els migrants que aquest diumenge van intentar creuar el mur amb els Estats Units per diversos punts de la ciutat fronterera de Tijuana, i van topar amb els gasos lacrimògens de les forces de seguretat nord-americanes.

Els centenars d’immigrants de la caravana de centreamericans que són a la ciutat fronterera de Tijuana, Mèxic, han començat a sol·licitar l’asil als Estats Units. El seu viatge a la frontera, uns 4.300 quilòmetres a peu i fent autoestop, no va ser gens fàcil, però ara creuar-la encara ho serà menys. El president nord-americà, Donald Trump -que ha qualificat la caravana d’invasió- ha enviat 5.900 soldats a la zona per donar suport als guàrdies fronterers i ha restringit el dret d’asil per decret.

El periodista i exdiputat hondureny de Llibertat i Refundació Bartolo Fuentes va acompanyar durant uns dies la caravana de migrants que va sortir el 13 d’octubre de San Pedro Sula, a Hondures, amb unes 7.000 persones, rumb als Estats Units. Però el 16 d’octubre Fuentes va ser detingut a Guatemala acusat d’entrar irregularment al país i va ser deportat a Hondures, on el govern l’acusa de ser l’organitzador i instigador de l’èxode massiu. Davant l’amenaça de ser empresonat, l’exdiputat es va exiliar al Salvador, on serà, diu, fins que es garanteixi la seva seguretat a Hondures. Fuentes nega haver impulsat i liderat la caravana que ahir ja havia arribat als EUA, almenys en un primer grup. Assegura que s’hi va unir per solidaritat, com a part del seu activisme de fa anys pels drets dels migrants.

Alguns riuen i d’altres tenen la mirada perduda. Alguns juguen a cartes o a pilota i d’altres prefereixen quedar-se asseguts, en solitari, pensatius. Alguns s’amunteguen al voltant d’un endoll per carregar el mòbil i d’altres s’ajunten per celebrar missa. Alguns fan cua pel metge i d’altres van a reunions d’assessorament sobre com adquirir asil polític o què fer quan arribin a la frontera amb els Estats Units, la destinació final d’aquesta caravana migrant que va sortir d’Hondures el 12 d’octubre, expulsada per la violència i la pobresa del seu país.

Bales contra pedres. És la consigna que ha llançat el president Donald Trump en la recta final de la campanya de la meitat de mandat de dimarts vinent per intentar aturar la caravana de migrants que recorre actualment Mèxic per arribar als Estats Units. En un acte electoral, Trump ha tornat a agafar la immigració com el gran tema, tornant a recórrer al missatge de la por contra els milers de centreamericans que busquen una nova oportunitat per fugir de la violència descontrolada i la misèria dels seus països. El president ha assegurat que les tropes militars que ja ha desplegat al voltant del mur amb la frontera mexicana tindran el permís presidencial per obrir foc real si se senten atacats, encara que sigui "amb una pedra" pels migrants. "Si algú llança pedres o roques se'ls podrà disparar, perquè si et llancen una pedra a la cara ...", ha apuntat Trump.

Centenars de migrants, la majoria hondurenys, van trencar ahir la tanca metàl·lica que separa Guatemala i Mèxic i es van enfrontar a agents antidisturbis guatemalencs per intentar creuar la frontera. Molts ho van aconseguir i van entrar al país nord-americà cridant “Anem a Mèxic!” La policia guatemalenca va fer servir gasos lacrimògens per frenar l’avenç dels migrants, malgrat que molts anaven amb nens petits i van intentar defensar-se com van poder, amb pedres i pals. Es van registrar ferits, però de moment se’n desconeix el nombre.