<![CDATA[Ara.cat - Bruno Ganz]]> 10 <![CDATA[La vulgaritat no surt de franc]]> Això era un dissabte d'hivern de l'any 1983 –'sucedía febrero', com diu el malagueny Manuel Alcántara en un poema memorable– i jo tenia dinou anys i unes quantes dones al cap. Vivia llavors al passatge Marimon, a la ratlleta exacta entre Sant Gervasi i l'Eixample, en un pis d'estudiants. Tots érem lleidatans de pobles petits, és a dir, el més semblant a un 'bon sauvage' que es podia trobar en aquella Barcelona orgullosament decadent, bruta i ja addicta a l'heroïna. Hi havia colmados amb caixes registradores enormes i daurades, i putes que encara t'interpel·laven en català. Tot va passar avall aviat. Aquell dissabte de 1983 –que m'agradaria imaginar clar i fred– vam anar a veure 'Dans la ville blanche' d'Alain Tanner. El protagonista absolut era Bruno Ganz, i el paisatge de fons era la ciutat de Lisboa, així com la mirada elegantment lasciva de l'actriu portuguesa Teresa Madruga. La música es basava en un saxo desolat sonant sense cap acompanyament, íntim i estrident alhora. Ganz va morir la setmana passada als 77 anys.

]]> <![CDATA[Mor Bruno Ganz, l'actor que va humanitzar Hitler]]>

L'actor Bruno Ganz, un dels grans intèrprets del cinema alemany, ha mort aquest dissabte al seu Zuric natal als 77 anys. Protagonista de pel·lícules com 'El cel sobre Berlín', 'L'amic americà' i, sobretot, 'L'enfonsament', el seu rostre seriós i d'aires melancòlics va ser també el del cinema alemany modern, el que van crear cineastes com Wim Wenders i Werner Herzog sobre les runes del passat nazi. Ganz va encarnar millor que ningú el fatalisme d'un cert arquetip centreeuropeu, el d'homes extraordinaris i alhora complicats, més a prop de la derrota que del triomf. L'home impassible, serè i sense esperança.

]]> <![CDATA[Tràiler de 'Cel sobre Berlín', un dels grans papers de Bruno Ganz]]> <![CDATA[Mor Bruno Ganz, l'actor que va humanitzar Hitler a 'L'enfonsament']]>