Des dels seus inicis, la Fundació Abertis ha situat la cultura i el patrimoni al centre de la seva activitat, impulsant projectes que connecten les expressions artístiques amb les comunitats dels països on el grup és present. Aquesta vocació pren forma en programes de difusió cultural, exposicions internacionals i aliances institucionals que fan de la Fundació Abertis un actor rellevant en la promoció de l’art més enllà de les fronteres.

En un context global marcat per l’emergència climàtica i la necessitat urgent de reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle, Abertis ha aconseguit disminuir un 25% les seves emissions directes –aquelles d'abast 1, les quals inclouen la crema de combustibles i el transport de flota pròpia– i indirectes –d'abast 2 i que fan referència a les emissions derivades del consum elèctric. Aquest objectiu s'ha assolit en tan sols cinc anys i ara, la companyia s'ha proposat un nou repte encara més ambiciós: arribar a reduir les emissions en un 50% abans de l'any 2030. És així com el grup especialitzat en la gestió d'infraestructures i mobilitat culmina amb èxit el seu primer Pla ESG (en anglès, environmental, social i governance) 2022-2024.

Abertis avança en l'impuls de l'economia circular, un dels principals pilars de la seva estratègia de sostenibilitat, que s'allargarà fins al 2030. Seguint aquest full de ruta, el grup ja recicla el 80% dels seus residus, gràcies a la millora dels processos de selecció i reciclatge derivats de la gestió de les autopistes. En aquesta línia, la companyia ha desplegat un sistema de gestió ambiental en totes les seves unitats de negoci, que permet controlar la gestió que es fa de cadascun dels residus i té com a objectiu maximitzar-ne el percentatge reciclat.

Moviment de pes a la galàxia de La Caixa. La principal institució econòmica de Catalunya ha designat Josep Maria Coronas com a nou secretari del consell de Criteria. Segons ha pogut saber l'ARA, l'advocat deixarà en dates properes la secretaria general d'Abertis per fer el salt al hòlding de participades de la Fundació La Caixa. Aquest és el segon canvi recent que es produeix a Criteria en poques setmanes, després del nomenament d'Àngel Simón, també president d'Agbar, com a nou conseller delegat de Criteria. Simón prenia el relleu en aquest càrrec de Marcelino Armenter, que era conseller delegat del hòlding des del 2019, i ja va anunciar que el faria compatible amb la presidència de l'empresa de gestió de l'aigua.

Cop del Tribunal Suprem a Abertis. L'alt tribunal ha desestimat el gruix de la reclamació d'Acesa, propietat de la concessionària d'infraestructures Abertis, en relació amb les obres d'ampliació executades a l'autopista AP-7 a partir de l'any 2006. En concret, la concessionària exigia una compensació a l'Estat de més de 4.300 milions d'euros, però el Suprem només ha estimat una ínfima part de la reclamació: 32,9 milions més els interessos corresponents fruit d'unes inversions, segons la sentència amb data del 24 de gener publicada aquest dilluns al migdia. La decisió dels magistrats s'ha traduït en una patacada d'ACS a l'Ibex-35. La constructora de Florentino Pérez és l'accionista principal d'Abertis i s'ha arribat a enfonsar un 10% a la borsa espanyola (fins als 35,66 euros per acció).

Autopistas, filial d’Abertis, ha inaugurat el seu nou Centre de Seguretat Viària, Sostenibilitat i Innovació a la C-32. Allí, a més, el Grup Abertis ha situat la seu a Espanya del Future Road Lab, un laboratori de proves per testar les eines i sistemes de gestió de la xarxa viària que permeten implementar solucions de mobilitat i seguretat en les vies que gestiona la companyia. El nou centre, situat a l'autopista C-32, està equipat amb tecnologia punta per garantir la seguretat dels 370.000 conductors que es desplacen diàriament pels més de 500 km de vies d'alta capacitat gestionades per la companyia.

En un món globalitzat i amb cada vegada més reptes de mobilitat, Autopistas vol ser part de la solució als problemes associats a l'augment del trànsit mundial. Les innovacions en la gestió de carreteres gràcies, especialment, a la digitalització i l'ús de noves tecnologies permeten a Autopistas oferir una mobilitat més intel·ligent, segura i sostenible per satisfer les necessitats de la mobilitat d'avui i del demà.

La setena edició de la Setmana Mundial de la Seguretat Viària, una iniciativa impulsada per Nacions Unides, aposta per donar a conèixer els beneficis del transport sostenible i, en particular, la necessitat d’augmentar els desplaçaments caminant, en bicicleta i en transport públic. Un dels projectes que ha posat en valor és l’aliança estratègica que la Fundació Abertis i UNICEF tenen per millorar la seguretat viària entre infants i joves de països vulnerables a través del programa Rights of Way.

Durant la pròxima dècada serem protagonistes d’una transformació clau en la mobilitat per carretera. Tal com preveuen acords marc europeus com el Pacte Verd Europeu (2019) i el paquet de mesures Objectiu 55, a partir del 2030 es reforçarà la circulació dels vehicles més nets i que emetin menys petjada de carboni (gas principal causant de l’efecte hivernacle) i, a partir del 2035, tota la flota de turismes o furgonetes que s’introdueixin al mercat de la Unió Europea (UE) haurà d’emetre zero emissions.

El passat 13 d’agost, l’ARA informava en les seves pàgines d’Economia que, el 2021, els túnels de Vallvidrera i el Cadí havien augmentat els beneficis en un 93%. La notícia precisava que la xifra de guanys encara estava un terç per sota dels nivells prepandèmics però, així i tot, feia notar que la rendibilitat financera de l’empresa havia evolucionat entre el 32% (2019), l’11% el 2020 i el 20% el 2021. Ja voldrien totes les empreses perjudicades pel covid i els confinaments haver mantingut, en l’any pitjor de la pandèmia, una rendibilitat de l’11%!

La família Benetton s'ha aliat amb el fons Blackstone per llançar una oferta sobre el 100% de l'empresa de concessions Atlantia. En concret, ofereixen 23 euros per acció, cosa que valora la companyia en quasi 19.000 milions. Com que els Benetton ja tenen el 33% de la companyia, el que estan oferint és pagar 12.700 milions per la part que encara no controlen.

Florentino Pérez s’ha llançat els últims dies a una cursa per quedar-se Atlantia, el grup italià d’infraestructures actualment dominat per la família Benetton. Pérez va contractar bancs d’inversió perquè l’ajudin en l’ofensiva, i els Benetton –que no volen perdre la companyia– hi han respost de la mateixa manera. Aquests moviments han aixecat un gran núvol de pols, però si es mira amb deteniment, el que es descobreix és que la disputa té un protagonista: la catalana Abertis.

El consell de ministres extraordinari ha donat llum verda aquest divendres a compensar Abertis amb 1.070 milions d'euros per la finalització de la concessió de l'AP-7. En concret, el govern espanyol abonarà 1.069,9 milions d'euros a la concessionària Acesa, que pertany a Abertis, com a compensació de liquidació de les inversions fetes per afrontar l'augment de trànsit a l'AP-7, en els trams Barcelona - la Jonquera, Barcelona-Tarragona, i Montmeló i el Papiol i Saragossa-Mediterrani, de l'AP-2. Unes actuacions que es van preveure en el conveni entre l'empresa i l'Estat per mitigar la congestió de vehicles que es produïen en algunes èpoques en trams determinats del traçat.

El 2020 va ser un any d’imatges insòlites als carrers de grans ciutats com Barcelona. “Barris deserts i avingudes buides, sense vianants ni cotxes”, recorda Chelo Morillo, professora associada d’EAE Business School. La paralització provocada pel confinament va provocar la desaparició dels embussos de trànsit i una reducció dràstica de les emissions de CO2 a tot el món. A Barcelona, el 2020 la ciutat va registrar una mitjana diària d’un 24% menys de trànsit comparat amb el 2019, i un total de 105 dies sense retencions, segons dades de TomTom Traffic Index 2020. 

Més vehicles a la carretera vol dir més accidents, més contaminació i menys productivitat. Aquesta és una de les conclusions que assenyala l’informe Road Tech: afrontant els reptes del creixement del trànsit, elaborat per la consultora The Economist Intelligence Unit per encàrrec d’Abertis. Si avui, arreu del món, es desplacen diàriament per carretera prop de mil milions de vehicles, l’operador global d’autopistes de peatge calcula que, el 2050, la xifra es podria disparar fins als quatre mil milions. Conscient dels problemes que comportaria arribar a aquesta situació –que faria créixer les congestions i acceleraria el canvi climàtic–, Abertis fa temps que treballa per revertir-ho. La seva fórmula és clara: aliar-se amb les innovacions tecnològiques i l’enginyeria intel·ligent per caminar cap a una mobilitat més neta i eficient.

Aquest dimarts a la mitjanit finalitzarà el pagament de peatges per circular per les autopistes AP-7, AP-2, C-32 Nord i C-33. Una fita històrica per als catalans, que porten més de mig segle pagant per circular-hi. Però també un cop per a Abertis, la companyia que ha tingut la concessió fins ara, ja que l'aixecament d'aquestes barreres suposa la pèrdua d’aproximadament el 18% del negoci i quasi la meitat dels beneficis.

El 31 d’agost del 2021 passarà a la història com el dia D dels peatges a Catalunya. L’aixecament de barreres històriques com les de l’AP-7, l’AP-2, la C-32 i la C-33 sembla a priori una gran notícia per als malmesos conductors catalans, segurament els més penalitzats d’Espanya per aquestes tarifes. Però és una mica més complicat. Els peatges han arrossegat durant dècades molt mala imatge per un cúmul de pràctiques qüestionables, unes pràctiques que han perjudicat la consolidació d’un model –el del pagament per l’ús de les autopistes– que té sentit econòmic i mediambiental, i cada cop més.

El dia 1 de setembre serà un dia històric per al transport per carretera de Catalunya: aquell dia desapareixeran els peatges de l’AP-7, l’AP-2, la C-31, la C-32 i la C-33. Mai s’havien aixecat tants peatges simultàniament a casa nostra. Les barreres que ara desapareixeran s’han integrat a les vides dels catalans, que han passat hores fent cua per pagar la tarifa corresponent. El problema és que, en alguns casos, aquestes cues han sigut totalment innecessàries. Tècnicament, fa anys que era factible que les concessionàries cobressin el peatge i que, alhora, els usuaris no perdessin el temps fent cues eternes.

Abertis, a través de les seves empreses concessionàries Acesa, Autopistas Espanya i Invicat, ha arribat a un acord amb els treballadors per acomiadar-ne 340 a Catalunya, vuit menys dels inicialment anunciats. La companyia va presentar a mitjans de juliol un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per la finalització de les concessions de les autopistes AP-7 (entre Salou i la Jonquera), AP-2 i C-31, C-32 i C-33 (entre Montgat-Palafolls) el 31 d'agost i aquest divendres ha firmat l'acord de les indemnitzacions que rebran els afectats amb els sindicats. La firma l'han materialitzat CCOO, la UGT, USO, la CGT i PITA.

El 31 d'agost serà l'últim dia que es pagarà peatge en diverses autopistes de Catalunya. Com a mínim de moment, perquè el govern espanyol ja ha mostrat la intenció de posar autovies de pagament a tot Espanya a partir del 2024. Les vies que aixecaran barreres a partir de l'1 de setembre són l'AP-7 entre Salou i la Jonquera; l’AP-2, l’autopista que uneix l’AP-7 amb Saragossa passant per Lleida; la C-31; el tram nord de la C-32 entre Montgat i Palafolls; i finalment la C-33, entre Barcelona i Montmeló. I aquesta obertura de barreres de poc més de 450 quilòmetres comportarà que Abertis, i en concret les filials Acesa, Invicat i Autopistas España, facin fora 348 treballadors, una mica menys dels que preveien els sindicats (408). La majoria d'ells es dediquen al cobrament de peatges o són als serveis centrals. L'empresa justifica l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) "per la finalització el 31 d'agost del contracte de concessió d'aquestes vies de pagament i la reversió a l'administració", segons ha exposat aquest dimarts en un comunicat.