Els caps territorials dels Mossos d'Esquadra van passant i després de contestar les preguntes de la lletrada Olga Tubau, defensora del major Josep Lluís Trapero, quan arriba el torn dels fiscals, la pregunta és fixa:

Segueix l'última hora de les reaccions a la sentència del Procés

El Tribunal Suprem prepara la "infraestructura" organitzativa per notificar la sentència del judici del Procés aquest dilluns, dia 14 d'octubre. Segons fonts judicials, el tribunal estudia enviar funcionaris o funcionàries –podria encarregar la missió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)– a la presó de Lledoners, on estan empresonats Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i a les del Catllar i Puig de les Basses, on estan empresonades Carme Forcadell i Dolors Bassa, respectivament, per lliurar en mà la sentència, igual com als tres acusats que estan en llibertat: Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs. La jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) estipula que la notificació ha de ser personal. Acte seguit n'informaria els procuradors a través del sistema informàtic judicial Lexnet i, posteriorment, els mitjans de comunicació.

El govern de Pedro Sánchez té grans expectatives que el tribunal del Procés dicti una sentència condemnatòria pel delicte de sedició, segons la qualificació elevada per l’Advocacia de l’Estat el novembre del 2018, a diferència de la rebel·lió que ha defensat la Fiscalia del Tribunal Suprem. Fonts judicials assenyalen que el Palau de la Moncloa veuria així reivindicada una conducta que va suscitar crítiques furibundes del PP i de Ciutadans, que consideraven que la qualificació de sedició suposava la prova del pacte de Sánchez amb els partits independentistes.

La possibilitat de repetir les eleccions generals el 10 de novembre planteja una coincidència amb les dates previstes -informalment- de finals de setembre o principis d’octubre per a la notificació de la sentència del judici al Procés. Segons fonts judicials consultades per l’ARA, una convocatòria electoral el 10 de novembre ajornaria la notificació, seguint una doctrina no escrita del Tribunal Suprem de no interferir en processos electorals.

Els magistrats que formen el tribunal del Procés han dictat una providència en la qual es dona un termini de tres dies al ministeri fiscal, parts acusadores i la defensa d'Oriol Junqueras perquè es pronunciïn sobre la necessitat, o no, que el Suprem s'adreci al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per plantejar el que es pot anomenar el cas Junqueras, o la prohibició perquè acudís el 17 de juny a jurar/prometre l'acta d'eurodiputat.

Quan Oriol Junqueras va ser elegit al Parlament Europeu el 26 de maig passat una cosa era evident: s'acostava un nou i important xoc de trens.

Antigament, el torn d’última paraula permetia a l’acusat, que havia declarat al començament del judici i estava callat durant totes les sessions, encarar la seva autodefensa o defensa personal tenint en compte que qui el defensava fins a aquell moment era el seu advocat. Però ja no és com abans, perquè ara la pràctica és que els acusats utilitzin aquest torn no tant per defensar-se, tècnicament parlant, com per transmetre al tribunal un missatge més emocional.

L’advocat Xavier Melero va martellejar amb fermesa, sense violència verbal, però amb ironia, el clau final del taüt del que va anomenar la teoria de rebel·lió postmoderna, enganxada amb cola per la Fiscalia del Suprem i l’instructor Pablo Llarena. I ho va fer amb la prova que el 14 de febrer del 2019, i dies posteriors, va fer caure el castell de cartes dels fiscals: la declaració del major Josep Lluís Trapero.

Tothom dona per fet que la sentència del Procés no estarà a punt fins a finals de setembre o fins i tot octubre. Però hi ha possibilitats que, després de declarar el dimecres 12 de juny el clàssic vist per a sentència, el president del tribunal i ponent, Manuel Marchena, faci un seriós intent de redactar i deliberar el seu projecte per tenir la sentència aprovada i signada l'última setmana de juliol.

La Fiscalia sap des del 18 de desembre del 2017 que els comissaris dels Mossos d'Esquadra van sol·licitar al Govern els dies 26 i 28 de setembre d'aquell any que es desconvoqués el referèndum, i fins i tot que van ordenar que s'elaborés un pla per detenir Carles Puigdemont i el seu equip.

Els fiscals han dissenyat les seves intervencions atenent a la trajectòria de Marchena a la Fiscalia. Fidel Cadena ha vingut a dir: “Manolo, ni et passi pel cap anar per la via d’una temptativa de rebel·lió o una conspiració. No ens robis la victòria”. Perquè la rebel·lió, va explicar, és un “delicte de resultat tallat”. Què vol dir? Que es consuma amb l’alçament i no es necessita assolir l’objectiu buscat. I és que tant la temptativa de rebel·lió -que pot ser acabada o inacabada- com la conspiració per a la rebel·lió suposarien rebaixar fins a dos graus el delicte de rebel·lió i situarien la pena màxima en 7 o 8 anys. O fins i tot menys. I si es descompten els gairebé 2 anys de presó preventiva i s’aplica l’article 100.2 del reglament penitenciari, la situació personal dels encausats faria un canvi substancial. Però potser la solució passa per una alternativa que el tribunal podria considerar.

La primera sessió documental de la vista oral ha projectat els vídeos que il·lustren la construcció del delicte de rebel·lió que ha fet la Fiscalia del Suprem.

L'elecció d'Oriol Junqueras al Parlament Europeu torna la pilota a la teulada de Manuel Marchena, president de la sala segona del Tribunal Suprem –que jutja el cas del Procés–. Això passa a 72 hores de la decisió de la mesa del Congrés de Diputats de suspendre el diputat Junqueras.

La crònica d'una suspensió anunciada ha acabat amb el desenllaç que tothom ja coneixia: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez no podran exercir les funcions al Congrés de Diputats. Cap misteri.

La sala segona del Tribunal Suprem ha creat un conflicte artificial amb la seva pròpia Fiscalia i amb la mesa del Congrés de Diputats. En lloc d'interpretar l'aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal en una interlocutòria que suspèn els quatre diputats independentistes presos (Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull) i el senador independentista pres Raül Romeva i comunicar-ho a continuació a la mesa perquè executi aquesta suspensió, ha plantejat un repte: que el Congrés "s'autogestioni" i apliqui la mesura a iniciativa pròpia.

La Fiscalia del Suprem va sol·licitar en el seu escrit de conclusions provisionals del 2 de novembre del 2018 la pràctica d'una prova pericial amb el següent enunciat genèric: "Pericial mitjançant examen dels següents pèrits: 1) Sobre determinació dels fons públics destinats a l'organització, preparació, logística, finançament i execució del referèndum il·legal, els funcionaris del ministeri d'Hisenda que, a continuació, se citen: María del Carmen Tejera Gimena, Sara Izquierdo Pérez i Teresa Cecilia Hernández Guerra".

Tot i que els protagonistes de l'acte de constitució de les cambres han sigut Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, al Congrés, i Raül Romeva, al Senat, qui ha dominat l'escena, entre bastidors, és el poder judicial i, diguem-ne, constitucional.

Fa la impressió que la pressió acumulada al llarg de tres mesos de judici buscava una vàlvula d'escapament un dia o altre, i la data del calendari ha sigut aquesta: el dimarts 14 de maig. Què ha passat? Com que es tracta d'un tribunal caracteritzat per un president que exerceix una participació i una intervenció permanents, sense treva, la pregunta sobre què ha passat es redueix al següent: Què li ha passat a Manuel Marchena?

Maria Antonia Cao, lletrada de l'administració de justícia de la sala segona del Tribunal Suprem, té marcat a la seva agenda el dilluns 20 de maig com el dia que hauria d'acabar la fase testifical proposada per les defenses dels acusats. L'endemà, el dimarts 21 de maig, no hi haurà sessió perquè Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull i Josep Rull, diputats electes presos, prendran possessió dels seus escons al Congrés dels Diputats, i Raül Romeva, senador electe, farà el mateix al Senat. Tots a la mateixa hora, les deu del matí, en què solen acudir al Suprem.