Després del segle XX de l’Holocaust i l’apartheid, en quin escenari ètic ens situa el drama de Gaza? Hi ha un abans i un després? Els filòsofs Victòria Camps –sota el títol Gaza, un camp d'extermini– i Santiago Alba Rico –Una simple qüestió d'escala?– responen a les preguntes.

–Què passa, Raza?

La sang encara devia ser calenta i l’aire feia olor de carn cremada. De carn humana cremada. Però Mohamed Muslim ho va entendre com un deure: va agafar el seu telèfon mòbil i va començar a gravar. En silenci. “Mira, sisplau”, diu ara, poc més d’un any després. Les mans encara li tremolen quan m’acosta un smartphone polsós en què ja té preparat el primer vídeo. Les imatges són esfereïdores: es veu un poblet rohingya minuts després d’haver sigut arrasat per l’exèrcit de Birmània. Hi ha tolls de sang per tot arreu, restes humanes, blens de cabells cremats, roba de les víctimes i silenci, més silenci.