El fracàs del projecte de pressupostos de l'Estat va ser l'excusa perfecta perquè Pedro Sánchez provés fortuna a les urnes. Havia arribat a la Moncloa no feia ni un any gràcies a la moció de censura avalada per les esquerres i l'independentisme, però amb només 84 diputats –el PP en tenia 134– confiava fer una mossegada al Congrés per deixar anar el llast que li dificultava la governabilitat. Les eleccions del 28 d'abril del 2019 van significar l'intent del PSOE de governar en solitari sense haver de dependre dels socis en els que es va recolzar per fer fora Mariano Rajoy. I el pla no li va sortir com esperava. Un any després, a Espanya hi ha un govern de coalició que se sustenta en la mateixa majoria que va fer Sánchez president per primera vegada, la ultradreta ha guanyat força al Congrés i el conflicte català segueix si fa no fa allà on era.

La CUP ha acordat acatar la Constitució en la sessió inaugural del Congrés, que tindrà lloc dimarts, perquè els seus dos diputats puguin prendre possessió dels escons. Aquest acatament és un requisit obligatori per poder exercir el càrrec, tot i que el reglament permet que acte seguit puguin expressar els seus posicionaments polítics. "No pots ser diputat si no promets la Constitució, i la desobediència no es pot portar a l’absurd", avança a l’ARA Mireia Vehí, cap de llista el 10-N. Ho farà, però, plantejant una "batalla simbòlica": "Visibilitzarem que ens obliguen a acatar una Constitució imposada que és injusta i que no és democràtica". La formació anticapitalista defensarà en el seu discurs la legitimitat popular. "Deixarem clar que només ens devem al poble català, que té preses i exiliades per defensar drets democràtics com l’autodeterminació", apunta Vehí, que admet que encara s’està perfilant el text.

Ara sí. Pedro Sánchez es va presentar a les eleccions del 10-N amb aquest lema, que volia ser una crida al desbloqueig però que amb el pas dels dies s’ha convertit en la frase amb què el líder del PSOE retrata les seves contradiccions. Ara sí que és possible un govern de coalició amb Unides Podem. Ara sí que toca asseure’s i parlar amb els independentistes. Concretament, amb ERC, amb qui el PSOE ja ha iniciat converses per intentar aconseguir que els 13 diputats republicans col·laborin amb la seva abstenció a fer que la legislatura es posi en marxa. Un acord que, tanmateix, depèn de molts actors i no és fàcil per a ningú. Un veritable trencaclosques.

La davallada que Ciutadans va patir a les urnes el 10 de novembre també s'ha notat en la militància. Durant la campanya electoral eren nombroses les veus del partit que advertien que hi havia menys gent de les bases a les carpes del partit, un fenomen que ja es va començar a detectar durant la campanya de les municipals, en què una bona part de la militància va preferir no fer campanya per Manuel Valls. Una desmobilització que també es veu reflectida en les xifres de la militància de la formació, que des de l'abril del 2018 ha experimentat una davallada del 18,8%. Gairebé un de cada cinc militants de Cs n'ha marxat des de fa un any i mig.

El PP exigeix que el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, truqui al president del PP, Pablo Casado, en la seva condició de líder de l'oposició perquè defensi l'interès general d'Espanya, i ha criticat que membres de l'executiu central estiguin apel·lant a l'independentisme. Així s'han expressat en diferents entrevistes l'expresidenta del Congrés Ana Pastor i la vicesecretària de política social, Cuca Gamarra, que han recordat que després de les eleccions Casado va trucar a Sánchez i aquest no li va respondre.

Des del mateix moment de la dimissió d'Albert Rivera, diversos membres de l'executiva ja l'assenyalaven com la favorita a substituir-lo. Mà dreta del dirigent taronja, els seus la reivindiquen com "l'única constitucionalista que ha guanyat el nacionalisme a les urnes" (el 21-D, tot i que no li va servir per formar govern a Catalunya). Aquest és el màxim èxit de la seva trajectòria política, que va començar el 2010 quan, després d'assistir a un acte de Ciutadans al Teatre Romea, va decidir afiliar-se al partit. Tot apunta que la transició del dirigent taronja a Arrimadas, que s'ha postulat aquest dilluns per ocupar el càrrec de líder del partit, es farà de manera tranquil·la, tal com ja va passar quan va prendre el relleu a Rivera com a líder dels taronges a Catalunya. La seva candidatura representa en bona mesura el consens a dins el partit, ja que té el suport de tots els sectors. Repassem deu moments que han marcat la seva trajectòria política.

"L'objectiu d'ERC no és facilitar cap investidura, sinó una solució democràtica al que vivim al nostre país". La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, s'expressava així aquest dilluns al matí després de la reunió de l'executiva permanent del partit, quan ha insistit en el no dels republicans a la investidura del líder socialista, Pedro Sánchez. Insistint que "la pilota" és ara "a la teulada" del PSOE, Vilalta ha reiterat la condició de la formació d'una "mesa de diàleg sense condicions" prèvies, amb un "calendari fixat" i en què es pugui "parlar de tot". Així, Vilalta ha insistit que estan "molt convençuts" d'aquest posicionament, i recordant la duresa de Sánchez amb l'independentisme en els últims mesos, ha advertit que "amb aquest PSOE no hi ha res a fer". Així, ha deixat en mans dels socialistes el gir necessari per obrir-se a pactar.

El PSOE s'afanya després del 10-N a trobar els suports necessaris per a la investidura de Pedro Sánchez, i fins i tot veuria bé que Esquerra sigui una de les forces que avalin el nou govern. Després de conèixer el no momentani dels republicans, el líder del PSOE ha instat la formació d'Oriol Junqueras a explicar "quina alternativa proposa" a l'acord de coalició entre el PSOE i Podem per afrontar la qüestió catalana. "Som les dues úniques organitzacions a nivell nacional que aposten pel diàleg dins la Constitució i l'Estatut", ha assegurat el líder del PSOE en una roda de premsa a la Moncloa acompanyat del president del Consell Europeu, Charles Michel. Sánchez no ha parlat aquesta vegada d'un "problema de convivència" i s'ha referit a la "crisi política" que es viu a Catalunya. Amb tot, no s'ha compromès a tornar a la declaració de Pedralbes tal com reclamen les formacions independentistes i ha reiterat que primer cal recuperar la mesa de diàleg al Parlament.

La CUP ha confirmat el seu no a la investidura del líder del PSOE, Pedro Sánchez, i ha instat a les forces independentistes (ERC i JxCat), els comuns i també EH Bildu, BNG i el PNB a donar una resposta conjunta que no avali el preacord PSOE-Unides Podem. "¿Com pot ser que us estigueu plantejant una investidura que no parla d'autodeterminació, amnistia i drets?", ha preguntat la diputada electa Mireia Vehí. En una roda de premsa quatre dies després del 10-N, els cupaires han insistit en la seva postura de bloqueig si l'Estat no s'obre a parlar de l'autodeterminació.

Gir d'última hora. El PNB pot perdre el seu diputat per Biscaia en favor del PP, fet que complicaria encara més la investidura de Pedro Sánchez. El PSOE, amb la portaveu Adriana Lastra al capdavant, es troba ara en una fase de negociació per aconseguir sumar altres partits a l'acord que va assolir aquest dimarts amb Unides Podem. Aquest fet, que encara s'ha de ratificar amb un nou recompte, implicaria que el PNB –amb qui el PSOE espera arribar a un acord perquè voti sí a la investidura– passés de 7 a 6 diputats, els mateixos que va tenir el 28-A, mentre que el PP aconseguiria la seva única diputada al País Basc.

Tsunami Democràtic ha donat per finalitzades les tres jornades de protestes a la frontera amb França, que havia qualificat d'"Onze de Setembre de tres dies", aquest dimecres al matí. "L'acció ha aconseguit aïllar l'estat espanyol d'Europa en la seva frontera nord", ha constatat la plataforma a través d'un comunicat, en què ha donat per "assolit" l'objectiu i ha anunciat la convocatòria de noves mobilitzacions els pròxims dies. "S'ha fet visible que la demanda democràtica de la ciutadania de Catalunya no és un problema intern de l'Estat, sinó que afecta l'espai europeu", ha considerat el Tsunami.

L'endemà que l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea considerés que Oriol Junqueras hauria d'haver sigut reconegut com a eurodiputat, el dirigent republicà denuncia que l'Estat "ha maniobrat" perquè no fos cap de cartell en les eleccions del 10 de novembre. "Estan obsessionats amb derrotar ERC", ha reflexionat Junqueras, que en una entrevista a RAC1 des de la presó de Lledoners ha considerat que l'objectiu d'impedir-li presentar-se com a cap de llista era "debilitar ERC i aconseguir una victòria del PSC".

A la quarta va arribar la vençuda, amb abraçada inclosa entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Els líders del PSOE i d’Unides Podem van signar ahir al Congrés un document per a un govern de coalició “rotundament progressista”, en paraules del president en funcions, que podria permetre el primer executiu compartit de la història de la democràcia espanyola. “És una investidura de quatre anys”, va voler deixar clar Sánchez, i constatava així la promesa de lleialtat entre els dos partits. Una fidelitat que Iglesias manté amb la polèmica qüestió catalana, perquè al document firmat es parla de “diàleg dins la Constitució” i de “garantir la convivència”, un compromís que es limita a reproduir l’argumentari del PSOE i que no satisfà l’independentisme. ERC podria ser clau perquè tirés endavant la investidura, que també pot passar pels vots de Cs.

Cal veure-ho per creure-ho. Els teleespectadors van assistir ahir atònits a l'enèsim gir tàctic de Pedro Sánchez, que de renegar del suport d'Unides Podem i vetar Pablo Iglesias va passar a abraçar-s'hi i a anunciar un acord per a un govern de coalició. La política obliga sovint a aquests girs de guió, però en aquest cas és evident que per a aquest viatge no calien alforges, ja que el mateix acord era perfectament viable a l'estiu si tots dos, sobretot Sánchez, haguessin tingut una mica més de cintura i visió política. El resultat de l'aposta de Sánchez per repetir eleccions és a la vista de tothom: una dreta reforçada i una extrema dreta disparada, mentre que tant el PSOE com Unides Podem han retrocedit.

Després d'haver guanyat prop de 86.000 vots a les eleccions del 10-N (n'ha sumat 286.302), que li han permès esgarrapar un segon escó, el PP es prepara per a un possible avançament electoral a Catalunya. Aquest dimarts el líder del grup parlamentari conservador, Alejandro Fernández, ha reeditat la fórmula de Catalunya Suma, una coalició amb Cs. La formació taronja sempre s'hi ha negat fins ara, però després de la debacle del partit a les urnes de diumenge, que va portar Albert Rivera a dimitir ahir, el PP veu marge per tornar a fer l'oferta.

En les eleccions del 28 d'abril el president de la Generalitat, Quim Torra, va apostar pel no a Pedro Sánchez. Una posició que manté després de la repetició electoral, que ha tornat a donar com a vencedor el socialista, tot i que ara estaria obert a "estudiar" la investidura del líder PSOE si accepta un diàleg sense condicions. En una entrevista aquest dimarts a Catalunya Ràdio, el president del Govern ha lamentat "no tenir cap interlocutor al govern espanyol" i ha recriminat a Sánchez que no li agafi el telèfon. "És un menyspreu impropi d'un govern europeu", ha etzibat Torra, després que ahir va tornar a intentar posar-s'hi en contacte.

En aquestes eleccions, malgrat que la participació ha baixat i s’han perdut 273.441 votants pel camí de la repetició electoral, l’independentisme ha aconseguit sumar 7.000 votants nous, i avançar gairebé tres punts. S’ha situat en un 42,6% del vot, una xifra inèdita en unes eleccions generals. Sembla, doncs, que en aquest cas la multiplicació de les opcions electorals independentistes ha sigut positiva per als seus interessos electorals.