El Tribunal Constitucional no està d’aniversari aquest desembre, però sí que s’ha vestit de llarg les últimes setmanes per celebrar els 40 anys de la carta magna. A finals del 1979 el govern d’Adolfo Suárez va posar en marxa la creació d’un tribunal que desplegués la interpretació de la jove Constitució. La idea inicial era instal·lar-lo en un palau del segle XVIII a Boadilla del Monte, una població benestant del nord-est de la Comunitat de Madrid, recordava dimarts passat José Pedro Pérez-Llorca, un dels pares de la carta magna, en el 27è homenatge que rebia en pocs mesos amb motiu de l’efemèride. Però els magistrats van negar-s’hi i van acabar escollint l’edifici troncocònic del centre de la capital que els últims anys s’ha convertit en el búnquer on s’avaluen les decisions contra el Procés.

Carmen Remírez de Ganuza és periodista i escriptora. Leonor. El futuro condicionado de la monarquía és el seu últim llibre, en el qual aborda les incògnites de l’hereva de la corona espanyola, que d’ara endavant haurà de començar a deixar-se veure més: d’aquí cinc anys jurarà la Constitució.

El Congrés de Diputats va tancar ahir mesos de fastos entorn dels 40 anys de la Constitució amb una reivindicació dels valors i la vigència del text, així com un homenatge a Joan Carles I, que no havia tornat a posar els peus a l’hemicicle des del 2011, tres anys abans de la seva abdicació. Felip VI va destacar el paper “determinant” del seu pare per a la democràcia en un discurs en què va evitar parlar del Procés i de la crisi territorial a Catalunya. Ara bé, de forma velada va recordar que ell és el “símbol de la unitat d’Espanya” i va recordar que cal “acudir” als tribunals, en una referència a la judicialització en les setmanes prèvies al judici al Procés, que ha d’arrencar al gener. A l’acte no hi van assistir, com ja és tradicional, ERC, el PDECat, el PNB i EH Bildu. I aquest any també se’n van absentar els comuns -diferenciant-se de Podem- i Compromís.

El president, Quim Torra, ha assegurat aquest dijous des d'Eslovènia que no tenia "res a celebrar" en el dia de la Constitució espanyola, coincidint amb el 40è aniversari de la carta magna. "S'ha convertit en una gàbia i una presó per a molts catalans", ha denunciat, i ha reclamat una Constitució pròpia per a Catalunya, perquè l'espanyola "ja no serveix". Segons el president, suposa una "alteració dels drets fonamentals dels catalans" i està "atacant" els drets civils i el dret a l'autodeterminació. "Volem viure en un país on la democràcia regni per sobre de la unitat indivisible de l'Estat i on l'autèntica justícia es faci realitat", ha sentenciat.

Després de flirtejar durant tota la setmana amb el partit d'extrema dreta Vox, el líder del PP, Pablo Casado, ha volgut aquest dijous marcar-hi distàncies i ha indicat en una conversa informal amb periodistes durant la commemoració del 40è aniversari de la Constitució al Congrés que la seva prioritat era negociar un acord de govern amb Ciutadans i després esperar el suport exterior de la formació liderada per Santiago Abascal. La intenció dels populars, doncs, passa per "governar amb 47 escons" a Andalusia, els que sumen el PP i Ciutadans, i després forçar el suport de la ultradreta. "Hauran de justificar per què s'abstenen si no ens donen suport", ha dit Casado, si bé sí que ha admès de manera velada que negociarien amb Vox perquè ha descartat suprimir Canal Sur, una de les mesures que reclamava Abascal.

Felip VI s'ha dirigit aquest dijous al Congrés per fer balanç dels 40 anys de la Constitució. Amb un discurs més moderat que els anteriors, en què es pot percebre el canvi de govern a l'Estat, ha admès que hi ha problemes polítics, econòmics i socials "molt rellevants" i ha defensat la necessitat de "renovar" Espanya a través dels valors constitucionals de "reconciliació", "entesa" i "integració". Una resposta velada a l'auge de Vox a Andalusia. No ha fet ni una sola menció directa a Catalunya ni al Procés, però sí que ha destacat la importància de mantenir els valors de la Constitució, la "unitat d'Espanya", i ha recordat que ell, com a rei, encarna aquest "símbol d'unitat". També ha recordat la importància d'acatar la llei i d'"acudir als tribunals". Finalment ha fet una defensa de la monarquia i ha assegurat que "la Corona ja està indissolublement unida" a la vida d'Espanya, a la democràcia i la llibertat.

Tant Pablo Casado com Albert Rivera han donat allargs aquest dijous a una reforma de la Constitució en l'acte de commemoració dels 40 anys de la carta magna al Congrés. El líder del PP i el de Ciutadans s'han desfet en elogis a l'actual text, perquè consideren que s'ha erigit en una "muralla" i una "vacuna" respecte al "fanatisme" i "els nacionalistes". Tot i no tancar-se a reformar-la, hi han posat molts condicionants.

Esquerra Unida (IU) i el Partit Comunista d'Espanya (PCE) han presentat una querella al Tribunal Suprem contra Joan Carles I. L'acusen de fins a 13 delictes, entre els quals suborn, frau, tràfic d'influències i constitució de grup criminal. Hi sumen també l'amiga del rei emèrit Corinna zu Sayn-Wittgenstein i el director del Centre Nacional d'Intel·ligència, Félix Sanz Roldán, així com el comissari jubilat José Manuel Villarejo i els empresaris Juan Miguel Villar Mir i Juan Villalonga.