Irregularitats en la comptabilitat de la coalició Barcelona pel Canvi - Ciutadans, que va encapçalar Manuel Valls, en les eleccions municipals del 2019. Un informe del Tribunal de Comptes afirma que la coalició de l'ex primer ministre francès no va declarar una despesa electoral de 189.497,15 euros en la comptabilitat que va presentar. Tal com ha avançat el digital Metrópoli i es pot consultar en el mateix informe, 188.867,15 euros van ser facturats per l'associació Barcelona Capital Europea, la plataforma amb què Valls va anunciar que es presentaria a les eleccions, i que va precedir la coalició amb Cs.

L'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) ha formalitzat aquest dilluns la sortida de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). L'alcalde socialista Miguel Comino ha assegurat que vol "prioritzar les despeses en l'àmbit municipal" i ha destacat que hi ha una sentència judicial que fa "absolutament impossible" pagar les quotes a l'entitat.

El grup municipal Alpicat es Mou ha fet possible finalment un pacte de govern a l'Ajuntament d'Alpicat (Segrià) liderat per Joan Gilart, de Junts per Catalunya, amb el suport del PSC. Entre JxCat (5), Alpicat es Mou (2) i el PSC (1) sumen 8 dels 13 regidors. Aquest pacte a tres bandes s'ha fet efectiu al ple de cartipàs celebrat aquest dimarts al migdia, només quatre dies després de l'estira i arronsa amb Ciutadans (1). Mentre que el 19 de juliol, JxCat anunciava un acord de cartipàs amb el PSC i Cs a Alpicat (Segrià), només unes hores després, la direcció de Ciutadans a Barcelona enviava un comunicat per desmentir l'acord.

Divendres passat les tres formacions independentistes (ERC, JxCat i Capgirem-CUP) arribaven a un precord per governar plegats a Vilanova i la Geltrú. Ahir, 48 hores després, les bases dels anticapitalistes van segellar el pacte i entraran per primera vegada a la història a l'executiu vilanoví.

Les victòries estèrils de Badalona i Castelldefels i els dos regidors aconseguits in extremis a Barcelona van evitar que el 26-M el PP quedés en la irrellevància total a Catalunya. Es van convertir en un pedaç per intentar tapar els nefastos resultats que el partit va aconseguir a tot Catalunya. Però les xifres parlen per si soles. Arreu del país, els conservadors han perdut 147 regidors i s’han quedat amb només 67, el nombre més baix de tota la seva història. Han perdut representació a grans ciutats com Girona, Sant Cugat del Vallès, Sabadell o Santa Coloma de Gramenet, i de les 41 capitals de comarca, només han obtingut representació en sis -Barcelona, Tarragona, Lleida, Puigcerdà, Gandesa i Mollerussa-, lluny de les 22 on van tenir regidors el 2015. “Hem salvat els mobles”, diuen des de la direcció. Entre les bases, però, regna el pessimisme i veuen amb preocupació el futur del partit.

ERC, JxCat i Capgirem-CUP han signat un preacord per governar junts a Vilanova i la Geltrú, i ampliaran així l’executiu que ara formen tot sols els set regidors republicans. El pacte, tancat aquest dijous al vespre després d’un mes de negociacions, suma 13 regidors i garanteix la majoria absoluta del ple. Ara, però, haurà de rebre el vistiplau de les assemblees d’Esquerra i Capgirem-CUP. Les bases de JxCat ja hi van donar el seu aval la setmana passada, i van aprovar els grans acords assolits a l’inici de les negociacions.

En ple debat intern sobre si ha d’adoptar un rol més pragmàtic o mantenir-se en l’ortodòxia per capgirar la tendència a la baixa a les urnes, la CUP busca recuperar incidència política en l’àmbit municipal. Si als dos anteriors mandats la consigna que donava la direcció era no entrar en governs locals si no es tenia prou força per poder-hi influir, ara molts nuclis han prioritzat l’entrada als executius municipals per impulsar polítiques efectives i alhora tenir un paper actiu que els tregui de la irrellevància que sovint implica ser a l’oposició. De fet, en el programa marc per a aquestes eleccions municipals, la CUP va aprovar “no tancar-se a sumar amb altres forces noves candidatures i possibles acords de govern”.

La ciutadania de Barcelona no avala la decisió de la ja alcaldessa, Ada Colau, de formar govern amb el PSC gràcies als vots de l’ex primer ministre francès Manuel Valls. O, com a mínim, no ho avalen el gruix dels enquestats, un total de 799, per al baròmetre semestral de l’Ajuntament que, amb l’escenari postelectoral acabat de definir, es decantaven pel pacte entre ERC, la força més votada, i Barcelona en Comú, que li trepitjava els talons amb un empat a deu regidors. El 20,3% dels enquestats preferien l’entesa entre Ada Colau i Ernest Maragall (ERC): l’opció descartada tant per la direcció de BComú, que va apostar pel pacte amb els socialistes per aconseguir l’alcaldia, com per les bases, que en la consulta oberta van donar suport, amb un 71% dels vots, al pacte amb el PSC. Aquesta fórmula -sense especificar el suport de Valls per superar la investidura- és la preferida per al 10,5% dels barcelonins, mentre que el 7,9% es decantaven per un govern d’ERC en solitari i el 4,3% per un improbable govern en minoria només dels comuns. “S’ha format govern contra la voluntat de la ciutat”, va lamentar ahir Maragall després que es fessin públiques les dades del baròmetre semestral.

El president del grup popular a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Bou, ha proposat crear un grup únic format pels regidors de Cs, els de Manuel Valls i els del PP, i s'ha postulat per presidir-lo. Bou ha opinat que ell podria actuar de "cola" o "argamassa" de tots aquests regidors per tenir "més força" i una "estratègia única", per encarar la sentència del Suprem als líders independentistes. "En poques setmanes Barcelona serà un lloc de molta discòrdia, els carrers s'ompliran i Barcelona serà el cap i casal de la lluita per una Catalunya independent", ha apuntat el popular, que ha remarcat que en lloc de dos regidors en serien vuit per pressionar Ada Colau i també Jaume Collboni, a qui ha demanat que s'enfronti a l'alcaldessa per aturar decisions com la de tornar a penjar el llaç groc a la façana del consistori.

Les dinàmiques de la política local poden portar sorpreses. La CUP donant suport al PSC, Ciutadans a ERC o Junts per Catalunya preferint els socialistes abans que formacions favorables a la independència. Pactes insòlits que trenquen qualsevol tipus de disciplina de partit però que, estudiats en clau local, prenen sentit. Els vots de Manuel Valls a Ada Colau per arribar a l’alcaldia de Barcelona no són, de ben segur, el més estrany que s’ha vist en els últims dies als municipis catalans.

El pas dels anys ha arraconat la seva història i cap dels carrers de Catalunya en destaca el valor, però la fita de Natividad Yarza va marcar un abans i un després en les pautes de poder local al país. L’any 1934, la mestra Doña Nati -tal com la coneixien els seus alumnes- va convertir-se en la primera dona a prendre la vara d’alcaldessa a Catalunya i al conjunt de l’Estat. Fa tot just 85 anys, aquella dona -“intel·ligent, ponderada i d’ideals d’esquerres i laics”, com la va descriure la revista La Humanitat- va assolir el càrrec més elevat en una corporació municipal per primer cop, i va obrir una escletxa en els esquemes d’una societat republicana encara instal·lada en el patriarcat.

La coalició de Guanyem Badalona en Comú i Esquerra, encapçalada per Dolors Sabater, es trenca però mantindrà "unitat estratègica". L'assemblea local d'ERC reunida aquest dimecres va decidir constituir-se en grup propi amb l'objectiu de potenciar el projecte conjunt amb diversos altaveus. "L’existència de dos grups permet una visualització superior en el plenari i fer arribar un missatge més clar i directe a la ciutadania", assegura el partit en un comunicat.

Dissabte passat Xavier García Albiol es va quedar, per segona vegada consecutiva, a les portes de l'alcaldia de Badalona després que un pacte de les forces d'esquerres li impedís tornar a governar la ciutat tot i haver guanyat les eleccions. "Estic dolgut amb el PSC i estic tocat, perquè és molt recent", ha afirmat l'actual portaveu del PP a l'Ajuntament de Badalona. Malgrat tot, Albiol ha afirmat, en una entrevista a RAC1, que es quedarà com a regidor al consistori badaloní i que aspira a tornar a presentar-se d'aquí a quatre anys a les eleccions municipals amb "un projecte que vagi més enllà del PP". "Que s'hi pugui incorporar gent d'altres sensibilitats", ha explicat.

En 947 ajuntaments és gairebé impossible no trobar un exemple de dinàmica local que desmunti qualsevol tesi dogmàtica que plantegin les direccions dels partits polítics. Aquest dilluns, per exemple, JxCat criticava ERC per haver-los expulsat d'alcaldies quan ells han fet el mateix en altres municipis. Els independentistes també s'han criticat els pactes amb el PSC, tot i haver-los impulsat en una cinquantena de pobles i ciutats. Però si hi ha hagut un culebró aquestes últimes setmanes ha sigut el de Barcelona. Els republicans han criticat el pacte "antinatural" entre Ada Colau i Manuel Valls, han subratllat que no serà gratis malgrat el que puguin dir els comuns, i fins i tot el president d'ERC, Oriol Junqueras, va fer un article per dir-li a Colau que Esquerra mai governaria "amb el suport de la dreta més reaccionària i nacionalista", en referència a Ciutadans. De moment, aquest 2019 ho farà a Cabrera d'Anoia, el poble de 1.300 habitants on l'alcalde d'ERC ha estat investit gràcies al regidor de Cs. Un vot inicialment 'gratis', però que finalment acabarà integrant-se a l'equip de govern. Esclar que Cabrera d'Anoia no és la capital de Catalunya.

A Ada Colau li va faltar temps ahir per penjar el llaç groc a la façana de l’Ajuntament de Barcelona, en una barreja de solidaritat política i personal (de la qual no tinc motius per dubtar-ne) i, també, d’un oportunisme polític innegable perquè, ara que ja l’han escollit alcaldessa i no perilla el suport del PSC ni els vots de Valls, necessita en canvi fer gestos per compensar les profundes contradiccions en què ha incorregut.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha trencat a plorar avui, en la seva primera entrevista després de la investidura, quan se li ha preguntat si durant aquestes tres setmanes de negociacions i contradiccions s'havia plantejat plegar. "Sí, perquè penso en els meus fills", ha admès als micròfons de RAC1 després de reconèixer que no li ha agradat ser alcaldessa amb els vots de l'ex primer ministre francès Manuel Valls i que, aquests últims dies, ha viscut moments "duríssims" com els insults que va rebre a la plaça Sant Jaume després d'agafar la vara que l'acreditava com a alcaldessa. Colau, que ha apuntat que segurament serà el seu últim mandat –però no ha tancat del la porta a la possibilitat d'un tercer: "No puc dir-ho categòricament"–, ha lamentat que aquests dies se l'hagi acusat de "buscar la cadira".

Primer va pactar amb el PSC i els Independents de la Selva, però unes trucades del president Quim Torra i la pressió d’un grup de veïns durant el ple d’investidura van obligar la cap de llista de JxCat a Santa Coloma de Farners, Susagna Riera, a canviar els socis i pactar amb els Independents i ERC, amb qui es repartiran l’alcaldia aquest mandat.

JxCat ha criticat obertament ERC pels pactes municipals amb el PSC que han acabat expulsant els postconvergents de diversos ajuntaments catalans. Els republicans no han volgut respondre al seu soci a la Generalitat i, de fet, han volgut minimitzar la importància d'aquests acords amb els socialistes subratllant que les pugnes als municipis no han desgastat la unitat del Govern. "No considerem que hi hagi cap esquerda al govern de la Generalitat a través dels pactes arreu del territori", ha assenyalat en roda de premsa la portaveu dels republicans, Marta Vilalta.