Ja feia temps que escrivia per a ús personal i intransferible històries de ficció. El sotrac de la pandèmia, però, va fer que la metgessa de família Alba Martínez busqués en l'escriptura una via per "fer un tancament emocional", acomiadar-se dels pacients morts a causa de la covid-19. Els coneixia des de feia anys i hi havia compartit diagnòstics mèdics, el pla de medicació i també confidències de com anava tot per casa, amb el marit, la dona, els fills. Fins que el virus se'ls va endur de sobte, i en molts casos "quan no tocava".

L’adolescència és una època de canvis. A tots els nivells. També pel que fa a l’assistència mèdica, ja que, al nostre país, està previst que l’atenció mèdica per part del pediatre sigui fins als catorze anys (malgrat que no hi ha cap llei que en marqui l’obligació). A partir d’aquesta edat, el referent de salut sol passar a ser el metge de família, les consultes de seguiment no són tan habituals i les preocupacions o afectacions de salut dels nostres joves també varien d’acord amb la seva etapa vital.

El departament de Salut ha incorporat l'última setmana uns 500 agents covid repartits en cadascun dels més de 400 centres d'atenció primària que hi ha a Catalunya. Un reforç de personal que ha de servir per alleugerir la càrrega de treball del personal sanitari, però els professionals adverteixen que no n'hi ha prou. "Tota ajuda és benvinguda, però el reforç dels gestors covid no és suficient, ni de bon tros", subratlla de manera rotunda el vicepresident del Col·legi de Metges i director del CAP Sardenya de Barcelona, Jaume Sellarès.

Dels llits de crítics a l'atenció primària. El focus sanitari ha anat evolucionant durant els últims dos mesos, i ara la mirada torna a focalitzar-se en el paper que han de jugar els metges de família per controlar i prevenir el covid-19. El president de la Societat Catalana de Medicina Familiar (Camfic), Antoni Sisó, reclama més recursos humans per poder fer front a un ritme de contagis que pot ser "sostingut" en el temps.

Els fins avui 166.000 casos de coronavirus quantificats a Espanya pel ministeri de Sanitat són, segons els metges de família, la punta de l'iceberg de la pandèmia. La Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SemFYC) calcula en 900.000 els casos lleus de covid-19 que han atès al sistema d'atenció primària i, per tant, eleva fins al milió el nombre total d'infectats per coronavirus a l'Estat. En aquesta xifra hi ha l'ampli nombre de persones que han estat diagnosticades a partir dels símptomes, sense haver-los fet un test.

Ja és un clàssic que els graduats de medicina, quan els toca escollir places MIR, aplaudeixin els companys amb bona nota que trien medicina de família, perquè això vol dir més places lliures per a les altres especialitats, que són més demandades i tenen més prestigi. Cardiologia, dermatologia o cirurgia plàstica són les que tenen més èxit. En canvi, medicina de família està a la cua de les preferències. Aquest any, només 11 dels 1.000 primers estudiants MIR la van triar. I el gruix d’especialistes van sortir dels que tenien puntuacions més baixes. Any rere any, medicina de família perd pes. Si el curs 2003-04 un 26,67% dels estudiants MIR la van triar, el curs passat ho va fer l’11,16%.

Malgrat que els professionals de l’atenció primària lamenten la poca presència de l’especialitat a la carrera, les universitats s’espolsen les responsabilitats. Diuen que el baix interès per la medicina de família no comença a les aules -“L’alumnat té una vivència excel·lent a classe”-, sinó quan els estudiants tenen el seu primer contacte amb el sector: “Quan fan les estades als CAP, veuen que si trien aquesta especialitat aniran desbordats, tindran poc temps per seguir formant-se, gairebé no podran fer recerca i la remuneració no es correspondrà amb l’esforç que hauran de fer”, explica el degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Francesc Cardellach. El degà de la facultat homònima de la Universitat Autònoma de Barcelona hi coincideix. Manuel Armengol assenyala que “el problema no està en l’actitud de la facultat, sinó en la del sistema”. Els estudiants, diu, no són aliens als motius pels quals l’atenció primària ha fet vaga.

Les manifestacions de metges i de bombers aquest dimecres davant del Parlament han acabat provocant moments de tensió amb els Mossos d'Esquadra quan els concentrats han intentat entrar a la cambra. Primer ho han intentat els metges i després els bombers, però el cordó policial ho ha impedit. En total, més d'un miler de persones entre els dos col·lectius s'ha manifestat aquest dimecres a les portes de la cambra catalana.

Els professionals de l’atenció primària continuaran avui amb el tercer dia de vaga, després d'una nova reunió maratoniana que ha acabat aquesta matinada sense acord. Les prop de set hores de negociacions entre Salut i Metges de Catalunya, però, han servit per acostar posicions, segons indiquen les dues parts.

El sindicat Metges de Catalunya (MC), majoritari entre els facultatius catalans, convocarà a la vaga els 5.000 metges d'atenció primària a tots els ambulatoris de Catalunya a causa del "deteriorament del sistema sanitari" català. El sindicat ha convocat una roda de premsa aquest dimecres per donar a conèixer els detalls i la data de la convocatòria, que probablement serà després del 25 de novembre, dia en què es fan les oposicions per optar a 1.343 places de medicina de família i comunitària i a 208 de pediatria.