Una setmana després que Leire Díez entregués al PSOE el pen drive amb la informació que ha anat recopilant, diversos mitjans de comunicació n'han començat a publicar part del contingut. L'exmilitant socialista va avançar que es tractava de documentació i d'àudios obtinguts en el marc de la suposada investigació periodística que està duent a terme sobre les clavegueres policials de l'Estat. El PSOE va entregar el pen drive a la Fiscalia encara que, segons Díez, gran part dels arxius ja estaven judicialitzats. Ara bé, entre els àudios que s'han anat coneixent, també n'hi ha d'inèdits que encara no havien sortit a la llum.

L'expresident de la Generalitat Artur Mas explica en l'entrevista que l'ARA publica aquest diumenge que ja ha presentat la querella per l'operació Catalunya que va anunciar dilluns a la comissió d'investigació del Congrés dels Diputats. La querella té dues potes. La primera és tot el que fa referència a la publicació de notícies falses a través de l'anomenada "policia patriòtica", una maniobra orquestrada per l'excomissari José Manuel Villarejo per encàrrec de la cúpula del PP, segons proven els àudios facilitats pel mateix expolicia. I la segona fa referència a l'espionatge amb Pegasus del qual Mas va ser víctima entre 2015 i 2020, segons el laboratori canadenc especialitzat.

Nou capítol d'aquesta gran comèdia de l'estat espanyol amb qualsevol cosa important que tingui a veure amb Catalunya. No ho diríeu mai: ara resulta que fins i tot el PSOE té sospites fonamentades que Cospedal pot haver mentit en seu parlamentària (és delicte) quan va dir que l'operació Catalunya no li sonava de res, malgrat que en un àudio se la sentia tan tranquil·la celebrant amb el comissari Villarejo que la fabricació de mentides amb diners públics hagués enfonsat les expectatives electorals d'un rival polític, i comprometent-se a fer de mitjancera per desviar diners de contractes públics per poder pagar els deutes amb il·lustres confidents de la policia. Els socialistes s'han posat dignes: "No podem assumir com a normals els greus àudios publicats [...] en els quals Cospedal apunta al coneixement per part de Mariano Rajoy dels fets que es jutgen".  

L'excomissari José Manuel Villarejo ha acusat l'expresident espanyol Mariano Rajoy, l'exdirector general de la policia i polític valencià Juan Cotino i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) de liderar una operació policial contra Eduardo Zaplana per evitar que aquest disputés el lideratge del Partit Popular a Rajoy. El polèmic expolicia ha fet aquestes declaracions en qualitat de testimoni durant el judici a l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana i altres 14 persones per una suposada trama de cobrament de comissions il·lícites i blanqueig de capitals que s'hauria originat amb la privatització de la ITV i les concessions dels parcs eòlics del País Valencià.

De tant en tant apareixen noves informacions sobre l'operació Catalunya que demostren que no va ser una cosa de quatre bojos sinó un operatiu de llarg abast, amb múltiples institucions involucrades (Policia, CNI, etc.) i que va arribar a convertir-se en una manera d'actuar tan normalitzada al ministeri de l'Interior que es van ampliar els seus objectius, per exemple actuant contra Podem (cas Neurona) i entorpint les investigacions sobre la corrupció del PP (operació Kitchen). En el cas català, però, tant per l'amplitud dels objectius (polítics, empresaris, periodistes, etc.) com pels recursos desplegats, resulta inversemblant que encara no s'hagi iniciat cap investigació judicial seriosa. Estem, sens dubte, davant l'escàndol més important de la democràcia espanyola, amb permís dels GAL, en què almenys un ministre –el de l'Interior, Jorge Fernández Díaz– va utilitzar la policia per perseguir la dissidència política (amb l'excusa de defensar la unitat d'Espanya) saltant-se tots els límits de la llei.

Hi ha un tema de Sabina que romantitza tipus com Villarejo. Segurament el coneixen, es diu El caso de la rubia platino. La cançó té estrofes memorables: Yo era un huelebraguetas sin licencia / Quemado en la secreta por tenencia / Extorsión y líos de faldas / Estaba, como buen expolicía / A sueldo de un pez gordo, que sabía / Cubrirse las espaldas.

L'excomissari José Manuel Villarejo ha vinculat el Reial Madrid i el seu president, Florentino Pérez, en una trama de compra d'àrbitres per adulterar els resultats. "El Madrid havia subornat àrbitres abans que el Barça", ha dit en una entrevista a RAC1.

Les revelacions que va fer la setmana passada Villarejo, a la comissió d'investigació del Congrés sobre l'operació Catalunya, no són –si se'm permet la redundància– gaire reveladores. Tot el que va dir ho podíem suposar, o podíem directament donar-ho per sabut, tot i que no en tinguem constància fefaent. Seguim sense tenir-ne, per altra banda, perquè la paraula d'un sicari –ni que sigui un sicari d'estat, i encara caigut en desgràcia– no té credibilitat. Però, a la vegada, no cal tenir grans dots de deducció per comprendre que Villarejo només diu la veritat quan parla contra el sistema que durant molts d'anys li va donar poder i el va enriquir, i que ara se li ha girat en contra i el vol enfonsat.

Una de les coses bones del procés sobiranista és que va deixar a la vista de tothom les maniobres insidioses, immorals i presumiblement il·legals que es van emprendre en els anys en què els independentistes estaven a punt d’acumular prou força per fer seure l’Estat a negociar una resolució democràtica del conflicte català. Per evitar aquest escenari (l’únic que l’Estat veia com a intolerable) es va recórrer a un ampli catàleg de porcades en tots els àmbits: polític, policial, judicial, diplomàtic, econòmic i mediàtic. Ni tan sols la monarquia en va quedar al marge. No cal que en faci un inventari. Les evidències són tan aclaparadores que l’Estat no es molesta en negar-les. Fins i tot els opinaires més patriotes continuen sostenint que Espanya “té el dret a defensar-se” quan s’amenaça la seva integritat, un argument molt perillós, potencialment totalitari, que supedita qualsevol valor universal (el dret, la llibertat, el sufragi, la veritat) a la causa suprema de la unitat territorial. No parlo per parlar: Carlos Lesmes va afirmar el 2017, amb la toga posada, que “la unidad de España es un mandato directo para los jueces”.

El polèmic excomissari José Manuel Villarejo ha acusat avui l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría de fer servir el CNI com si fos "una agència de detectius privats" i ha promès una "catarsi" en el judici que afronta des d'aquest dimarts per l'anomenat cas Petit Nicolás. Villarejo s'enfronta a una petició de pena de quatre anys de presó per revelació de secrets per difondre precisament la gravació d'una reunió del CNI on s'abordava el cas.

El periodista Antonio García Ferreras s'ha defensat avui de les acusacions d'haver difós notícies falses sobre Pablo Iglesias arran de la publicació d'unes gravacions fetes per l'excomissari José Manuel Villarejo. "No hem donat mai una informació falsa sabent que ho era, ni la informació sobre els comptes a les Grenadines ni cap altra. Ni sobre Podem ni sobre ningú altre", ha assegurat el periodista tot just iniciar l'emissió d'Al rojo vivo, el programa que dirigeix i presenta a La Sexta, cadena de la qual també és directiu. Aquest cap de setmana Crónica Libre va fer públics uns àudios de Villarejo en què es pot sentir una conversa entre l'excomissari i Ferreras. Als àudios el periodista dubta de la veracitat de les informacions sobre uns suposats comptes bancaris de Pablo Iglesias a les illes Grenadines, un paradís fiscal, que li va facilitar Eduardo Inda, periodista d'OK Diario. "Jo li vaig dir: «Eduardo, això és molt seriós. Jo surto amb això, però és molt delicat i massa matusser»", diu Ferreras a l'àudio.

Una nova filtració de les gravacions de l'excomissari José Manuel Villarejo ha esquitxat ara el periodista i directiu de La Sexta Antonio García Ferreras, que presenta el programa Al rojo vivo. L'àudio, fet públic per la periodista Patricia López al digital Crónica Libre, recull una conversa entre Ferreras i Villarejo sobre uns suposats comptes bancaris (que ha resultat que no existeixen) de Pablo Iglesias a les illes Grenadines, un paradís fiscal. La conversa deixa les pràctiques professionals de Ferreras en evidència perquè hi explica que el periodista Eduardo Inda d'Ok Diario –i col·laborador del seu programa– li havia fet arribar aquesta informació i que la va difondre tot i que dubtava que fos certa. "Jo li vaig dir: «Eduardo, això és molt seriós, jo surto amb això, però és molt delicat i massa matusser»", diu Ferreras a l'àudio. Segons explica la periodista Patricia López, la conversa es va enregistrar en un restaurant i el 2016, un any abans que Villarejo –un dels cervells de l'operació Catalunya de guerra bruta amb el sobiranisme– fos detingut.

La publicació d’àudios de l’arxiu de José Manuel Villarejo està posant certa llum a l’operació Catalunya i evidenciant les mentides d’alguns dels seus protagonistes. Però només Andorra està disposada a jutjar la conxorxa que va començar amb la conversa de La Camarga el juliol del 2010. Manuel García Castellón, el jutge de l’Audiència Nacional que investiga la causa de Villarejo, anomenada Tàndem, ha rebutjat en diverses ocasions aixecar el secret de la documentació sobre l’operació Catalunya. Considera que és part de la seva tasca policial i que està “legalment classificada”.  

L'exlíder del PP a Catalunya i actual senadora Alícia Sánchez-Camacho va donar el 2012 a l'excomissari José Manuel Villarejo una llista d'independentistes a qui s'havia d'investigar en el marc de l'operació Catalunya. Entre ells no només hi va situar l'expresident de la Generalitat Artur Mas, sinó també l'exlíder d'Unió Josep Antoni Duran i Lleida i fins i tot l'aleshores director de la Fundació La Caixa i actual conseller d'Economia, Jaume Giró, segons revelen uns àudios publicats a El Món. Sánchez-Camacho justifica la inclusió de Giró en aquesta llista negra dient que "s'ha tornat totalment independentista" tot i cobrar entre "400.000 i 500.000" euros l'any. "Recorda't de Giró", insistia Sánchez-Camacho mentre passava els números de telèfon a Villarejo. Giró ja ha avançat que presentarà una denúncia davant la Fiscalia pel que considera una "una vulneració greu dels drets fonamentals".

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha tornat als jutjats un any i mig després d'haver estat absolt a l'Audiència Nacional. Aquest cop ho ha fet per declarar com a testimoni en el judici per una suposada trama de corrupció policial i narcotràfic, el cas Macedònia, que el va tenir en el punt de mira durant prop d'una dècada. Trapero mai va arribar a estar investigat en el cas, però el jutge va mantenir sota sospita durant vuit anys alguns dels seus subordinats, membres de la unitat anticorrupció dels Mossos, per la seva relació amb un confident, Manuel Gutiérrez Carbajo, a qui la Fiscalia considera el líder d'una banda de narcos. El major ha donat versemblança a la tesi de la defensa d'aquest home, que assegura que l'excomissari José Manuel Villarejo va aprofitar el cas Macedònia per desacreditar Trapero i els Mossos.

L’afer del comissari Villarejo aplaca tota ingenuïtat, acreix tota perplexitat i concentra la fetor del forat negre de la claveguera d’estat. Com sol passar en les aigües tèrboles d’uns subterranis sempre foscos, hi concorren totes les trampes universals. Mal salpebrades, com és costum, amb uns quants nyaps particulars del xou celtibèric. I, tot i així, assistim fa temps a la difusió sistèmica de dues mentides oficials ofertes com a veritats revelades, de les quals solament queda una inquietant certesa, despullada i permanent. I sinistra.

¿Quina credibilitat poden tenir les paraules de l'excomissari José Manuel Villarejo? El debat ha tornat a revifar arran de les seves declaracions sobre el vincle dels serveis secrets espanyols amb els atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. No és la primera vegada, ni probablement serà l'última, que l'expolicia aprofita la seva condició d'ampli coneixedor de les clavegueres de l'Estat per fer afirmacions que desfermen totes les polèmiques. En diverses d'elles, no ha aportat mai proves. En d'altres, s'ha servit de la seva extensa fonoteca per intentar documentar-les. Sovint, fins i tot, les seves consideracions han coincidit amb les de la Fiscalia. Una fiscalia que ara demana per a ell més de 100 anys de presó en el marc del cas Tàndem, la macrocausa sobre la seva xarxa d’espionatge que esquitxa empresaris, partits i càrrecs polítics, comissaris de la Policia Nacional i periodistes.

A l'espera que es pronunciï el president del govern espanyol o algun ministre, la seva delegada a Catalunya, Teresa Cunillera, ha assegurat que l'excomissari José Manuel Villarejo "no té cap credibilitat" després que hagi vinculat el CNI amb els atemptats a Barcelona de l'agost del 2017. "Té una llarga trajectòria d'intentar sembrar ombres de sospita sense aportar mai proves", ha denunciat en una roda de premsa, on ha insistit que "les insinuacions no tenen base lògica ni material". "No hi ha més explicació que les ganes d'enredar", ha resolt. Cunillera també ha lamentat que des d'alguns sectors se li doni credibilitat i s'ha adreçat particularment al Govern per demanar que "no faci el joc" a l'excomissari perquè a Catalunya "no es necessita crispació". "Fins a quin punt volem fer gran una mentida i donar credibilitat a qui acusa sense proves?", ha demanat. També ha reclamat "respecte" a les víctimes i a la investigació que es va fer dels fets.

És públic i notori que l'excomissari José Manuel Villarejo està enfrontat amb l'exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, al qual acusa de ser el responsable de la seva situació. Per això hi ha motius per dubtar de totes les acusacions de Villarejo contra Sanz Roldán, com les que ha fet aquest dimarts en el decurs del judici pel cas Tàndem, on, sense tenir cap relació amb el cas que es jutja, ha insinuat que el CNI va ser responsable d'alguna manera dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils.