TV3 va estrenar dimarts una nova entrega de La fugida, la sèrie documental que recull els treballs d’investigació del periodista Guillem Sánchez sobre els abusos sexuals comesos en entorns religiosos. El 2024 en vam veure una primera temporada. Però cada emissió interpel·la noves víctimes i, per tant, també es denuncien altres agressors. Aquesta vegada, els tres nous episodis (que trobareu a la plataforma 3Cat) es van centrar en casos vinculats als Escolapis i a l’Escola Pare Manyanet de Barcelona.

El Vaticà podria acceptar la renúncia del bisbe de Cadis i Ceuta, Rafael Zornoza, després de veure's esquitxat pel primer cas de presumpta pederàstia dintre la cúpula de l'Església espanyola. Aquest dilluns el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Luis Argüello, s'ha reunit per primer cop amb el papa Lleó XIV i, després de la trobada, ha confirmat que el Papa està “informat” del cas.

"No puc plorar, no puc expressar els sentiments". És el testimoni d'un dels quinze homes, la majoria de més de 70 anys, parlant a càmera directament sobre els abusos sexuals que van patir dins l'Església quan eren nens. Uns abusos que van convertir aquells menors en persones fredes i, aparentment, sense emocions. També una dona narra les agressions que va patir d'una monja en un centre religiós de Navarra. Todos lo sabían és el documental d'Iratxe Pérez sobre la violència sexual dins de l'Església catòlica. Al poble de la directora, Estella-Lizarra, hi viuen poc més de 14.000 habitants i, segons l'autora del documental, hi ha una "estimació de més de mil víctimes" d'abusos sexuals.

Un tribunal bolivià ha sentenciat aquest dimarts a un any de presó els jesuïtes catalans Ramon Alaix i Marcos Recolons, tots dos exprovincials de la Companyia de Jesús, per encobrir els abusos sexuals comesos pel sacerdot Alfonso Pedrajas, ja mort. A més, fonts de la Comunitat Boliviana de Supervivents (CBS) han assegurat a l'agència Efe que amb aquesta sentència s'obre la porta a seguir quatre processos judicials més. D'acord amb aquesta organització, que representa les víctimes, hi hauria 12 jesuïtes més (també morts) que haurien comès abusos sexuals a mig miler de menors en internats, col·legis i zones rurals de Bolívia i que haurien comptat amb el favor dels aleshores alts càrrecs de l'orde religiós al país per amagar els fets.

L’Església catòlica domina l’escenografia com ningú. És fascinant com s’ha apropiat de les festes paganes, lligades al cicle natural de la vida. En el cas dels solsticis, moments de màxima declinació del Sol, amb un èxit desigual. Mentre el solstici d’hivern –commemorat a les saturnals romanes amb grans tiberis i regals– ha estat desplaçat pel Nadal cristià, el d’estiu és un dels pocs saraus que se li han resistit. Des de l’antiga Pèrsia s’atorga al foc un valor ritual i s’honora la terra per agrair la prosperitat.

Aquest mes de juny l'arquebisbat de Barcelona ha començat a pagar les primeres indemnitzacions a víctimes d'abusos sexuals a dins de l'Església. L'any passat, arran dels casos denunciats al llarg dels últims anys i els informes sobre abusos a l'Església que van fer la mateixa Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i el Defensor del Poble, es va tirar endavant el pla de reparació integral a menors víctimes d'abusos sexuals, conegut com a PRIVA. Des de la seva creació, la Comissió Assessora de Reparació Integral de la CEE ha anat estudiant cada expedient de les persones que van denunciar haver patit abusos dins de l'Església catòlica a Espanya i que demanen una indemnització.

Dos joves han denunciat un responsable i monitor d'una comunitat religiosa evangèlica de Terrassa, l'Església Samaria, per presumptament haver-los agredit sexualment quan eren menors. La denúncia que ha avançat El Periódico i a la qual ha tingut accés l'ARA també es dirigeix contra un altre membre de la mateixa comunitat religiosa, que presumptament els va agredir sexualment quan ell encara era menor d'edat.

Els Mossos d'Esquadra van detenir dijous un home al districte d'Horta-Guinardó acusat de fer tocaments sexuals a dos joves, un dels quals encara és menor d'edat. Fonts policials confirmen l'arrest, però no la identitat de l'home que, segons ha avançat el diari El País, és el rector d'una parròquia d'aquest districte de Barcelona, concretament la del carrer Mare de Déu de Montserrat.

Hi ha medalles que es guanyen; d’altres es regalen. Les primeres premien el talent i l’esforç, en competició oberta; com les olímpiques (i paralímpiques!). Les altres, concedides sense disputa prèvia, lloen mèrits de mal apamar. La del mèrit del treball, que atorga el ministeri del ram, és la campiona del despropòsit. Retrata l’Espanya de charanga y pandereta (Lola Flores, la Pantoja, la Campos…) i de personatges com la Koplowitz, al timó de FCC, el gegant del totxo esquitxat de corrupció. O Díaz Ferran, expresident de la patronal CEOE, que va buidar viatges Marsans i va deixar els clients amb un pam de nas. De vegades, el paperot és tan gros que toca fer marxa enrere. A Franco li van retirar en aplicació de la llei de memòria històrica. La medalla del president Macià sembla igualment erràtica. Què tenen en comú un milionari com l’amo de Mango, l’heroi bomber de l’incendi d’Horta i Salvador Illa? Si ens fixem en les medalles honorífiques de la Generalitat no queda clar què volen enaltir. Entre els premiats hi ha entitats com La Caixa, el pal de paller de les finances de casa nostra, que es va afanyar a traslladar la seu a València quan anaven mal dades. 

L'Església espanyola ha aprovat aquest dimarts un pla integral, que inclou indemnitzacions econòmiques, per reparar les víctimes de violència sexual. Un pla que s'aplicarà quan la via judicial ja estigui tancada perquè el delicte ja ha prescrit o perquè l'agressor ha mort. L'encarregada d'avaluar cada denúncia serà una comissió assessora formada per 10 integrants que analitzarà els danys causats a la víctima per trobar la millor manera de reparar-los. A aquesta comissió, de la qual encara no s'han fet públics els noms, s'hi podria sumar un representant de les víctimes o de les associacions que les acompanyen. El president de la Conferència Episcopal (CEE), Luis Argüello, ha deixat caure que segurament tots els membres que la integrin, la majoria juristes i experts medicoforenses, estaran vinculats d'alguna manera a l'Església espanyola.

El govern espanyol ha tornat a exigir públicament un sistema de reparació "obligatori i efectiu" per a les víctimes d'abusos al si de l'Església catòlica en què els afectats tinguin veu. "El govern estarà al vostre costat", ha assegurat aquest dimarts el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, a les associacions de víctimes amb les quals s'ha reunit per traslladar-los la intenció de l'executiu espanyol de garantir-los una reparació "adequada".

L'escàndol va esclatar durant els anys vuitanta i es va conèixer amb el nom de cas de la Casa de Santiago. Tots els responsables dels abusos sexuals a menors que es van cometre durant anys en van sortir indemnes per l’encobriment de bisbes i cardenals de l’arquebisbat de Barcelona i els errors procedimentals que van permetre que no hi hagués conseqüències per als agressors. Més de trenta anys després, ningú de l’Església ha demanat perdó a les víctimes. Malgrat que es va fer una investigació interna sobre la Casa de Santiago, que va qualificar-se com a secta, i es van acreditar múltiples casos d’abusos sexuals, no va passar res. A través de desenes de testimonis, de l’accés als documents que l’arquebisbat de Barcelona tenia al seu arxiu secret, de cartes dels mateixos agressors i de les famílies afectades, l’ARA ha reconstruït l’escàndol que va trasbalsar l'Església catòlica del nostre país. Ara, finalment, tres dècades després, algú ha fet arribar al Vaticà tota la documentació.

El secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), César García Magán, ha afirmat aquest divendres que l'Església contribuirà al fons d'indemnització a les víctimes d'abusos anunciat per Pedro Sánchez durant el seu discurs d'investidura i després que ho demanés el Defensor del Poble. L'Església, doncs, canvia la postura que ha tingut els darrers anys i s'obre ara a participar en un pla per compensar els afectats, analitzant cas per cas i sempre que hi hagi una "conclusió moral". "Si s'arriba a aquesta conclusió moral, hi haurà aquesta reparació moral", ha dit García en roda de premsa des de Madrid.

Hi ha ànimes sensibles, com Emily Dickinson, capaces d’atrapar els matisos de les emocions, de l’èxtasi a l’agonia. "Després d’un gran dolor, ve un sentiment / concret / els Nervis s’asseuen amb cerimònia, / com Tombes, / El Cor, encarcarat, es pregunta si va ser/ ell qui va suportar-lo / I si va ser ahir o fa molts Segles".

Un grapat de bisbes espanyols ha fet cas de la crida d’Aznar contra el govern de Sánchez: “Qui pugui fer alguna cosa, que la faci; el que pugui parlar, que parli”. Sentint el que opinen de l’amnistia ha quedat clar, una altra vegada, que abans que bisbes es consideren espanyols i que són patriotes abans que cristians. Si no, no dirien mentides com ara “van delinquir violentament destruint un estat de dret” o “l’amnistia seria valuosa si no emparés la violència contra les persones”. 

Aquesta setmana passada es presentava l’informe del Defensor del Poble sobre les violències sexuals a l’Església. L'informe, més enllà de les dades, suposa un pas essencial per pal·liar el menysteniment, el silenci i l’abandonament que han patit aquestes víctimes per part de les institucions i molt sovint també per part de la societat. Només podrem respondre al seu dolor posant-les al centre, escoltant el que necessiten i el que demanen. I això cal fer-ho independentment de si en l’informe el càlcul de la incidència és més o menys aproximat –un debat que ha captat part de l'atenció aquests dies–. Amb el deute humà que tenim amb aquestes persones, situar el debat en el volum del fenomen és una altra forma de revictimització, perquè estem altre cop posant el focus on no toca, perdent l'oportunitat de parlar d’elles, de per què han estat silenciades, o no prou (o gens) reconegudes. Recordem que encara hi ha sectors de l’Església que intenten negar aquesta realitat històrica (i global).

Vist l’informe Gabilondo sobre els abusos sexuals a l’Església catòlica espanyola, sé que de cap manera no es pot dir que les víctimes actualment vives són 440.000. La xifra publicada s’ha inferit malinterpretant els resultats de l’enquesta d’opinió que ocupa només 28 de les 779 pàgines de l’informe. I que no es pot saber és just el que diu el mateix informe del Defensor del Poble espanyol a la pàgina 36: “Conviene señalar que la Comisión Asesora considera que no ha formado parte de su cometido hacer un calculo del número de persones afectadas por abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica. Ni siquiera se ha propuesto realizar una aproximación a esa cantidad”. Però potser no s’havia llegit sencer i l’escàndol era massa temptador.

L'Església francesa va anunciar a finals del 2021 que es vendria patrimoni per indemnitzar les víctimes d'abusos sexuals que ho demanessin, després que una investigació independent xifrés en 3.000 el nombre d'abusadors i en 330.000 els casos identificats des de l'any 1950 a tot el país. L'Església espanyola tot just llavors començava a investigar els seus, i un any i mig després feia públic un informe on admetia poc menys de 1.000 víctimes des del 1945 i 728 abusadors entre els seus membres. Diferents veus van alertar llavors que s'havia quedat manifestament curta i que, més enllà de demanar perdó, no hi havia informació sobre quin tipus reparacions s'havien donat o es pensaven donar, amb quins volums econòmics i a partir de quins criteris objectius. Tampoc es donaven noms d'abusadors. La voluntat del papa Francesc de fer net quedava a mitges.

El Parlament de Catalunya impulsarà una proposició de llei per allargar els terminis de prescripció dels delictes greus de pederàstia. Està previst que la iniciativa de la comissió d'investigació sobre la pederàstia a l'Església es registri abans d'acabar l'any, s'aprovi a començaments del 2024 i llavors es traslladi al Congrés de Diputats. El text encara està en fase de revisió, però tots els grups parlamentaris catalans, excepte el PP i Vox, estan d'acord a tirar endavant la proposició de llei a través d'una lectura única, el tràmit més ràpid, i així evitar allargar-ho en el temps. D'aquesta manera es donaria resposta a la petició de la majoria de les víctimes que han participat de la comissió, que a les seves compareixences reclamaven que els delictes sexuals contra menors no prescriguessin. Falta, però, tancar si en la proposta del Parlament s'inclourà la imprescriptibilitat dels delictes, que es puguin denunciar sempre, o fixar un termini de prescripció molt més gran de l'actual, una fórmula en què se sentirien més còmodes alguns partits.

Hi ha dues pel·lícules diferents a Verano en rojo, adaptació de la primera novel·la protagonitzada per la comissària de policia María Ruiz (Marta Nieto, tan efectiva com sempre) i escrita per la periodista Berna González Harbour. Una, la que privilegia la directora Belén Macías, és un thriller policial ambientat entre Madrid i Pamplona l'estiu del 2010 que investiga la mort de dues alumnes adolescents de diferents escoles d'una mateixa institució religiosa. L'altra, de la qual només s'entreveu el pàl·lid reflex del que hauria pogut ser, és un Spotlight a l'espanyola: un film d'investigació periodística en què un veterà reporter (un José Coronado de llarga cabellera platejada i d'actitud de tornada de tot més activada que mai) descobreix una xarxa de pederàstia al si de l'Església i el seu encobriment per part de les altes instàncies eclesiàstiques.