"Tan aviat com vam saber que el Dom era mort, no vam tenir cap dubte que acabaríem el seu llibre". Jonathan Watts, corresponsal mediambiental a l'Amazònia per al The Guardian, recorda el seu col·lega del diari i amic Dom Phillips, assassinat fa tres anys en una expedició a la selva quan investigava per escriure el seu llibre How to save the Amazon. El 5 de juny del 2022, Phillips va desaparèixer quan viatjava amb l'indigenista brasiler Bruno Pereira pel riu Itaguaí a través de la vall del Javarí, una de les àrees indígenes més grans del Brasil. La policia va iniciar la cerca, i la campanya impulsada per la dona, amics i col·legues del periodista va afegir pressió, però no va ser fins al 12 de juny que van aconseguir la confessió dels culpables, que portaria a localitzar els cossos dels dos homes.

La periodista brasilera Eliane Brum fa més de 35 anys que cobreix l'Amazònia, però en fa vuit que va mudar-se allà. Ara viu a Altamira, "epicentre de la desforestació" amazònica i també "epicentre de la resistència" contra el col·lapse ecològic mundial, en paraules seves. Ha estat un trasllat físic però també emocional, que ha submergit Brum en un procés de "desblanquejament" i "reforestació" interna, per adoptar la mirada i la forma de vida dels que anomena "pobles-selva". Ho explica en el seu llibre Amazonia. Viaje al centro del mundo, un relat molt personal però rigorosament documentat sobre la situació d'aquest ecosistema cabdal per al planeta Terra. Ara passa tres mesos a Barcelona com a Resident del CCCB, on assessorarà l’exposició Amazònies. El futur ancestral, que s'inaugura el 13 de novembre, i comissaria un cicle de conferències.

És possible prendre-li el pols a la natura? Com es pot saber què passa a dins de les selves tropicals, els grans pulmons del món, si són llocs pràcticament inaccessibles? Els científics reconeixen que no saben com funcionen realment aquests ecosistemes, bàsics per a la vida al planeta, ni com hi conviuen els animals i les diferents espècies. El temps, a més, els juga en contra: "Són un hàbitat essencial per a la regulació del clima i, en canvi, desapareixen més de 40 camps de futbol de selva tropical cada minut a tot el món. En menys d'un segle ha desaparegut la meitat de la selva a tot el món", alerta Michel André, professor, investigador i director del laboratori d'aplicacions bioacústiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La destrucció és tan ràpida, diu André, que no se sap ni tan sols quina és la biodiversitat que està desapareixent. "Anem a contrarellotge", lamenta.

Uns 200 activistes s'han concentrat aquest divendres al migdia al consolat del Brasil de Barcelona, a l'avinguda Diagonal, per denunciar la inacció política internacional davant els incendis forestals que cremen la selva amazònica –el pulmó del planeta, vital per contrarestar l'escalfament global– des de fa 17 dies. Des del gener, al bosc tropical més extens del món s'han registrat 38.228 focus d'incendi.

El president brasiler, Jair Bolsonaro, ha insinuat que les ONG podrien estar darrere dels milers d'incendis que estan cremant l'Amazones –la principal selva tropical del món i un dels pulmons que es consideren vitals per contrarestar l'escalfament global– i que estan disparant les xifres dels últims anys. "Pot haver-hi, sí, i no ho estic afirmant, una acció criminal d'aquestes oenagés per cridar l'atenció contra la meva persona, contra el govern del Brasil", va declarar Bolsonaro, que ha aixecat polèmica sobretot aquestes últimes setmanes perquè és partidari de l'explotació comercial –agrícola i minera– de l'Amazones.

La xifra d'incendis que s'han produït des de principis d'any al Brasil és la més elevada dels últims set anys. Entre el mes de gener i les tres primeres setmanes d'agost, el país ha registrat 71.497 focus d'incendi, poc més de la meitat dels quals s'han detectat a l'Amazones, la principal selva tropical del món i un dels pulmons que es consideren vitals per contrarestar l'escalfament global. Segons les dades divulgades per l'Institut Nacional d'Investigacions Espacials (INPE) del Brasil, que comptabilitza els focs amb l'ajuda d'imatges de satèl·lit, aquesta xifra és un 83% superior a la del mateix període de l'any passat. Només des de dijous passat l'organisme ja ha detectat 9.507 incendis forestals nous al país, principalment, de nou, a la zona de l'Amazones.

La destrucció de la selva tropical a l’Amazònia brasilera s’ha disparat d’ençà que l’ultradretà Jair Bolsonaro és president del Brasil, uns mesos en què ha reduït els esforços per combatre la tala, la mineria i l’explotació ramadera il·legals. Protegir l’Amazònia ha estat l’element clau de la política ambiental del Brasil de les últimes dues dècades, però amb l’elecció del president Jair Bolsonaro, que ha estat multat personalment per haver violat regulacions mediambientals, el Brasil ha fet un gir de 180 graus.