Que partim d'una intel·ligència artificial amb algoritmes esbiaixats no és secret per a ningú. S'ha demostrat i s'ha remarcat la perillositat d'utilitzar la IA sense regulació, sigui per finalitats personals, o per fer-ne ús en una empresa o una institució, o el que és més alarmant, divulgar contingut a les xarxes. Aconseguir algoritmes ètics, alineats amb els valors democràtics i que tinguin perspectiva de gènere és un objectiu que, sobretot a Europa, s'està intentant assolir. Dones expertes en aquesta matèria posen llum davant d'una tecnologia que avança molt ràpidament, que sembla difícil de controlar i en la qual, com passa al món de les big tech, hi falten dones.

n temps tan convulsos com els actuals, la seguretat s’ha convertit en un factor clau per preservar l’autonomia dels estats. En aquest context, Indra Group, multinacional espanyola líder en defensa, espai, trànsit aeri, mobilitat, intel·ligència artificial (IA), ciberseguretat i tecnologies avançades —i que a Catalunya compta amb prop de 4.000 professionals—, va acudir al Mobile World Congress amb IndraMind com a gran protagonista. Aquesta plataforma, concebuda com el nou “cervell” tecnològic de la companyia articula bona part dels seus avenços en intel·ligència artificial i sistemes autònoms.

Telefónica i Fujitsu ampliaran el superordinador MareNostrum 5 per fer de Barcelona una de les set "fàbriques" d'intel·ligència artificial (IA) previstes a la Unió Europea (UE). El projecte, amb una inversió de 129 milions d'euros, ha estat adjudicat a les dues companyies a través d'una convocatòria llançada al juliol. Un dels principals objectius del projecte, amb un pressupost de 129 milions d'euros, és facilitar l'accés a aquestes noves tecnologies a les pimes, les start-ups i les administracions públiques.

Augmenten els temors a un esclat de la bombolla de la intel·ligència artificial (IA). Softbank, inversor tecnològic japonès, s'ha desprès de la seva participació a Nvidia, el principal productor de xips per a IA generativa, per 5.800 milions de dòlars (uns 5.000 milions d'euros al canvi actual).

El planeta Finances comença a empetitir el planeta Terra. Això ho deia l'historiador de Harvard Niall Ferguson al seu llibre El triunfo del dinero (Debate, 2011, amb actualització el 2024). Amb el pas dels anys, aquesta tendència s'ha consolidat i l'economia financera supera la del món real. Un exemple són els grans grups tecnològics dels Estats Units, especialment els més relacionats amb la intel·ligència artificial (IA). Es tracta d'empreses que han superat nivells històrics de preu i que comencen a disparar les alertes no només sobre l'existència d'una bombolla, que ningú en dubta, sinó també sobre el seu possible esclat.

El gegant tecnològic nord-americà Nvidia s'ha convertit en la primera empresa del món en assolir els 5 bilions de dòlars (4,28 bilions d'euros) de capitalització borsària. D'aquesta manera es consolida com la cotitzada més valuosa de tots els temps, enmig de les expectatives sobre l'impacte en el seu negoci de producció de xips d'intel·ligència artificial que pot tenir la reunió que mantindran el president dels EUA, Donald Trump, i el de la Xina, Xi Jinping. Tothom està pendent també dels resultats del grup, que es donaran a conèixer a mitjans de novembre.

Hi ha una cruïlla entre tecnologia, ciència i intel·ligència artificial que pot revolucionar la medicina, la investigació, i altres coses que segurament no ens podem arribar a imaginar avui dia. Una de les persones que més sap d’aquesta cruïlla és Josep Maria Martorell. Ha estat director general de Recerca, director associat del Barcelona Supercomputing Center i des de fa uns mesos és soci de la gestora Invivo Partners, on es dedica a invertir en projectes d’intel·ligència artificial.

El productor de xips AMD⁠ i OpenAI, la creadora de ChatGPT, han anunciat un acord de sis gigawatts per impulsar la infraestructura d'intel·ligència artificial de nova generació d'OpenAI a través de múltiples generacions d'unitats de processament gràfic (GPU) AMD Instinct. El primer desplegament, d'1 gigawatt de GPU AMD Instinct MI450, està previst que comenci a la segona meitat del 2026. En virtut de l'acord Open AI podria arribar a posseir fins al 10% d'AMD, que és el principal competidor de Nvidia, amb el qual també va tancar recentment un acord, i que s'ha disparat a la borsa.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat a la comissió reguladora nuclear independent del país que redueixi les regulacions i acceleri el procés de concessió de noves llicències per a reactors i centrals elèctriques. L'objectiu és que el procés es redueixi a divuit mesos.

Nvidia, el gegant dels xips per a la intel·ligència artificial (IA), preveu partir unes pèrdues de 5.500 milions de dòlars (més de 4.800 milions d'euros) el primer trimestre d'aquest any per la decisió del govern de Donald Trump d'exigir una llicència per exportar a la Xina els xips integrats H20. L'ordre, en el marc de la guerra aranzelària iniciada pels EUA contra la Xina, afecta també Hong Kong i Macau.

La start-up catalana TravelPerk, dedicada a la gestió de viatges de negocis, és l'única empresa espanyola que participa a l'aliança d'empreses europees que invertiran en la IA europea; un pla anunciat dimarts per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, pel qual es mobilitzaran 200.000 milions d'euros en inversions en el sector de la IA en els pròxims cinc anys. Al llistat, l'empresa catalana hi figura de la mà d'alguns dels grans gegants industrials europeus, però cap d'ells és espanyol; hi participa, això sí, el grup Airbus, que té la seu a França, però compta amb participació espanyola.

Hem passat bona part de les últimes 24 hores al telèfon intentant arribar al fons de l'oferta hostil d'Elon Musk per l'OpenAI de Sam Altman. Una evolució de la seva batalla corporativa (o telenovel·la) que pocs podrien haver anticipat. Altman, que és a París en una cimera d'IA, ni tan sols havia vist l'oferta abans de rebutjar-la sense contemplacions.

El 1976, el cineasta suís Alain Tanner va titular una de les seves pel·lícules més icòniques Jonàs, que farà 25 anys l'any 2000. El Jonàs del títol ara en faria 50 i hauria passat bona part de la seva vida en un segle, el XXI, que llavors semblava molt llunyà i ple de possibilitats. Com Jonàs, gairebé tres quartes part de la població catalana va néixer el segle passat i la mitjana d'edat, els 43,5 anys segons l'IDESCAT, mostra que la immensa majoria van créixer amb l'imaginari del segle XX. Això, potser, pot fer pensar que el XXI és una continuació del segle anterior i que no hi han passat coses tan significatives com les que ens sembla que van marcar el XX. L'exercici que hem fet avui a la redacció amb el dossier sobre els fets més rellevants d'aquest primer quart de segle demostra fins a quin punt està equivocada aquesta percepció.

ChatGPT, GPT-4, Bard (Gemini) i Claude són algunes de les plataformes d'intel·ligència artificial més populars, també entre els estudiants. Però com sempre acostuma a passar en aquests casos, ja s'han creat diverses eines que poden ajudar els docents a detectar si un treball està creat per una màquina o l'estudiant. Us detallem vuit d'aquestes eines gratuïtes, tot i que també tenen opcions de pagament.

El programa Salvados de La Sexta ha dedicat dos capítols a aprofundir en la part més espantosa i secreta de les xarxes socials. Redes sociales: la fábrica del terror és la condensació de tots els malsons possibles, fins i tot els inimaginables, a través del testimoni de persones que han pogut accedir a aquesta part oculta. Tot el que expliquen els experts i treballadors vinculats a plataformes com Facebook, Instagram o TikTok és tan esfereïdor que el relat provoca certa ambivalència en l’espectador: és addictiu i a la vegada genera rebuig.

El descobriment del foc, la invenció de l’escriptura, la creació de la impremta i l'aparició d'internet. Tots aquests avenços, malgrat estar molt separats en el temps, comparteixen un denominador comú: han estat els propulsors d'un profund canvi en la societat. Les noves tecnologies, sigui quin sigui el moment de la seva invenció, provoquen un terratrèmol en els fonaments socials de la humanitat, que de cop i volta veu com canvia el seu context. I per què ens espanten? El sociòleg i professor emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona Salvador Cardús està convençut que les grans desconfiances que desprenen tenen el seu origen en el canvi de rols de poder que generen. "Tots els descobriments tecnològics importants han generat resistència perquè han portat grans transformacions en les estructures de poder", ha assegurat Cardús aquest dimarts en una taula rodona organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'ARA, i moderada pel físic, periodista científic i escriptor Toni Pou.

Els solvents resultats que l'empresa més valuosa del món ha donat a conèixer no són suficients segons els mercats. Tot i duplicar els ingressos en l'últim trimestre i registrar un benefici net de 14.950 milions d'euros, un 168% més, el fabricat nord-americà de microxips i targetes gràfiques Nvidia ha vist com el valor de les seves accions queien un 2%. El motiu? Les grans expectatives de Wall Street.

"El que està passant amb Nvidia en l'era de la intel·ligència artificial (IA) és el mateix que va passar amb les pales quan hi va haver la primera febre de l'or". Així defineix el professor del màster en mercats financers de la Barcelona School of Management (UPF) Xavier Brun el fenomen que hi ha hagut aquest darrer any amb la tecnològica nord-americana, que s'ha evidenciat encara més aquestes últimes setmanes, quan Nvidia ha superat en capitalització Apple i Microsoft i s'ha convertit en l'empresa més valuosa del món.

Albert Esplugas (Barcelona, 1967) és enginyer de telecomunicacions i de software i és una de les veus catalanes amb més coneixement sobre el món de la intel·ligència artificial. Actualment viu a Seattle (EUA) amb la seva família i és director de màrqueting de producte per a serveis i aplicacions d'intel·ligència artificial a Amazon Web Services (AWS). Atén l'Empreses en el marc d'una visita exprés a Barcelona per fer una conferència a la convenció anual de Turisme de Barcelona, celebrada aquesta setmana a l'Hotel Torre Melina.

Davant de la quantitat i la profunditat dels problemes que estem vivint aquests darrers anys, algunes vegades penso, i altres em pregunten, quina és la meva principal preocupació. Em costa donar una resposta concreta, i normalment contesto dient que el que més por em fa és si voldrem, sabrem i podrem acompanyar adequadament i finançar prou el canvi d’etapa que estem provocant i que alhora aprofitem i patim. No tinc cap dubte que la societat humana de la segona part del segle XXI serà molt diferent de com ha estat als segles XIX i XX, és a dir, de la societat industrial. Crec que hi ha sobretot tres causes que estan provocant aquests canvis: l’extraordinari progrés científic i tecnològic, l’explosió demogràfica i la globalització de tots els aspectes de la vida personal o col·lectiva.