L'excés domina el nou llargmetratge de Catherine Corsini, ja des del seu títol sobrecarregat de polisèmia. La fractura al·ludeix en primer terme la crisi de la parella protagonista, Raf (Valeria Bruni Tedeschi) i Julie (Marina Foïs), al caire de la ruptura quan la Raf es trenca el braç. Acaben a urgències una nit molt llarga en què París es veu sacsejada per una tercera fractura, la social, amb una manifestació dels armilles grogues reprimida amb molta violència per la policia. La sala d'espera de l'hospital esdevé l'escenari que acull tots aquests malestars, en un sistema sanitari igualment a punt de col·lapsar-se.

El primer quinquenni d’Emmanuel Macron ha coincidit amb una de les èpoques més convulses per a França, per a Europa i per al món. Ha estat marcat per la pandèmia, per les crisis econòmiques i socials i per la guerra d’Ucraïna. A una setmana de l’elecció presidencial, en què Macron aspira a ser reelegit president de la República Francesa, repassem els temes clau del seu mandat.

Aviat farà 40 anys que el sociòleg Gilles Lipovetsky (París, 1944) va afirmar que la societat entrava en un temps nou, que després dels 30 anys gloriosos de creixement (1945-1975) havia començat una època d’indiferència, narcisisme i seducció que deixava enrere la solemnitat ideològica i que donava pas a l’individualisme. Havíem arribat a la postmodernitat. Avui Lipovetsky adverteix que aquell ésser individualista és víctima de la inseguretat global. Convidat a Catalunya per l’Observatori Social de la Fundació La Caixa i la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, el sociòleg francès diu que afrontem “una situació extremadament ansiògena”. Lipovetsky és net d’un jueu rus que va escapar dels progroms de principis del segle XX i es va instal·lar a París, on va obrir una botiga de queviures i on, anys més tard, va haver de portar cosida a la roba l’estrella de David, obligat pels nazis. L’avi no els va parlar mai en rus, perquè considerava que els seus fills i nets havien de sentir-se orgullosos de ser francesos i parlar en francès.

La temperatura del planeta s’ha escalfat els últims mesos i no precisament per efecte de la crisi mediambiental. De nord a sud i d’est a oest, hi ha revoltes populars en molts països, alguns dels quals feia dècades que no vivien aquest sacseig. A Xile, al Regne Unit, a la República de Guinea o a Hong Kong, manifestacions multitudinàries reclamen drets socials un cop comprovat el fracàs del sistema de política convencional. El mínim denominador comú de tots els casos, assenyala Pere Ortega, president del Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs, és que són països amb governs “que dicten mesures neoliberals” que perjudiquen bona part de la societat, ja sigui per una política d’augment d’impostos o per la retallada de serveis. Un dels punts més calents actualment és l’Amèrica Llatina, tot i que en aquest cas la indignació fa una dècada que es cou, en gran part perquè la massa crítica ha anat en augment arran del fet que “cent milions de persones han sortit de la pobresa” i ara “són capaços de reclamar més democràcia i garanties socials”, explica des de Xile Marta Lagos, directora del Latinobarómetro.

La confusió regnava aquest dissabte als carrers del centre de París. La policia va detenir 163 persones en una jornada en què van coincidir diverses protestes: la manifestació per l’emergència climàtica, la mobilització dels armilles grogues i una altra contra la reforma del sistema de pensions. La manifestació dels armilles, la jornada número 45 que convoca el moviment, no havia estat autoritzada, i els manifestants van ser dispersats amb gasos lacrimògens en diversos punts de la ciutat: el col·lectiu va xifrar el nombre d’assistents en més de 91.000 persones. El desplegament policial va superar els 7.500 policies i es van establir controls per evitar infiltracions de grups violents. Tot i això, segons la Prefectura de París unes mil persones considerades perilloses van aconseguir arribar a la manifestació pel clima, que havia agrupat unes 15.000 persones, segons la web independent Occurrence, i 50.000 segons l’organització.

La policia de la prefectura de París ha ordenat l'expulsió d'una espanyola que portava 17 anys vivint a França acusada de portar un arma improvisada durant les manifestacions de l'1 de Maig, en què participaven diversos sindicats i els 'armilles grogues'. La Camèlia, de 34 anys i embarassada, va ser detinguda per portar una careta antigas i un escut per protegir el seu ventre on es podia llegir la proclama "soc una utopista pacifista". La seva advocada ha recorregut l'ordre d'expulsió i un jutge haurà de decidir sobre el seu destí en els pròxims tres mesos.

Una aliança groga per a les eleccions europees: els armilles grogues també volen jugar les seves cartes a les institucions, si més no alguns d’ells. És per això que un grup de partidaris d’aquest moviment, originàriament apolític, han presentat una candidatura a les eleccions europees del 26 de maig. La llista, liderada pel cantant Francis Lalanne, l’han batejat amb el nom d’Aliança Groga i té un manifest ben particular: “Estem en contra dels partits polítics, som hostils a tot el que és propi dels partits”, assegura el cap de llista. Cautelós, ha precisat unes quantes vegades que no representen els armilles grogues sinó que són un grup que ha sorgit d’aquest moviment.

Els armilles grogues van monopolitzar ahir la manifestació tradicional del Primer de Maig, convocada pels sindicats majoritaris per al Dia del Treball, a tot França. A París van compartir protagonisme amb una manifestació d’activistes contra el canvi climàtic, però la marxa social va mobilitzar més de 40.000 persones, segons un recompte independent de l’organització Occurrence que utilitzen diversos mitjans francesos. La marxa, però, va acabar amb aldarulls i càrregues policials, com ja acostuma a ser habitual en els gairebé sis mesos de protestes del moviment.

La treva ha durat només uns dies. L'incendi de l'emblemàtica catedral de Notre-Dame va deixar en un segon pla les reivindicacions i les protestes dels anomenats 'armilles grogues'. Aquest dissabte, però, els manifestants han tornat a sortir al carrer a París i a altres ciutats del país, i els disturbis s'han tornat a repetir a la capital francesa. Diversos emmascarats han cremat mobiliari urbà, han calat foc a diversos vehicles i han atacat els aparadors d'algunes botigues de prop de la plaça de la República. Les forces de seguretat han respost amb gasos lacrimògens i disparant pilotes de goma.

Manifestar-se amb la cara tapada és des d'aquest dijous un delicte a França penat amb un any de presó i 15.000 euros de multa. Així ho estableix la llei per parar els peus als esvalotadors que ha entrat en vigor avui, i amb la qual Emmanuel Macron pretén posar fi als episodis de violència a les protestes protagonitzades pels anomenats 'armilles grogues'. La decisió ha generat una forta polèmica.

Una setmana després de les escenes de violència als Camps Elisis de París, els armilles grogues van tornar als carrers de França, en el dinovè dissabte consecutiu de mobilitzacions contra el govern d’Emmanuel Macron. Els manifestants, que segons el ministre de l’Interior, Christophe Castaner, van arribar a ser 40.500 arreu del país i 5.000 a la capital, no es van poder acostar a les zones vetades pel nou dispositiu de seguretat, amb participació de l’exèrcit. “Les nostres consignes de fermesa han sigut respectades”, va dir Castaner. Fins a 233 manifestants van ser detinguts i 107 van ser multats per participar en manifestacions no autoritzades. La policia va identificar fins a 8.545 persones en els controls preventius d’accés a la zona vetada a les protestes: fins a 96 persones van ser detingudes i 53 més (entre les quals una de les figures del moviment, Eric Drouet) van ser multades amb sancions de 135 euros. Les autoritats havien incrementat el dispositiu de seguretat per evitar que es repetissin els saquejos de la setmana passada en diversos establiments dels Camps Elisis, on també va ser incendiat un restaurant. L’episodi va motivar la destitució del cap de la policia de París.

Ara que ha recuperat la iniciativa política i la popularitat, Emmanuel Macron no vol que la nova manifestació convocada avui pels armilles grogues -i en van dinou- se li torni a escapar de les mans amb aldarulls violents al centre de París. L’Elisi desplegarà l’exèrcit i de manera excepcional un nombre indeterminat de soldats integrats en l’operació Sentinelle, un cos d’elit especialitzat en la lluita antiterrorista estrenat el 2015 arran dels atemptats contra la revista satírica Charlie Hebdo.

1. Es presenta al Parlament un gran pacte contra la segregació escolar. Conté fins a 189 mesures concretes, entre les quals promoure pactes locals entre centres perquè escolaritzin l’alumnat d’una manera equilibrada. L’acord no té el suport de la USTEC, la Fapac, la CUP, el PP i Ciutadans. El valora l’impulsor del pacte, el síndic de greuges, Rafael Ribó: “El pacte contra la segregació significa un pas molt ferm endavant per combatre el problema número u que tenim al sistema educatiu a Catalunya, que és la manca d’igualtat d’oportunitats. I, per tant, el compromís que avui prenen les administracions, el departament, la comunitat educativa i tots els que l’han signat, és molt esperançador”.

Resposta repressiva d’Emmanuel Macron per tallar d’arrel la violència en les manifestacions dels armilles grogues. “A partir de dissabte que ve, i cada vegada que calgui, prohibirem les manifestacions [...] dels armilles grogues als barris que han estat més afectats quan tinguem coneixença de la presència d’elements ultres i de la seva voluntat de degradar”, va assegurar dilluns el primer ministre francès. Flanquejat pel ministre de l’Interior, Christophe Castaner, i la ministra de Justícia, Nicole Belloubet, Édouard Philippe va anunciar així que l’executiu podria prohibir sistemàticament les protestes d’aquest moviment a l’avinguda dels Camps Elisis de París, a la plaça Pey-Berland de Bordeus i a la plaça del Capitole de Tolosa de Llenguadoc.

Fins a 35 oftalmòlegs francesos de renom denuncien en una carta adreçada a Emmanuel Macron una “epidèmia mai vista de lesions oculars gravíssimes” produïdes pel llançament de pilotes de goma de les forces de seguretat des que van començar les mobilitzacions dels anomenats armilles grogues a França, al novembre. Els facultatius van enviar la carta a Macron fa un mes reclamant “amb insistència” una moratòria de la utilització d’aquesta “arma” dels agents. Davant la falta de resposta de Macron, els oftalmòlegs van acceptar que el diari Le Journal du Dimanche es fes ressò de la carta aquest diumenge amb l’objectiu que la seva petició sigui escoltada pel govern.

La popularitat del president de França, Emmanuel Macron, ha tornat al mateix nivell que tenia abans de les protestes dels 'armilles grogues'. Segons l'enquesta d'Odoxa, la proporció de persones que consideren que és un bon president ha pujat fins al 32%, lluny del 23% del desembre al sondeig de 'Le Journal du Dimanche'.

La fiscalia francesa ha obert aquest diumenge una investigació preliminar pels insults antisemites que el filòsof Alain Finkielkraut va rebre ahir a París per part d’un grup dels anomenats 'armilles grogues'. “Porc sionista de merda”, “que et fotin”, “gran merda”, “França és nostra” i “marxa!” van ser algunes de les frases que el grup de manifestants va cridar al filòsof, amb qui van coincidir al bulevard de Montparnasse, segons imatges publicades per France Info.

Noranta dies de protestes, moltes reivindicacions i una consigna: que Emmanuel Macron dimiteixi. Després de tres mesos seguits de mobilitzacions, els armilles grogues continuen plantant cara al govern francès. El moviment es va tornar a manifestar ahir, per catorzè dissabte consecutiu, tot i que la participació va anar a la baixa. El ministeri de l’Interior va comptabilitzar 41.500 persones a tot França, 5.000 de les quals a París. Avui hi ha convocada una altra manifestació, una manera de celebrar els tres mesos de protestes.