<![CDATA[Ara.cat - David Miró - Judici al Procés]]> 10 <![CDATA[Jordi Pina: "El judici del Procés m'ha fet més bona persona"]]>

En un país normal, cap advocat escriuria un llibre sobre un cas que ha perdut de manera estrepitosa. Però la Catalunya que enceta la tercera dècada del segle està lluny de ser un país normal. Jordi Pina, l'advocat defensor de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, ha escrit a El judici de la meva vida (Columna) les seves vivències del procés judicial sobre els fets de l'octubre del 2017 amb un to íntim, no exempt de sentimentalitat, que subratlla, per sobre de tot, el component humà dels seus clients i com l'estreta relació que hi ha mantingut durant aquests dos últims anys l'ha acabat canviant a ell com a persona. "El judici crec que m'ha fet més bona persona", deia Pina al públic que omplia de gom a gom el saló noble de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, fins al punt que desenes de persones van haver de seguir l'acte des de la sala de columnes.

]]> <![CDATA[La crònica sonora del judici: Els al·legats finals]]> Va parlar el primer dia i avui l’hem tornat a escoltar en el judici. Oriol Junqueras ha sigut breu però clar. Cal tornar a la política. En la mateixa línia s’ha expressat el seu company de partit, Raül Romeva.

]]> <![CDATA[La crònica sonora del judici: Desobediència? Pot ser. Rebel·lió i sedició? Ni en broma]]> Quatre mesos després, el judici al Procés arriba a la recta final amb els informes finals de les defenses. El primer a intervenir ha estat l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, que ha deixat clar que el judici marcarà el futur d'Espanya. Per Van den Eynde, l'acusació posa en perill drets fonamentals amb la seva acusació de rebel·lió. L'advocat ha acabat la seva intervenció convidant el tribunal a dictar una sentència que ajudi a solucionar el conflicte entre Catalunya i Espanya.

]]> <![CDATA[La crònica sonora del judici: l'hora dels votants]]> Després de sentir desenes de policies parlant de la suposada violència de la gent als col·legis, de les muralles humanes i de les mirades d’odi, aquest dimarts han parlat els votants de l’1-O agredits per les forces de l'ordre estatals. S'ha sentit, per exemple, Jordi Rubinart, de Sant Esteve Sesrovires, i Jordi Salvadó, de Sant Carles de la Ràpita, relatant el que van veure.

]]> <![CDATA[La crònica sonora del judici: els consellers cessats per Puigdemont]]> El judici de l’1-O s’ha reprès amb la declaració de tres dels exconsellers que van ser rellevats el juliol del 2017 per Puigdemont i l’intendent de mediació del Mossos que va ajudar la famosa lletrada a sortir pel pati interior de la conselleria d’Economia. L’intendent ha explicat que s’hauria pogut muntar un operatiu per sortir per la porta principal, però que simplement s'hauria trigat més temps.

]]> <![CDATA[La crònica sonora del judici: les defenses collen la Guàrdia Civil]]> El número 2 del tinent coronel Baena, l’home que va dirigir la investigació de l’1-O, ha flaquejat davant les preguntes de les defenses dels acusats i ha hagut de recórrer repetidament al “No me’n recordo”.

]]> <![CDATA[La crònica sonora del judici: Ferran López, l'escuder de Trapero]]> El judici de l’1-O ha tornat a comptar aquest dimecres amb un testimoni important, en aquest cas el de Ferran López, en aquell moment número dos de Josep Lluís Trapero al capdavant dels Mossos. López, que recordem que després del cessament de Trapero amb el 155 va ser nomenat número 1 del cos, ha insistit en els arguments que ja va donar el seu excap. No hi va haver col·laboració de la policia catalana amb l’organització del referèndum.

]]> <![CDATA[La crònica sonora de la jornada: col·laboració Mossos - Guàrdia Civil a Sabadell]]> Aquest dimecres han declarat dues de les personalitats internacionals que van ser a Catalunya durant l’1-O per veure 'in situ' el desenvolupament del referèndum. El primer ha sigut l’alemany Bernhard von Grünberg, diputat regional de l’SPD al land de Renània del Nord - Westfàlia. Von Grünberg ha destacat, sobretot, l’actitud pacífica de la gent tot i la violència policial.

]]> <![CDATA[La crònica sonora del judici: una insurrecció sense detinguts]]> Aquest dimarts ha declarat el principal responsable de la investigació policial sobre el Procés, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, que ha sigut l’encarregat de vestir i justificar, amb els seus informes i atestats policials, els delictes de rebel·lió i sedició. Baena no ha sigut capaç de donar proves concretes de violència o de crides a la violència, però ha fet servir l’expressió “clima insurreccional” i "polvorí" per descriure el que es va viure a Catalunya la tardor del 2017.

]]> <![CDATA[La crònica sonora del judici: l'espionatge dels Mossos]]> Si hi ha una cosa que uneix tots els testimonis de la Guàrdia Civil és la seva animadversió pel cos de Mossos d’Esquadra. Avui han continuat les acusacions de passivitat i no col·laboració en les operacions contra el referèndum. Un dels agents ha anat més enllà i ha parlat directament d’espionatge durant la jornada de l'1-O.

]]> <![CDATA[La crònica sonora del judici: la Guàrdia Civil]]> El relat de la suposada violència del Procés ha reaparegut avui al Tribunal Suprem de la mà de

]]> <![CDATA[La crònica sonora del judici: el moment Trapero]]> Josep Lluís Trapero, el major del Mossos, ha sigut aquest dijous molt clar davant del tribunal que jutja l'1-O. La policia catalana no estava conxorxada amb el Govern per permetre la celebració del referèndum i en cap moment van deixar d'obeir les ordres dels jutges i els fiscals. És més, ha revelat que tenien a punt, per si els hi ordenaven, un operatiu per detenir el president Puigdemont i tots els consellers abans de la DUI.

]]> <![CDATA[La crònica sonora del judici: el paper dels Mossos]]> Una de les tesis de l'acusació, i que han repetit testimonis clau com Diego Pérez de los Cobos, és que els Mossos estaven conxorxats amb el Govern per fer l'1-O. Doncs bé, aquesta tesi ha quedat tocada amb el testimoni dels comissaris Manel Castellví i Emili Quevedo. El primer a declarar aquest dilluns ha estat Castellví, que ha matisat el que va dir dijous respecte a la violència que van preveure de cara a l'1-O i ha subratllat que tant ANC com Òmnium sempre han organitzat mobilitzacions pacífiques.

]]> <![CDATA[La crònica sonora del judici: l'helicòpter i el mur]]> El judici s’ha reprès aquest dimecres amb la declaració del coronel Diego Pérez de los Cobos, que, com va fer el secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, ha defensat que l’1-O no hi va haver càrregues policials, cosa que ha indignat l’advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina. De los Cobos ha dit que va derivar en els seus subordinats la decisió d’actuar en uns llocs i no en uns altres.

]]> <![CDATA[La crònica sonora del judici: Millo i el Fairy]]> Avui s’ha parlat de violència al Tribunal Suprem, i molt. El primer a fer-ho ha sigut el llavors delegat del govern espanyol, Enric Millo, que ha descrit un ambient de violència i intimidació durant el setembre i l'octubre del 2017. Però sens dubte l’expressió de Millo que ha fet més fortuna és la referència a l’anomenada 'trampa del Fairy', un dels mètodes suposadament violents que va fer servir la gent durant l’1-O.

]]> <![CDATA[La crònica sonora del judici: la culpa va ser dels Mossos]]> Per fi s’ha sentit a la sala un testimoni del govern Rajoy que ha assumit l’actuació policial de l’1-O. El llavors secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, no ha fet com el seu superior, el ministre Juan Ignacio Zoido, i també Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría, que van descarregar qualsevol responsabilitat en els seus subalterns. Nieto ha defensat l’actuació policial dient que la força usada va ser proporcional i fins i tot ha explicat que, tècnicament, no hi havia hagut càrregues policials.

]]> <![CDATA[Ningú volia el xoc de trens]]> L’exposició del lehendakari Urkullu va ser extremadament pedagògica sobre com van anar els fets d’octubre. Rajoy era renuent a aplicar el 155 perquè no s’havia fet mai i no sabia quines conseqüències tindria. I Puigdemont no volia fer una DUI que només podia ser simbòlica i buscava la manera d’evitar la suspensió de l’autonomia. Cap d’ells volia el xoc de trens, però ningú va frenar perquè van tenir vertigen i pressions dels seus. El més curiós és que, un any després, tots dos pensen que es van equivocar... però per massa tous. Rajoy probablement creu, veient que no va ser cap cataclisme, que hauria estat millor aplicar el 155 abans. I Puigdemont diu que el seu error va ser suspendre la DUI el 10 d’octubre. Segurament Urkullu considera que no han après res.

]]> <![CDATA[La crònica sonora del judici: Zoido tampoc sabia res]]> Ni el president del govern, ni la vicepresidenta, ni el ministre de l’Interior. Ningú es fa directament responsable d’haver donat l’ordre de carregar contra les persones congregades als col·legis durant l’1-O. Al llarg de l’interrogatori, Juan Ignacio Zoido ha respost en nombroses ocasions que no sabia ben bé com havia anat tot. Del major Trapero, per exemple, només ha dit que no li agradava estar coordinat per Diego Pérez de los Cobos. Això sí, l’exministre ha insistit que l’actuació de la policia, al seu parer, va ser racional i proporcional. I s’ha queixat de l’operatiu que van preparar els Mossos aquell dia.

]]> <![CDATA[La crònica sonora del judici: Rajoy i Santamaría]]> Havia de ser el dia de Vox i ha acabat sent el dia en què Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría potser han ajudat, sense saber-ho, a les tesis de la defensa. Com? Molt fàcil, primer de tot negant que l’1-O va ser, tal com sosté la Fiscalia, un referèndum efectiu. I en segon lloc admetent que no es va ni plantejar declarar l'estat d'emergència tot i la insistència de l'acusació en parlar de violència generalitzada.

]]> <![CDATA[La crònica sonora del judici: defensa dels drets fonamentals]]> Jordi Cuixart, president d’Òmnium i únic dels presos que no és polític, ha marcat un punt d’inflexió en el judici al fer una defensa aferrissada de la desobediència civil com a via per aconseguir canvis legislatius en democràcia. I ho ha fet assumint que, si ha de pagar el preu de la presó, el pagarà. Cuixart ha estat enèrgic, vehement, i ha basat la seva defensa en dos pilars: el rebuig a la violència i la defensa dels drets fonamentals.

]]>