La relació que han de tenir els humans amb els altres animals ha sigut una qüestió polèmica al llarg de la història, però els últims anys s’ha convertit en un debat popular, a vegades visceral i amb extrems irreconciliables, que és molt present a les xarxes i en la societat. L’últim exemple l’hem tingut fa poc amb les reaccions que ha generat la mort de la gossa Sota a mans d’un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, o amb la més recent crida del Consell de l’Advocacia de Catalunya perquè no hi hagi cavalls a les cavalcades de Reis.

“El Zoo de Barcelona té gairebé 2.000 animals de 300 espècies diferents tancats al mig de la ciutat en un espai petit... Això és una bogeria”. Ho diu Rosi Carro, coordinadora de la iniciativa Zoo XXI, una proposta internacional que busca la reconversió dels zoològics en centres de protecció i estudi dels animals. Carro creu que els zoològics són “un error històric”, una “herència del colonialisme, que s’enduia plantes, animals i persones dels llocs que descobrien els colons i dels quals se sentien propietaris”. Tot i que alguns zoos han evolucionat, Carro considera que cal una reconversió molt més profunda.

La causa animalista està guanyant adeptes a tot arreu del món occidental, fruit d’una sensibilitat cada cop més estesa sobre el patiment dels animals als escorxadors i les granges. Tot i que augmenta el nombre de vegetarians, la gran majoria de la població manté la dieta carnívora però exigeix cada cop més un tracte digne als animals abans del sacrifici o durant la seva explotació a les granges. El benestar de les mascotes, a les quals cada cop més es reconeixen alguns drets, i l’enduriment de les lleis contra el maltractament són altres constants.

Corine Pelluchon, professora de filosofia de la Université Paris-Est Marne-La-Vallée, exposa en el Manifest animalista “una guia política per a diferents polítics per convèncer-los de la lluita animalista”. Posa d’exemple, en un format similar al del Manifest comunista, la manera com el setzè president dels Estats Units, Abraham Lincoln, va acabar amb l’esclavitud.

Aquesta tardor el cicle de conferències Animals Humans,organitzat pel CCCB, ens va permetre escoltar Will Kymlicka, un dels màxims referents mundials en filosofia política. Catedràtic a la Universitat de Queen’s, al Canadà, Kymlicka és un dels millors experts en multiculturalisme i en la defensa dels drets de les minories. Justament el seu treball sobre la convivència multicultural el va inspirar per elaborar un model de convivència multiespècie, que va cristal·litzar en un llibre escrit amb Sue Donaldson i publicat el 2011: Zoopolis. A political theory of animal rights. Enguany n’ha aparegut l’edició castellana, amb traducció de Silvia Moreno i publicada per Errata Naturae: Zoópolis. Una revolución animalista.

“El Pacma s’ha convertit en el braç polític del moviment animalista”, afirma la portaveu del partit verd, Laura Duarte. Diferents entitats i activistes es van unir el 2003 a Bilbao per formar el Pacma. Setze anys després tenen gairebé 5.000 afiliats i cada cop estan més a prop d’aconseguir representació política. En les últimes eleccions andaluses el partit animalista va duplicar el nombre de vots, igual que en les passades generals o en les autonòmiques catalanes del desembre del 2017. Amb aquests resultats, la formació animalista obtindria almenys un escó al Parlament Europeu en els comicis del maig, ja que es vota per circumscripció única.

La irrupció de Vox i els seus 12 escons al Parlament andalús ha fet trontollar no tan sols les enquestes i les previsions dels partits sinó també els programes electorals de les formacions. I entre les propostes que l’extrema dreta està posant sobre la taula, dues amenacen els drets dels animals: la defensa dels toros i la de la caça. La recuperació dels dos temes per al debat polític ja té efecte en les grans formacions: el PP competeix en reivindicar-les, mentre que el PSOE pateix divisions internes.