Tota una vida esquiant. Amb dos anys Quim Salarich ja portava esquís, ja que amb la família pujava als Pirineus per passar una bona estona a la Molina. Com tantes famílies catalanes. Però el seu germà tenia traça i li van demanar si volia entrar a competir, i ell va acabar seguint els seus passos. Tres dècades més tard, amb 32 anys, l'osonenc s'ha convertit en el millor esquiador alpí català de tots els temps. Cal anar fins a Paquito Fernández Ochoa –guanyador d'un or a Sapporo el 1972 a l'eslàlom especial– per trobar un esquiador de la delegació espanyola amb tants bons resultats a escala internacional. "Arribo bé, en forma. Els entrenaments han anat bé", explica l'esquiador nascut a Vic. Va ser abanderat espanyol a la cerimònia inaugural, però va decidir no quedar-se a Itàlia i tornar a casa uns quants dies per entrenar-se a la Molina, escenari clau en la seva història. Per treballar amb calma, concentrar-se i, de pas, fer una calçotada amb els seus amics. El temps no va acabar d'ajudar, amb nevades i vent, però Salarich creu que arriba en un moment òptim a la prova d'eslàlom d'aquest dilluns. ¿El repte? Treure's de sobre el mal regust de boca dels seus altres Jocs.

La germana petita de la família d'esquiadors Fernández-Ochoa porta tota una vida lligada a l'esport professional. Lola, atleta olímpica a Sarajevo-84 repassa amb l'ARA la seva trajectòria i una vida dedicada a la seva família i a l'esquí, un esport molt sacrificat: “L'esquí és molt dur, estàs fora de casa 300 dies a l'any i vas d'hivern a hivern. Quan acaba aquí te'n vas a Sud-amèrica a continuar entrenant-te”. Ella va haver de retirar-se de l'esquí professional amb 22 anys a causa de reiterades lesions: "Vaig tenir la desgràcia o la sort d’haver de deixar-ho i em vaig poder reinventar. La meva germana [Blanca] ho va fer amb 31, i esclar, és molt diferent perquè als 30 no et poses a estudiar". A la seva germana, bronze als Jocs Olímpics d'Hivern a Albertville-92, li va costar adaptar-se a la seva nova vida postretirada, patia un trastorn bipolar i finalment es va acabar llevant la vida amb 56 anys el mes d'agost del 2019.

Quan baixes per una pista esquiant, pots arribar a superar els 100 km/h. Si ja fa vertigen per a qualsevol esquiador, encara impressiona més quan ets cec. Però des de fa dècades, molts esquiadors amb problemes de visió competeixen a la neu, on són feliços, amb l'ajuda dels guies que baixen just davant seu ajudant-los amb la veu. Una connexió especial, una feina en equip. Ara dos italians han dut l'experiència una mica més enllà introduint-hi música. No és un joc, no. Ho fan per competir millor. De fet, així han guanyat.

"Tinc 27 anys i no puc caminar". La vida de Mariona Boix va fer un gir de 180° el divendres 13 de març del 2015. En una competició d'esquí alpí a Andorra, en la categoria de descens, va caure i va patir el que s'anomena la tríada maleïda: el trencament del lligament encreuat anterior, del menisc intern i del lligament lateral intern del genoll esquerre. Amb 19 anys va veure com els seus somnis de ser olímpica s'esfumaven i començava un llarg i dolorós camí que avui dia encara no ha acabat. Set anys després ha passat dotze cops pel quiròfan per intentar curar-se el genoll, però, ara com ara, encara continua amb una lesió que li impedeix fer una vida ordinària.

"Ens hem unit i ens hem llançat a la piscina. Com que no existia un equip professional privat d’esquí alpí a casa nostra, l’hem creat", diu amb orgull Núria Pau. Un grup d’esquiadores ha fet allò que no fa tant hauria semblat ben difícil a Catalunya: crear el FastHolaluz, el primer equip femení privat d’esquí alpí de Catalunya, amb el suport de La Molina Club d’Esports i marques com Holaluz, el principal patrocinador d’un equip que aspira a fer realitat el que és ben normal, en bona part d’Europa; que un grup de dones pugui arribar a l’elit de l’esquí alpí.

El març del 2019, l'últim dia de les finals de la Copa del Món d'esquí alpí que es disputaven a Andorra, els membres de la Federació Internacional d'Esquí (FIS, per les sigles en anglès) es van adreçar als responsables de Grandvalira. Més enllà de felicitar-los per l'èxit de l'esdeveniment, els van encoratjar a fer un pas més: "¿Quan presenteu la candidatura per als Campionats del Món?" No s'esperaven el comentari, però no van trigar gaire a recollir el guant. Pocs mesos després posaven en marxa la candidatura i aquest dimarts han fet oficial que Andorra optarà, per primera vegada, a organitzar la prova més rellevant de l'esquí alpí al planeta, que es transmet en directe en més de 100 països.

La nord-americana Mikaela Shiffrin s'ha adjudicat l'eslàlom de l'estació txeca de Spindleruv Mlyn i ha aconseguit, amb la que ja és la seva quinzena victòria a la temporada, batre el rècord que fins ara tenia la suïssa Vreni Schneider des de la temporada 1988-89.

Fa una setmana es va acabar el Campionat del Món d’esquí alpí a Are, Suècia, una de les seus tradicionals de la Copa del Món. Entenc que molta gent no en tingui notícia, és d’aquells esports minoritaris dels quals no tenim massa tradició. Tot i així, hi havia dos representants catalans competint en tres proves: la Núria Pau en eslàlom i en gegant, i en Quim Salarich en eslàlom. Puc entendre que els minuts de televisió són molt preuats, i també entenc que dins d’aquests minuts tan valuosos els esports ocupen un espai reduït i que no és gens fàcil de distribuir. Entre totes les coses que soc capaç de comprendre hi cap el fet que no es donin cada dia els resultats ni les imatges de totes les proves d’aquest mundial en qüestió. Sí que és cert que s’han anomenat els nostres esquiadors en diferents ocasions, cosa que no entendria que no fos així.

La nord-americana Mikaela Shiffrin, la nova reina de l'esquí alpí, ha aconseguit aquest dissabte, amb 23 anys, el seu quart títol seguit d'eslàlom guanyant aquesta prova en els Mundials d'Are (Suècia). És la seva tercera medalla d'aquesta cita, la segona d'or.

Quan tenia deu anys, Lindsey Vonn va trobar-se Picabo Street, doble medallista olímpica. La menuda, gran admiradora de Street, se li va dirigir i li va dir que ella també seria campiona olímpica. Picabo Street, més tard, va admetre que no va poder oblidar aquella nena, tan decidida. I anys més tard la va entrenar. Lindsey Vonn (St. Paul, Estats Units, 1984) ja tenia molt caràcter quan era petita. I a mesura que va créixer, encara més. Ahir va penjar-se la medalla de bronze a la prova de descens dels Mundials d’esquí alpí d’Are (Suècia), un títol que va posar punt final a la carrera de la millor esquiadora de tots els temps.