Un dels primers encàrrecs que Chen Yansheng va encomanar a l’àrea esportiva de l’Espanyol, poc després de comprar el club, va ser buscar al mercat jugadors xinesos amb el potencial suficient per jugar al primer equip. Era una aposta personal del propietari xinès, que volia enfortir els lligams comercials de l’entitat amb el gegant asiàtic. Ho va intentar, primer, amb dos joves que no van arribar a consolidar-se al filial, Daniel Wong (australià d’origen xinès) i Aokai Zhang. Sí que ho va aconseguir amb Wu Lei, l’estrella del moment a la Xina a qui va aconseguir portar després d’intervenir personalment en les negociacions. Cinc mesos després de la seva sortida, el club blanc-i-blau, que visita el cuer aquest diumenge (14h- / DaZN) ha incorporat Tan Kaiyuan. Però qui és aquest xinès que ha canviat la Superlliga xinesa per la quarta divisió del futbol espanyol?

Wu Lei ja és història a l’Espanyol. El davanter xinès tornarà a la Xina per ajudar el club on es va formar, el Xangai Port, a remuntar el vol després d’un mal inici de curs. La pèrdua de protagonisme viscuda en les dues últimes temporades ha estat un factor determinant a l’hora de fer entendre al jugador que és el moment de marxar. 

El cap de setmana del 22 de maig, d’aquí tres mesos, l’Espanyol tancarà la Lliga 2021-22 visitant el Nuevo Los Cármenes. A l’expedició per viatjar a Granada hi haurà diverses cares que, amb total seguretat, viuran l'últim partit com a espanyolistes. I és que en els pròxims noranta dies, l’àrea esportiva blanc-i-blava haurà de decidir què fa amb fins a 10 jugadors que formen el front d’atac de l’actual equip. 

La tarda del 18 de maig del 2019, Wu Lei va firmar el que segurament ha sigut el seu gol més important amb la samarreta de l’Espanyol. L’atacant xinès va firmar la segona diana del triomf espanyolista davant la Reial Societat, rival a qui els blanc-i-blaus s’enfrontaran diumenge. Aquella victòria va tenir dues conseqüències per a l’entitat blanc-i-blava. La primera, la classificació per a l’Europa League, significava tornar a una competició europea 12 anys després. 

El fitxatge de David Beckham pel Reial Madrid, l’estiu del 2003, va provocar un terratrèmol mediàtic a l’Àsia, on el migcampista anglès era un autèntic ídol de masses. El club blanc va aprofitar la tirada del britànic per fer calaix en un continent que tot just començava a despertar la seva febre pel futbol. Poc s’imaginaven aleshores que un xinès de tretze anys anomenat Wu Lei i que admirava un altre jugador blanc, Ronaldo Nazario, aconseguiria menys de dues dècades després que al gegant asiàtic l’Espanyol generés unes audiències televisives superiors a les del Reial Madrid. 

Aquest dissabte s'ha conegut que Wu Lei és un dels jugadors de l'Espanyol que ha donat positiu en les proves del Covid-19. En total hi ha sis casos al club, cinc futbolistes i un fisioterapeuta, i en cap cas es tem per la seva vida. Tot i que el club s'havia mostrat reticent en dir els noms dels afectats, l'associació xinesa de futbol ha confirmat que un d'ells és Wu Lei. L'atacant, però, té símptomes "lleus", i s'afegeix així a Cabrera, un altre dels casos confirmats.

Va començar el primer derbi que vivia a l’RCDE Stadium des de la banqueta, però de ben segur que Wu Lei mai oblidarà l’enfrontament contra el Barça. L’atacant xinès va ajudar a revolucionar el tram final d’un partit en què l’Espanyol necessitava més verticalitat. Tres de les vuit rematades de l’Espanyol les va tenir Wu Lei en l’últim quart d’hora de partit, demostrant que és un jugador que sap actuar com a revulsiu. I ho va fer contra un Barça que mai abans havia encaixat un gol d’un jugador xinès. Un Barça amb el qual de petit havia arribat a somiar el mateix Wu Lei, que s’havia fotografiat amb Messi a Pequín durant els Jocs Olímpics del 2008. El conjunt blaugrana, de fet, semblava que era l’únic que podria aconseguir que sortís de la Xina. Així ho havia manifestat el seu mentor, Xu Genbao, que de petit havia refusat diverses ofertes per ell -una d’elles del Molde que dirigia Ole Gunnar Solksjaer- argumentant que l’únic club que mereixia gaudir del seu prestigi era el Barça. Wu Lei, però, va acabar signant pel rival ciutadà, un Espanyol on va ser providencial en el tram final del curs passat -amb gols clau, com l’anotat contra la Reial Societat en l’última jornada- i on vol tornar a ser-ho en aquest. Ja havia signat l’empat davant del Getafe i ahir va salvar un punt que torna a donar ales al seu equip. Actuant com a extrem dret, l’atacant asiàtic ha trobat un espai on moure’s amb certa comoditat.

Les alarmants xifres de gols anotats i rebuts –les pitjors de tota la Lliga– evidencien que l’Espanyol pateix un curtcircuit en la producció ofensiva i una no menys preocupant fragilitat defensiva. És públic i notori que els blanc-i-blaus enyoren, i molt, un davanter amb les xifres de Borja Iglesias o Gerard Moreno. Però la responsabilitat ofensiva no només recau en el punta de torn. Els periquitos han perdut les ales, i sense és molt complicat volar. Entre els quatre extrems d’aquest curs (Vargas, Wu Lei, Melendo i Piatti) només han sigut capaços de fabricar un gol i dues assistències. I cal matisar que l’única diana va arribar en un partit en què el xinès actuava com a davanter centre.

“No som els millors però tampoc som els pitjors”, va reflexionar Pablo Machín després de caure al Wanda Metropolitano. Amb el tècnic sorià, l’Espanyol va viure alguns passos endavant, però en els últims partits a la Lliga ha patit un preocupant estancament que l’han portat a ser el pitjor equip a les àrees: el més golejat (23 gols en contra, els mateixos que el Betis) i el menys golejador (7 dianes a favor, les mateixes que Leganés i Celta, els altres dos equips en descens). Uns registres que expliquen per què l’equip blanc-i-blau fa setmanes que està en posicions de descens.

Javier Tebas -aquell senyor a qui tots els clubs critiquen però que és president de la Lliga perquè tots el voten- va dir que l’audiència dels partits de l’Espanyol a la Xina era -per obra i gràcia de Wu Lei- molt superior als que juguen el Barça i el Madrid. També ha dit, i sembla que són els signes del temps, que la viabilitat econòmica del futbol passa per consolidar-lo i expandir-lo com a espectacle global. Això justifica, per exemple, algun dels horaris estrambòtics que els seguidors de tota la vida -els nostàlgics del futbol dels diumenges a la cinc de la tarda- hem de sofrir amb paciència. Però que odiem el futbol modern no ens converteix necessàriament en tontos. Si en podem treure algun benefici, el reclamem. I no he tingut notícia que aquestes grans audiències televisives del nostre club impliquin una millora en el tros de pastís dels drets televisius. Pastís que, d’una manera absurda, tramposa i anticompetitiva, monopolitzen els dos grans enemics estètics i col·legues ètics. Aquesta setmana hem vist els límits salarials. La desigualtat -filla, en gran mesura, de la desigualtat en el repartiment dels drets televisius-és tan gran que cada partit que el Barça o el Madrid no guanyen per golejada hauria de ser una vergonya per a ells i un gran èxit per als seus rivals.

L'Espanyol ha presentat aquest divendres l'acord amb l'empresa xinesa LD Sports, una plataforma de notícies d'esports del gegant asiàtic que s'ha convertit en el nou patrocinador principal de l'entitat blanc-i-blava per a les pròximes quatre temporades (dues de segures i dues més en funció de si es compleixen alguns objectius que no s'han fet públics). Durant el període de l'acord, LD Sports duplicarà la xifra econòmica que rebia l'Espanyol del seu patrocinador principal (fins ara Riviera Maya) per la samarreta. Els xinesos pagaran uns quatre milions anuals. La marca mexicana, tindrà ara un estatus de patrocinador menor, però mantindrà unes xifres econòmiques força similars (en pagaven dos més variables i passaran a pagar-ne una mica més d'un milió d'euros), segons va poder saber l’ARA. "Teníem una samarreta que entrava dins del 'top 6' o 'top 7' de valoració econòmica a Primera. Teníem un bon nivell d'ingressos, i ara el tindrem força millor", ha apuntat el director d'esponsorització, acollida i nous negocis del club, Toni Alegre.

L'Espanyol segueix bastint ponts amb la Xina. Si fa uns dies va anunciar un acord amb iFLYTEK, el pròxim pas que s'anunciarà, aquest dimecres mateix, serà l'anunci d'un acord amb una empresa xinesa, que es convertirà en el patrocinador principal de l'entitat i, per tant, tindrà presència a la part frontal de la samarreta. Segons ha avançat 'Pericosonline', es tracta de LDSports, una plataforma de notícies d'esports del gegant asiàtic que ja patrocina la samarreta del Southampton anglès (un altre club amb propietari xinès, Gao Jisheng). No van transcendir les xifres, però a Anglaterra es parlava d'un "acord rècord" a la lliga anglesa. La marca, que ha desembarcat aquest mateix estiu al mercat xinès, patrocina el Southampton fins el curs 2021-22.

L’Espanyol ha presentat oficialment aquest dilluns l’acord amb l’empresa xinesa tecnològica iFlytek, que es convertirà en patrocinador de l’entitat. En l’acte de presentació no han transcendit les xifres de l’acord, ni tampoc els suports o actius on la marca tindrà presència. El que sí que s'ha descartat és que aparegui a la samarreta. “L’any passat van viatjar a l’estranger 150 milions de xinesos. Quan van a altres països, l’idioma és un obstacle que provoca diversos malentesos”, ha exposat la cònsol general de la Xina a Barcelona, Lin Nan. Un d’aquests milions de xinesos és Wu Lei, jugador de l’Espanyol que no només s’ha convertit en ambaixador de la marca –que ja l’utilitza com a reclam publicitari al gegant asiàtic, on és una estrella–, sinó que ha trobat en la firma, proveïdora de veu i d’intel·ligència artificial, un aparell per millorar la qualitat de vida durant la seva estada a Barcelona.

Després de competir durant quatre mesos amb un sensible bony a l'espatlla, Wu Lei ha estat intervingut aquesta tarda a l'Hospital Universitari Dexeus de Barcelona de l'espatlla esquerra per reduir-li la luxació clavicular, amb afectació de diferents lligaments, que ha patit en les últimes setmanes i que l'ha obligat, finalment, a haver de passar pel quiròfan. Una opció que es va ajornar un cop el jugador va aterrar al club a finals de gener perquè pogués seguir competint.

Gairebé quatre mesos després d'aterrar a l'Espanyol amb un important bony a l'espatlla esquerra, Wu Lei passarà per fi pel quiròfan aquest dijous. L'atacant xinès, que va patir una lesió en aquesta zona durant la seva participació en la Copa d'Àsia del gener passat, va rebre el vistiplau dels metges del club per seguir competint tot i tenir un visible bony a l'espatlla. El jugador serà intervingut d'una lesió de grau III-IV en l'articulació acromioclavicular de l'espatlla esquerra que requerirà cirurgia perquè es recuperi del tot.

“Keep calm and watch Messi / Wu Lei” (“Mantingui la calma i vegi Messi i Wu Lei”). El cartell per veure el Barça-Espanyol de la cadena de televisió xinesa PPTV, la que té els drets de la Lliga al gegant asiàtic, converteix el derbi barceloní en un aparador de primer nivell per a l’audiència de la Xina. Dos reclams mediàtics en un partit en què Wu es retrobarà amb Messi 11 anys després que el primer li demanés una fotografia al segon a l’estadi de Pequín, quan l'argentí acabava de guanyar els Jocs Olímpics. Wu aleshores era tot just un aplegapilotes. Com ha arribat a aquest nivell de fama, però, el Pilota d’Or xinès que ja enamora l’espanyolisme? Qui és, realment, Wu Lei?

Durant pràcticament tota la temporada, fins a finals de gener, Rubi va anar alternant peces com Piatti, Baptistão, Hernán i Sergio García com a acompanyants de Borja Iglesias en el trident ofensiu. Aquests quatre futbolistes estaven cridats a ser els socis del gallec i a tenir un pes cabdal en la responsabilitat del gol, però el cert és que la seva aportació en xifres ha sigut força pobra fins ara: 3 gols i 2 assistències el brasiler en 1.561 minuts, 2 gols i 1 assistència del del Bon Pastor en 1.437, 2 gols i 2 assistències de l’argentí en 1.247 minuts, i 2 gols i 1 assistència del paraguaià en 669 minuts. En total, 9 dianes i 6 passades de gol entre quatre davanters que s’han repartit 4.914 minuts entre la Lliga i la Copa. De moment, l’únic dels atacants blanc-i-blaus que presenta unes xifres notables és el Panda, que, tot i ser l’únic que ha jugat regularment en la punta d’atac, ha capitalitzat la faceta golejadora (14 dianes i 2 assistències en 2.548 minuts).

Wu Lei ha parlat per primer cop en roda de premsa des de la seva presentació com a jugador de l'Espanyol. L'atacant xinès, ajudat pel seu traductor personal, ha reconegut que encara no està en la seva plenitud física. "Desafortunadament encara no estic en la meva millor física a causa de les lesions. Necessito temps per adaptar-me al ritme de la Lliga espanyola, que és molt diferent al de la xinesa. Amb el temps espero poder demostrar mes coses i poder estar molts més anys aquí. Jo mateix m'he sorprès del bon rendiment que he donat. Això va lligat al bon tracte que he rebut del cos tècnic. Amb el temps rendiré millor que ara", ha afirmat.

Wu Lei ha rebut el guardó que l'acredita com a millor jugador xinès de l'any 2018, en una gala organitzada per Titan Media Group. L'atacant de l'Espanyol va marcar 27 gols al llarg de la temporada i va repartir 8 assistències. A més a més, amb el Shanghai SIPG Football Club, el seu equip anterior, va guanyar el campionat de la Superlliga xinesa. Amb la seva selecció va jugar 9 partits i va fer 4 gols. "Estic molt content de rebre aquest premi. Dono les gràcies als companys del Shanghai SIPG i a l'afició que m'ha votat en aquest concurs. Per a mi aquest premi és un estímul per fer-ho millor a l'Espanyol, un ambient diferent, i poder aconseguir el premi aquest 2019", ha comentat el jugador, que ha qualificat l'Espanyol com "una família". "Estic molt agraït als companys per tot el que estan fent, m'estan ajudant molt", ha apuntat Wu.